Resultats de la cerca

Usualment, hom porta a terme una protecció mitjançant la introducció d’un grup protector, el qual ha de complir les condicions següents ésser fàcil d’inserir mitjançant una reacció de mecanisme conegut i que les condicions d’aquesta no alterin els altres grups funcionals presents, ésser estable en les condicions a què s’hagi de sotmetre el substrat al llarg de la seqüència sintètica i ésser fàcilment eliminable, sense alteració de la resta de la molècula Hi ha una gran varietat de grups protectors per als diferents tipus de grups funcionals, els quals en alguns casos acompleixen…

Qualsevol dels mètodes d’obtenció d’un èter pot ésser emprat a tal efecte èter El procés d’eterificació pot tenir com a finalitat de protegir el grup funcional en qüestió alcohol o fenol enfront d’algun reactiu que hagi d’ésser emprat per a transformar una altra part de la molècula

Com que aquest és un àcid dibàsic, els ftalats poden ésser àcids o no, segons que només hagi reaccionat un dels grups carboxílics o que ho hagin fet tots dos Els èsters són obtinguts generalment a partir de l’anhídrid ftàlic per escalfament a reflux amb l’alcohol corresponent Hom els utilitza com a derivats analítics dels alcohols primaris i secundaris La formació del ftalat serveix també per a fer la determinació quantitativa d’un alcohol, fent-lo reaccionar amb anhídrid ftàlic i valorant l’excés de l’anhídrid no consumit amb sosa titulada

Els mètodes aptes per a mostres menors constitueixen l' ultramicroanàlisi , i els aptes per a mostres de l’ordre del decigram o del centigram, la semimicroanàlisi La microanàlisi © fou desenvolupada principalment per Friedrich Emich i Fritz Pregl, ja al començament del s XX, però no es generalitzà fins a la comercialització de les microbalances, o balances microanalítiques, sensibles al microgram Atès que les quantitats de substància emprades són encara molt llunyanes de les dimensions moleculars, el comportament químic és el mateix que quan hom treballa amb quantitats grans, però la petita…

El nom prové del grec δψσπρόσιτος ‘difícil d’atènyer’ L’element natural, de massa atòmica 162,5, és una barreja de set núclids 156 0,05%, 158 0,09%, 160 2,29%, 161 18,88%, 162 25,53%, 163 24,97% i 164 28,18% Hom en coneix vuit isòtops artificials 150, 151, 153, 157, 159, 165, 165m i 166 És un metall blanquinós, que es fon entre 1475°C i 1500°C, d’un pes específic de 8,45 g/cm 3 , d’un grau d’oxidació +3, i amb el color de l’ió Dy + + + groc pàllid verdós El disprosi, molt rar a l’escorça terrestre, és extret dels minerals de ceri per mitjà de mètodes d’una gran complexitat, el més corrent…

Es tracta d’un combustible sòlid, líquid o gasós d’origen biològic biomassa que ha seguit un procés de transformació per tal d’adaptar-lo a una funció substitutiva dels combustibles convencionals d’origen fòssil La idea inicial de la utilització de biocombustibles fou l’aprofitament de residus, principalment agrícoles, però també la fracció orgànica dels residus domèstics, per a obtenir una energia alternativa a un cost relativament baix Els biocombustibles generen menys emissions de diòxid de carboni que els combustibles fòssils, i es classifiquen en biocombustibles de primera ,  segona ,…

Aquest fenomen és el responsable de les propietats físiques anormals que presenten l’aigua, l’amoníac, els alcohols, els fenols, els àcids carboxílics, etc Hom el troba en dissolucions, en líquids purs i en vapors i es manifesta pels mètodes corrents de determinació de pesos moleculars, puix que les molècules associades es comporten com a unitats de pes molecular múltiple, segons el grau d’associació Hom atribueix a associacions intermoleculars que en donar uns relatius complexos de doble, triple, etc, pes molecular del de les molècules simples fa que les substàncies que tinguin associacions…

El quitrà presenta sovint una olor característica a causa dels fenols i les amines que intervenen en la seva composició És generalment immiscible amb l’aigua, però miscible amb el disulfur de carboni i el benzè En la seva composició intervenen diversos fenols, coneguts com a àcids del quitrà fenol, cresols, xilenols, etc, diverses amines aromàtiques i heterocícliques, conegudes com a bases del quitrà anilina, piridina, picolina, lutidina i quinolina, i també una mescla d’hidrocarburs aromàtics mononuclears i polinuclears La destillació dels quitrans origina un residu, conegut com a brea El…

Els àtoms de carboni, que són tetravalents, poden unir-se entre ells formant cadenes més o menys llargues, per mitjà d’enllaços simples, dobles o triples, i les valències que resten lliures són saturades amb hidrogen Hom distingeix els hidrocarburs acíclics , de cadena oberta, dels cíclics, de cadena tancada Els acíclics, anomenats també alifàtics, poden ésser saturats o insaturats, i llurs cadenes poden ésser lineals derivats normals o ramificades isoderivats Totes aquestes possibilitats donen lloc a l’existència d’isòmers, que tenen en llur molècula el mateix nombre d’àtoms de carboni i…

Les amines són primàries RNH₂, secundàries R 1 R 2 NH o terciàries R 1 R 2 R 3 N, segons que hi hagi un, dos o tres hidrògens substituïts En la nomenclatura sistemàtica, les amines primàries s’anomenen afegint el sufix -amina bé al nom del grup R, bé al nom del compost RH Exemples metilamina CH₃NH₂, benzofuranamina Les amines secundàries i terciàries simètriques s’anomenen afegint els prefixos di- i tri- , i les no simètriques considerant-les productes de substitució de l’amina primària més complicada Exemples trietilamina C₂H₅₃N, N,N- dimetilciclohexilamina Quan el grup NH₂ no…