Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
explosió
Química
Alliberament brusc i violent d’una certa quantitat d’energia química deguda a una transformació molt ràpida de l’equilibri fisicoquímic d’una substància o d’un conjunt de substàncies i que es manifesta en la producció d’una gran quantitat de calor i de gasos.
Aquest procés, que té una durada de microsegons o de desenes de microsegon, és efectuat en quatre fases en la iniciació , una petita font d’energia una guspira, una flama, una percussió, etc provoca una descomposició local la fase de propagació de la reacció química és la més important, car s’hi produeix la transformació de l’explosiu en una mescla de gasos a pressió i temperatura molt elevades transformació de l’energia química en energia mecànica segons la velocitat de la propagació de la reacció hom parla de deflagració velocitats de l’ordre dels m/s o de detonació velocitats de l’ordre…
explosió BLEVE
Química
Explosió de tipus mecànic d’un líquid o d’un gas liquat sobreescalfats produïda per una baixada sobtada de la pressió del recipient que la conté.
El sobreescalfament esdevé quan la temperatura del líquid supera la del seu punt d’ebullició sense que s’arribi a formar vapor Aquesta condició es pot donar quan un agent extern fa augmentar la temperatura del recipient afeblint la seva resistència i provocant-ne el trencament, per l’existència d’alguna fissura que produeixi una baixada de pressió en el contingut, i també per escalfament moderat d’un recipient sobrecarregat Qualsevol d’aquestes situacions pot provocar una fuita sobtada del contingut, que canvia massivament a l’estat vapor i produeix una expansió explosiva que allibera una…
explosió nuclear
Física
Química
Reacció de fissió o de fusió nuclear molt ràpida, acompanyada de l’alliberament d’una gran quantitat d’energia tèrmica (bomba nuclear).
halogenació
Química
Reacció química mitjançant la qual un àtom d’halogen o uns quants són introduïts en una molècula orgànica substituint àtoms (sovint d’hidrogen) o grups funcionals.
La reactivitat és distinta segons l’halogen així, les reaccions de fluoració es produeixen amb un fort despreniment d’energia, i el contacte d’una substància orgànica amb el fluor elemental F 2 pot produir una explosió la cloració i la bromació dels hidrocarburs alifàtics i de les cadenes laterals dels alquilbenzens es produeixen fàcilment en presència de la llum per contra, la fixació del iode és impossible en aquestes condicions La cloració, la bromació i la iodació dels composts aromàtics es produeixen amb més o menys facilitat segons que el compost sigui activat o desactivat…
fermi
Química
Element químic transurànic de la sèrie dels actínids; no és present a la natura.
De nombre atòmic 100, hom en coneix dotze isòtops, del 246 al 257, inclusivament, tots radioactius El primer isòtop aïllat, el 2 5 5 Fm, fou obtingut per A Ghiorso, el 1952, dels residus de l’explosió d’una bomba d’hidrogen Aparegué com a producte del bombardeig per neutrons del 2 3 8 U i posterior desintegració β del 2 3 5 U produït Hom n’ha obtingut uns altres isòtops per bombardeig d’elements pesants amb ions d’heli, berilli, carboni o oxigen, accelerats en ciclotrons o acceleradors lineals El fermi existeix solament en solució aquosa, amb un grau d’oxidació +3
fibra de carboni
Química
Tecnologia
Filaments de carboni que són emprats en la fabricació de materials composts, per tal d’atorgar-los lleugeresa alhora que rigidesa i resistència.
Les fibres de carboni són produïdes en escalfar filaments d’un material que conté carboni fins que desapareixen tots els elements llevat d’aquest, moment en què hom les embeu dins una matriu de resines, i en resulta un material compost que és emprable industrialment Les fibres de carboni són fabricades, generalment, a partir de fibres cellulòsiques o de fibres acríliques, així com de brea d’hulla o de polímers tèrmicament estables Presenten propietats tèrmiques, de fregament i mecàniques molt interesssants, les quals, afegides a la seva baixa densitat, les fan especialment interessants per a…
butà
Química
Alcà present en el gas natural i en el petroli.
El producte, obtingut com a subproducte de la refinació del petroli o de la manufactura de benzines naturals, constituït pels seus dos isòmers n-butà CH 3 —CH 2 —CH 2 —CH 3 punt d’ebullició -0,5°C i isobutà CH 3 2 CHCH 3 punt d’ebullició -11,7°C, és incolor, molt inflamable, d’olor feble i d’un poder calorífic de 29 300 kcal/m 3 a 15,5°C Hom l’expèn a bastament, mesclat amb propà, en bombones de diverses capacitats i de fàcil transport, com a combustible d’usos domèstics i industrials, especialment als llocs mancats de forniment de gas ciutat També és emprat en motors d’explosió…
einsteini
Química
Element químic artificial radioactiu transurànid de la família dels actínids, de nombre atòmic 99.
Hom en coneix tretze núclids, del 245 al 256 i el 254 m , els més coneguts dels quals són el 253 vida mitjana 20,5 dies i el 254 vida mitjana 250 dies Fou descobert per GT Seaborg i els seus collaboradors en els residus de la primera explosió del giny termonuclear “Mike” al sud del Pacífic el dia 1 de novembre de 1952 El núclid identificat 254 provenia de l’urani de la bomba sotmès a una forta irradiació de neutrons Hom obté el núclid 253 bombardejant el plutoni 239 amb un flux de 3×10 1 4 neutrons per cm 2 i per segon, i obté, així, l’einsteini d’estat d’oxidació Es + 3 El…
nitrur
Química
Cadascuna de les combinacions binàries del nitrogen amb un metall o un no-metall.
Són molt nombrosos i no es troben en estat natural, llevat del nitrur de titani, que ha estat detectat en els meteorits Quan l’element té més d’una valència, es presenten els distints nitrurs possibles, com és el cas de PN i P 3 N 5 Hom obté els nitrurs per unió directa del metall i el nitrogen o per la reacció d’obtenció Al 2 O 3 + 3C + H 2 →2AlN + 3CO, anomenada procés industrial Serpek , que empra el nitrogen de l’aire Un altre procés d’obtenció és a partir del seu carbur, segons la reacció Be 2 C + 2N 2 →2Be 3 N 2 + C L’estabilitat i la reactivitat dels nitrurs són molt variables així,…
solubilització
Química
Augment de la solubilitat d’una substància, a causa de la presència d’una altra substància anomenada agent solubilitzant
.
Des d’un punt de vista físic, la solubilització ocorre mitjançant la disminució del coeficient d'activitat de la substància que hom vol dissoldre per l’acció de l’agent solubilitzant Històricament, el concepte de solubilització fou introduït per JWMcBain l’any 1929 per descriure la dissolució de substàncies altrament insolubles, per interacció amb micelles presents en el solvent La solubilització pot ocórrer per diversos tipus d’interacció entre l’agent solubilitzant i la substància a dissoldre, els més comuns dels quals són la coordinació, l’enllaç per ponts d’hidrogen, la…