Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
indicadors de Fajans
Química
Cadascun dels indicadors del grup introduït en anàlisi volumètrica per K. Fajans el 1923 per a la detecció del punt final de les volumetries de precipitació, caracteritzats pel fet de tenir diferent color quan es troben lliures en solució i quan es troben adsorbits sobre la superfície del precipitat format en la volumetria, també anomenats indicadors d’adsorció.
Aquests indicadors són àcids febles com la fluoresceïna, la diclorofluoresceïna o l’eosina o bases febles com la rodamina 6 G i l’etoxicrisoïdina, i poden ésser emprats només en un camp de pH limitat segons la valor de llur constant d’ionització
hidròlisi
Química
Descomposició d’una substància química per l’acció de l’aigua.
Per hidròlisi, l’aigua reacciona amb els cations per a produir bases febles, i amb els anions per a donar àcids febles La sal d’un àcid feble i d’una base forta, la d’una base feble i d’un àcid fort i la d’un àcid i una base febles tenen tendència a hidrolitzar-se El grau d’hidròlisi és la relació entre el nombre de mols hidrolitzats i el nombre total de mols de sal En el cas de la reacció d’hidròlisi de l’ió acetat, CH 3 COO - + H 2 O ⇌CH e - COOH + OH - , la constant de dissociació és donada per l’equació K e essent la constant de dissociació de l’…
bescanviador iònic
Química
Substància insoluble en aigua, que conté ions làbils capaços d’esser bescanviats per uns altres ions de càrrega del mateix signe presents en una solució aquosa amb què aquella entra en contacte, sense que tingui lloc cap canvi físic major en la seva estructura.
Segons que els ions làbils siguin positius o negatius, els bescanviadors són catiònics o aniònics, respectivament Hom coneix de mitjan segle XIX ençà les propietats bescanviadores de determinades argiles des del començament del segle XX hom empra les zeolites i els silicats complexos, naturals o artificials, com a bescanviadors iònics per a corregir la duresa de les aigües Vers el 1940 foren introduïts els bescanviadors iònics inorgànics sintètics, de composicions diverses, constituïts per resines polimèriques, de primer del tipus fenolformaldehídiques, després del tipus del poliestirè, i d’…
àcid metabòric
Química
Compost que hom obté en escalfar l’àcid bòric controladament.
Pot presentar-se en tres formes, segons les condicions de la preparació És la forma que pren l’àcid bòric en les dissolucions aquoses febles
insaturat | insaturada
Química
Dit dels composts que tenen almenys un doble o un triple enllaç entre dos àtoms de carboni.
Pel fet de tenir enllaços π molt febles, els composts insaturats actuen com a nucleòfils amb els àcids de Lewis i donen reaccions d’addició amb l’hidrogen i els halògens, a causa del trencament homolític de llurs enllaços
pila patró
Química
Pila concebuda per a fornir una tensió extraordinàriament constant i destinada a ésser emprada com a patró de fem (tensió de referència).
És una pila impolaritzable, però no pot fornir sinó corrents molt febles i curts La més coneguda és la de Weston , constituïda per una amalgama de cadmi pol negatiu i mercuri pol positiu amb sulfat de cadmi com a electròlit i sulfat de mercuri com a despolaritzador La fem, d’1,0183 V a 20ºC, es manté absolutament constant També hi ha la pila de Clark , lleugerament diferent, que utilitza zinc és anterior a la de Weston i actualment poc utilitzada
calcogenur
Química
Compost laminar de fórmula química
TX 2
, on X
és sofre, seleni o tel·luri i T
és un metall de transició, com per exemple el titani, el zirconi, el vanadi, el molibdè, etc.
Presenten una estructura formada per una successió infinita de làmines bidimensionals XTX, paralleles entre elles i construïdes de tal forma que dues capes aniòniques incloguin una capa catiònica Aquesta estructura geomètrica es caracteritza per unions iòniques-covalents molt fortes dins d’una mateixa làmina i unions febles entre dues làmines successives Això fa que aquests composts tinguin una forta anisotropia Hom estudia llur utilització com a càtode en les bateries d’automòbils elèctrics i també com a catalitzador en processos Friedel i Crafts
terfenil
Química
Compost orgànic que és utilitzat com a detector de radioactivitat.
En incidir sobre ell la radiació, emet uns raigs lluminosos que es converteixen en pulsacions elèctriques, que hom pot ampliar i comptar comptador d’escintillacions El nombre de fotons produïts en cada raig és aproximadament proporcional a l’energia de la radiació incident És adequat, especialment, per a comptar emissors beta β febles, com el triti 3 H i el carboni 14, ja que, en ésser una substància líquida, presenta una autoabsorció de radiació menor que les substàncies sòlides que solen emprar-se com a detectors i comptadors
sulfà
Química
Denominació genèrica dels hidrurs del sofre, de fórmula general H2S n , dels quals hom coneix els membres fins a n=30.
Hom els obté per l’acció dels àcids forts sobre els polisulfurs alcalins, per reducció catòdica de solucions aquoses de SO 2 o per reacció d’un sulfà inferior amb un clorur de sofre S x Cl 2 Presenten estructures lineals i, d’acord amb la llargària de la cadena, llur estat físic varia del gasós al sòlid Els de cadena llarga són tèrmicament inestables En general, es comporten com a àcids febles i presenten propietats reductores Hom els anomena anteposant al mot sulfà un prefix numèric di, tri, tetra, etc, que fa referència al nombre d’àtoms de sofre de la cadena
electròlit
Química
Substància que, fosa o dissolta en un solvent ionitzant, es dissocia donant ions i, doncs, esdevé conductora de l’electricitat.
Els electròlits són generalment àcids, bases o sals, i hom els classifica en forts o febles, segons que llur dissociació sigui completa o no, i en ionòfors i ionògens, segons que els ions en estat sòlid preexisteixin o no La dissociació parcial de l’electròlit permet de parlar d’un grau de dissociació, que ha estat estudiat i interpretat mitjançant les teories d'Arrhenius i de Debye-Hückel La conductivitat electrolítica és producte del moviment dels ions positius i negatius, i això la diferencia de la conductivitat deguda als electrons cas de la conducció en els metalls i en els…