Resultats de la cerca

Si és prou purificat, les seves propietats són idèntiques a les del metanol sintètic En general, però, conté traces d’acetona

És d’estructura monecular anàloga als colorants, però per comptes d’un sistema cromofòric en posseeix un de fluorescent, com, per exemple, molts derivats aminats de l’estilbè, l’esculina, etc És aplicat actualment a gairebé totes les matèries tèxtils blanques i al paper blanc, amb tècniques idèntiques a les del tint amb colorants directes

Existeix en dues formes cristallines polimorfes, amorf i colloidal gel d’alúmina Té propietats amfòteres, i la seva acidesa i la seva basicitat són pràcticament idèntiques pk a = 12,6, pk b = 12 Amb els àcids dóna sals d’Al 3 + amb els hidròxids alcalins, aluminats Quan és precipitat d’una solució que conté un colorant, adsorbeix el colorant tot formant una laca, d’on ve la seva utilització com a mordent en els tints

Hom prepara l’elèctrode dissolent una quantitat de quinhidrona en el sistema a estudiar En aquestes condicions, el potencial adquirit per un elèctrode inatacable submergit en la dissolució és donat per l’expressió E = E° - RT/F ln a H + , sempre que hom pugui suposar que les activitats de la p- benzoquinona i de la hidroquinona són idèntiques L’elèctrode de quinhidrona es comporta aleshores com un elèctrode d’hidrogen, amb un valor de E° = -0,6994 + 0,00074 t , on t és una temperatura entre 0 i 37°C Com a conseqüència, l’elèctrode de quinhidrona troba l’aplicació en la…

Patró i problema són simultàniament escalfats o refredats, en condicions exactament idèntiques, en un recinte la temperatura del qual varia progressivament de manera regular, coneguda i perfectament controlada Com a patró hom empra una substància que és sabut que no experimenta cap transformació en el domini de temperatures estudiat i, en conseqüència, qualsevol pic en el termograma és a dir, en el gràfic on hom porta les diferències de temperatura entre patró i problema en funció de la temperatura del recinte indica una transformació que es produeix en la substància estudiada L’anàlisi…

Cal distingir els polímers de les macromolècules, malgrat que en la pràctica ambdós termes són emprats sovint com a sinònims Alguns dels criteris emprats arbitràriament per a definir una molècula com a polímer són un pes molecular superior a mil o la presència de més de cent unitats estructurals en la cadena La molècula que constitueix la unitat estructural bàsica del polímer és coneguda com a monòmer i el seu procés de transformació en polímer rep el nom de polimerització El concepte actual de polímer fou introduït entre el 1920 i el 1930 per Staudinger, superant la idea primitiva que, per…

Hom fa passar la radiació emesa per un focus a través d’un gruix donat de la mostra de matèria per exemple, en forma de solució i la intensitat de la radiació emergent és mesurada per un detector adequat Aquesta mesura és comparada amb l’obtinguda en idèntiques condicions després que la radiació ha travessat el mateix gruix d’una substància suposada no absorbent per exemple, el dissolvent d’aquella solució La fracció de la radiació absorbida pel solut és donada per la raó entre les dues mesures, perquè, fent el mesurament d’aquesta manera comparativa, són eliminats els efectes de la …

Els estereoisòmers que són imatge especular l’un de l’altre són anomenats enantiòmers o enantiomorfs , o antípodes Per exemple, els àcids + tàrtric i - tàrtric Puix que les interaccions internes entre àtoms i grups d’una mateixa molècula són les mateixes en cadascun dels enantiòmers, aquests es comporten idènticament enfront dels reactius químics no quirals simètrics, amb els quals reaccionen amb la mateixa velocitat Així mateix, totes llurs propietats físiques escalars, no dissimètriques punt de fusió, punt d’ebullició, densitat, espectre d’absorció infraroja, etc, són…