Resultats de la cerca

Els amicrons tenen dimensions inferiors a 10 -6 cm i actuen com a nucli per a la formació de submicrons

donant lloc a o -hidroxibenzaldehids, tot i que la presència d’altres substituents en l’anell aromàtic pot fer variar l’orientació relativa dels grups hidroxi i formil Transcorre, molt probablement, a través d’un intermedi diclorocarbè CCl 2 i és també experimentada per diversos composts heterocíclics Malgrat que tradicionalment els rendiments eren inferiors al 50%, modernament l’ús d’agents de transferència de fase ha permès de millorar-los considerablement

Hom la porta a terme a temperatures molt elevades 400-500°C i que condueix a l’àcid corresponent i a una olefina Transcorre amb bons rendiments i és experimentada pels èsters d’àcids forts a temperatures molt inferiors a les esmentades Pot ésser aplicada també a la piròlisi de xantats Čugajev, 1899, en condicions igualment suaus, d’acord amb l’esquema Atesa la facilitat amb què els alcohols es transformen en xantats, la seqüència esterificació-piròlisi resulta un mètode apropiat per a la conversió d’alcohols en alquens En aquest sentit, la reacció de Čugajev és coneguda com a…

Els composts diazo són obtinguts per nitrosació d’una amina primària o per transformació d’una funció nitrogenada que contingui dos àtoms de nitrogen units entre ells, o bé per allargament de la cadena alquilidènica del diazometà Els composts diazo inferiors són gasos grocs que es descomponen amb facilitat i poden ésser explosius quan són concentrats Pel fet d’ésser molt reactius no es conserven gaire temps, i hom acostuma a preparar-los just abans d’emprar-los Per acció dels àcids, halògens, per descomposició tèrmica, etc, desprenen fàcilment nitrogen experimenten reaccions d’…

Correspon a la fórmula B n H n + 4 borà o bé a la B n H n + 6 dihidroborà hom no en coneix del tipus B n H n + 2 A temperatures altes es descomponen en bor i hidrogen a temperatures inferiors els hidrurs més lleugers donen lloc a la formació d’hidrurs superiors Són hidrolitzats a àcid bòric i hidrogen com a productes darrers Hom n'obté en deixar caure borur de magnesi polvoritzat sobre àcid fosfòric concentrat i calent L’establiment d’estructures compatibles simultàniament amb les propietats poc freqüents dels hidrurs de bor i amb llur deficiència electrònica ha plantejat…

El reforming fou començat a efectuar cap a l’any 1930, en augmentar la necessitat de carburants d’elevat poder antidetonant, en les installacions de craqueig tèrmic, però posteriorment hom construí installacions especials per a aquest procés, amb forns de tubs d’acer, en les quals la reacció és controlada de manera que el producte sigui refredat bruscament, mitjançant la injecció d’un refrigerant adequat, després d’haver estat el temps necessari en una secció terminal del forn Les principals modificacions que s’esdevenen en l’estructura dels hidrocarburs són, igual que en el craqueig,…

Tanmateix, hom no pot fer una definició absoluta del concepte de reductor, puix que molts reactius poden comportar-se com a reductors o com a oxidants segons el sistema enfront del qual actuen No obstant això, els potencials d’elèctrode donen una mesura, exacta en el cas de reaccions reversibles, del poder reductor Els composts emprats com a reductors pertanyen a categories químiques molt diverses i, entre ells, cal esmentar, a més de l’hidrogen, una gran quantitat d’hidrurs metàllics simples i complexos hidrur càlcic, hidrur d’alumini i de liti, diborà, etc, com també diversos cations de les…

Sorensen definí el pH d’una dissolució com el logaritme decimal canviat de signe de la concentració d’ions hidrogen pH = -log H + , i posà a punt un mètode electromètric per a determinar-lo Tot i que aquest mètode ha restat com a definitiu, el concepte primitiu de pH ha sofert diverses transformacions Actualment, el pH és definit d’una manera operativa, segons l’equació pH x - pH r = E x -E r / k , en la qual pH x és el pH de la dissolució desconeguda, pH r el de la dissolució de referència, E x la força electromotriu de la cella H 2 1 atm/dissolució x || elèctrode de referència, E r la…

Històricament, la quinina fou emprada a l’Amèrica del Sud per al tractament del paludisme Fou introduïda a Europa pels castellans al s XVII i des d’aleshores hom intentà l’aclimatació de l’arbust del qual hom l’obté Aquesta aclimatació no fou aconseguida al continent europeu, però sí a l’illa de Java, a la fi del s XIX, i així aquest territori es convertí en el principal productor de l’alcaloide La quinina fou aïllada en estat pur per Pelletier i Caventou l’any 1820, la seva estructura fou elucidada per Rabe el 1931 i la seva síntesi total fou feta per RBWoodward i WEvon Doering l’any 1944…

Les solubilitats de moltes substàncies són més febles en D 2 O que en H 2 O i les conductivitats electrolítiques hi són també un xic inferiors El D 2 O es troba en l’aigua natural en la proporció del 0,015% i s’acumula en el líquid residual quan l’aigua es troba sotmesa a electròlisi Des del punt de vista químic, la seva propietat més interessant és la facilitat de bescanvi isotòpic amb nombroses substàncies hidrogenades Així, per exemple, l’ió amoni en solució en D 2 O bescanvia per deuteri la totalitat del seu hidrogen el sucre ordinari, en bescanvia la meitat Els procediments…