Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
deflagració
Química
Militar
Reacció de transformació de certs explosius en la qual l’acció inicial, tèrmica o mecànica, es propaga molt de pressa a tota la superfície de l’explosiu, que entra en combustió de fora a dins.
La combustió s’esdevé rapidíssimament a causa de l’augment de pressió i de temperatura dels gasos produïts durant la reacció La deflagració comprèn dos períodes, el d’inflamació i el de combustió La inflamació és pràcticament instantània, i la combustió té una velocitat entorn dels decímetres per segon
flama

Esquema de la flama d’un bufador oxiacetilènic
© fototeca.cat
Química
Discontinuïtat del medi gasós que materialitza la zona de reacció de la combustió, on es produeix una transformació química irreversible d’una mescla de gas combustible i de comburent.
La forma teòrica d’aquest front de flama, el qual és de dècimes de millímetre, és un pla la forma real és la d’un con, d’un casquet esfèric o una forma més complexa, que depèn de les condicions geomètriques de sortida de flux gasós Quan la mescla del combustible i del comburent té lloc abans de la inflamació, hom diu que la flama obtinguda és de mescla prèvia Quan el combustible i el comburent no són mesclats abans de la inflamació, la flama és anomenada de difusió , com és el cas de la flama de gas natural cremant en el si de l’aire, així com la flama del bec…
leucotriè
Química
Tipus d’àcid gras poliinsaturat oxigenat amb tres dobles enllaços conjugats.
Els leucotriens són icosanoides, relacionats amb la inflamació i l’allèrgia, sintetitzats mitjançant la 5-lipoxigenasa a partir dels àcids poliinsaturats de vint àtoms de carboni dihomogammalinolènic, araquidònic i icosapentaenoic El seu efecte depèn de l’àcid del qual deriven El seu nom es deu al fet que el primer lloc on es van descriure fou als leucòcits Els més coneguts són els que deriven de l’àcid araquidònic
disulfur de carboni
Química
Líquid inflamable d’olor etèria; el producte comercial fa una olor desagradable a causa de la presència d’impureses sulfurades.
Fou descobert per Lampadius 1796 és obtingut actualment per síntesi directa per acció del vapor de sofre sobre coc roig C + S 2 →CS 2 , Δ H = -50 kJ Bull a 46,5°C el seu punt d’inflamació és molt baix -30°C i forma amb l’aire mescles detonants, per la qual cosa el seu ús és perillós Forma un azeotrop amb l’aigua, i és miscible amb els dissolvents orgànics i els olis És emprat en la vulcanització del cautxú en fred, en la manufactura del raió, cellofana, tetraclorur de carboni, com a agent de flotació i també com a dissolvent de greixos, resines i gomes
bengala
Química
Dispositiu compost d’unes substàncies que, en cremar-se, emeten una llum intensa, el qual s'utilitza per a fer senyals o en pirotècnia.
Mescla de sofre, nitrat de potassi, sulfur d’antimoni i altres composts, bàsicament és formada per un material pirofòric que actua com a combustible i un comburent que li forneix l’oxigen Hom acoloreix la llum generada en la combustió mitjançant l’addició de diversos composts de metalls que en volatilitzar-se donen colors característics l’estronci, vermell el bari, verd, etc La temperatura d’inflamació d’aquestes mescles és d’uns 500°C, i és aconseguida mitjançant una esca, que en molts de casos és a base de pólvora negra, la qual és encesa per un iniciador de tipus mecànic o…
nitrobenzè
Química
Derivat mononitrat del benzè, el més simple i, alhora, el compost nitrat aromàtic més important.
Es presenta en forma de líquid oliós, incolor quan és pur, i generalment d’un color groc feble quan és impurificat Fa una olor característica d’ametlles amargues essència de mirbà Bull a 210,9°C i es fon a 6°C el punt d’inflamació és de 89°C Industrialment hom l’obté per nitració del benzè per l’àcid nítric concentrat, en medi sulfúric La reducció del nitrobenzè en medi bàsic dóna diversos productes de reducció, que provenen de la condensació, en un primer temps, de dos intermediaris, el nitrosobenzè i la fenilhidroxilamina, segons les reaccions següents En medi àcid, el…
icosanoide
Química
Molècula de senyalització paracrina i autocrina que es forma per l’oxidació dels àcids grassos poliinsaturats de vint àtoms de carboni.
Hi ha diferents famílies d’icosanoides Les principals són les prostaglandines, els tromboxans i els leucotriens De cada família hi ha tres sèries segons derivin de l’àcid dihomogammalinolènic, de l’àcid araquidònic omega-6 ω-6 o de l’àcid icosapentaenoic omega-3, ω-3 i a cada sèrie hi ha diferents compostos Intervenen en els control de processos molt diversos, principalment en la inflamació o la immunitat, i com a missatgers en el sistema nerviós central El seu efecte depèn de la família, la sèrie i els compost en particular Per exemple, les prostaglandines que deriven de l’àcid…
benzina
Química
Conjunt de fraccions obtingudes en la destil·lació del petroli.
Aquestes fraccions són composts molt difícils de caracteritzar, pel fet d’ésser susceptibles de moltes variacions en la composició, la corba de destillació i el punt d’inflamació, bé que hom considera com a tals els que tenen un punt de destillació màxim equivalent al dels gasoils lleugers Així, són benzines les diverses menes de gasolina, el petroli de cremar tant per a fogons com per a motors de reacció, la ligroïna, l’èter de petroli, etc Alhora, hom distingeix entre benzines lleugeres , o de baix punt de destillació, i benzines pesants , o de punt mitjà de destillació, segons…
aerosol

Esquema d’un envàs aerosol
© fototeca.cat
Química
Suspensió col·loidal de partícules líquides o sòlides en un gas.
Les boires i els núvols són exemples d’aerosols de partícules líquides els fums, d’aerosols amb partícules sòlides Per extensió, hom anomena també aerosols, suspensions de partícules de dimensions superiors a un veritable colloide núvols de polseguera molt fina, boires salines de vora mar un dia de vent, etc Una propietat essencial dels aerosols és la concentració que fan de certs constituents del medi de dispersió gasos o vapors, per dissolució o adsorció en les partícules líquides o per adsorció en les sòlides Els aerosols tenen propietats específiques que no posseeixen les altres solucions…