Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
cianur
Química
Cadascuna de les sals de l’àcid cianhídric; n’hi ha de quatre tipus estructurals: iònics, covalents, complexos amb grups discrets i derivats metàl·lics d’aquests darrers, també anomenats supercomplex
.
Formen cianurs iònics els metalls alcalins i potser els alcalinoterris l’argent i altres metalls nobles formen cianurs covalents, molts d’ells amb cadenes illimitades en les quals alternen els grups cianur amb els àtoms de metall Formen cianurs complexos amb grups discrets M x + CN n + x - n molts metalls de transició i de posttransició són complexos, en general, de molta estabilitat com en els carbonils metàllics, l’enllaç coordinat hi té caràcter parcial de doble enllaç Els cianurs alcalins són metzinosos, per tal com en ésser ingerits desprenen àcid cianhídric
radi iònic
Química
En una estructura iònica, radi de l’esfera, al centre de la qual és situat l’ió, que conté, en primera aproximació, la totalitat de la seva càrrega.
L’estimació de radis iònics és feta a partir de cristalls constituïts per ions isoelectrònics, coneixent la distància interiònica i aplicant una correcció a causa de la càrrega nuclear efectiva dels ions Els radis iònics presenten poca reproductibilitat en diferents composts, puix que depenen de l' índex de coordinació i de la grandària relativa dels ions, anomenada factor d’empaquetat
iodació
Química
Introducció d’un o més àtoms de iode en una molècula, especialment en una molècula orgànica.
La iodació té lloc mitjançant processos de radicals en els hidrocarburs alifàtics i mitjançant processos iònics en els aromàtics
afinitat electrònica
Afinitats electròniques
Química
Tendència que manifesta un àtom a guanyar electrons, mesurada per l’energia E de la reacció:
Les afinitats electròniques poden, en certs casos, ésser mesurades i, per als halògens, poden ésser deduïdes de les energies reticulars dels cristalls iònics dels halurs alcalins Les dels metalls, positives o feblement negatives
acetilacetonat
Química
Qualsevol dels complexos metàl·lics de l’acetilacetona, que deriven, per substitució, de l’hidrogen àcid de la forma enòlica o del carboni central.
Alguns acetilacetonats de metalls polivalents són quelats cristallins, no iònics, resistents a la hidròlisi, solubles en els dissolvents orgànics i alguna vegada destillables quelat Són utilitzats, principalment, com a catalitzadors i per a metallitzacions en fase vapor
dissociació iònica
Química
Reacció d’equilibri entre una substància en solució i els seus ions.
Segons Svante Arrhenius 1887, les propietats especials de les solucions de tots els electròlits són explicades acceptant que s’hi dóna una fracció de l’electròlit dissociada en ions en equilibri amb la forma molecular no dissociada, equilibri que compleix les lleis generals de les reaccions reversibles Així, hom pot definir una constant de dissociació, determinada a partir del grau de dissociació fracció dissociada, el qual depèn de la concentració i que hom pot avaluar experimentalment a partir de mesures de la conductivitat elèctrica o dels valors de les propietats colligatives La teoria d’…
borohidrur
Química
Cadascun dels hidrurs de bor de fórmula
M + n
(BH 4
) n
, on M
pot ésser Li, Na, K, Be, Mg, Al, (CH 3
) 2
, Ga, Ti(III), Zr, Hf, Th, U(IV), etc, i n
és el nombre d’oxidació de l’element M
.
Els borohidrurs són composts iònics quan M és un metall alcalí i composts covalents en els altres casos Aquests darrers són extraordinàriament volàtils hom no coneix cap altre compost d’aquests metalls que els iguali en volatilitat Els borohidrurs de Li, Na, Al i d’altres són emprats com a reductors selectius en síntesi orgànica
bescanviador iònic
Química
Substància insoluble en aigua, que conté ions làbils capaços d’esser bescanviats per uns altres ions de càrrega del mateix signe presents en una solució aquosa amb què aquella entra en contacte, sense que tingui lloc cap canvi físic major en la seva estructura.
Segons que els ions làbils siguin positius o negatius, els bescanviadors són catiònics o aniònics, respectivament Hom coneix de mitjan segle XIX ençà les propietats bescanviadores de determinades argiles des del començament del segle XX hom empra les zeolites i els silicats complexos, naturals o artificials, com a bescanviadors iònics per a corregir la duresa de les aigües Vers el 1940 foren introduïts els bescanviadors iònics inorgànics sintètics, de composicions diverses, constituïts per resines polimèriques, de primer del tipus fenolformaldehídiques, després del tipus del poliestirè, i d’…
dissolvent
Química
Component d’una solució (generalment el que hi prepondera quantitativament) en el qual hi ha dispers el solut.
Les propietats del dissolvent que determinen el seu poder de dissoldre els sòlids iònics són la constant dielèctrica de la qual depenen inversament les atraccions entre els ions del solut i el moment dipolar que determina la magnitud de l’energia de solvatació, que estabilitza la solució En aquest aspecte, l’aigua és un dissolvent òptim, que, a més, té la propietat d’unir-se a alguns soluts, iònics o no, per ponts d’hidrogen Els dissolvents es classifiquen en protònics i no protònics o inerts Els primers poden ésser protogènics donadors de protons, com l’àcid acètic glacial i…
peptització
Química
Procés que consisteix en la redispersió de substàncies recentment precipitades, per tal de formar col·loides.
Sol ésser promoguda per agents iònics que tenen un ió en comú amb els constituents de la substància que hom peptitza Així, per exemple, l’hidròxid de ferroIII precipitat per l’acció del carbonat amònic sobre el clorur de ferroIII pot ésser peptitzat per un excés de clorur de ferroIII La peptització és, sovint, causa d’errors en anàlisi gravimètrica, i existeixen diverses tècniques per a evitar-la