Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
carbonera
Química
Pila de fusta tapada amb llenya verda, herba i terra, on era obtingut carbó vegetal, per carbonització de la fusta.
La combustió era iniciada per un forat o xemeneia situat al mig de la pila i era regulada obrint forats laterals que permetien una circulació limitada d’aire És anomenada també pila de carbó o sitja
Joseph Priestley
Joseph Priestley
© Fototeca.cat
Química
Químic anglès.
La seva condició de teòleg i pastor no fou un impediment per a l’activitat científica, iniciada sota la influència de Franklin amb la redacció d’una excellent History and Present State of Electricity 1767, seguida d’investigacions sobre l’anomenat aire fix diòxid de carboni i altres gasos El 1774 obtingué per primera vegada oxigen pur que ell anomenava aire desflogisticat , en escalfar òxid de mercuri Comprovà tot seguit el seu paper essencial en la combustió i en la respiració, però continuà defensant l’errònia teoria del flogist, bandejada poc temps després per Lavoisier…
antiferment
Química
Substància que té el poder d’evitar que s’iniciï una fermentació, o d’aturar-la un cop iniciada.
Cros
Química
Empresa de productes químics creada a Sants (Barcelonès) el 1817 per Francesc Cros (Montpeller 1768 — Barcelona? 1831).
Convertida en la raó social Francesc Cros i Companyia 1819, fou transformada pel seu fill Joan Cros i Possel Barcelona — 1862 en 1831-33 i novament vers el 1844 El 1866 fou constituïda la raó social Amadeu Cros, que installà una fàbrica a Badalona 1874 i que es transformà 1904 en la Societat Anònima Cros, iniciada amb un capital social de 7500000 pessetes Bona part del control de la societat anà a les mans d’una empresa italogrega el 1970, i, el 1972, del Banco de Santander Tenia factories a Badalona, Flix, Lleida, València, Palma i també a Madrid, Sevilla, Santander, la Corunya…
aire líquid
Química
Aire que, com a resultat d’una sèrie de compressions, expansions i refredaments, ha estat portat a l’estat líquid.
L’aire líquid està a la temperatura de -190°C i es conserva i transporta en vasos de Dewar La seva fabricació industrial fou iniciada l’any 1898 a Alemanya per Karl Linde En l’aparell de Linde l’aire és comprimit a 200 atm, refredat amb amoníac líquid a -60°C i expansionat a 40 atm, amb la qual cosa es refreda d’uns 40°C per l’efecte Joule-Thomson Inicialment no s’obté liquidació, però l’aire que surt de la cambra d’expansió refreda, abans de reciclar-se, l’aire que entra, i al cap d’un cert temps aquest ja és prou fred per a liquidar-se parcialment en expansionar-se En evacuar l…
poliformaldehid
Química
Compost polimèric amb estructura de polièter obtingut a partir de formaldehid d’elevada puresa mitjançant polimerització iniciada per àcids o bases de Lewis en un dissolvent inert.
El compost així obtingut té un pes molecular mitjà de 30 000-100 000 i és altament cristallí, dur, rígid i resistent a la tensió Té una densitat de 1,42 i és emprat en l’emmotllament per injecció de components mecànics Presenta, però, l’inconvenient d’ésser afectat per àcids, bases i oxidants forts, i s’oxida també en l’aire en presència de radiació ultraviolada
nomenclatura
Química
Conjunt de regles mitjançant les quals hom pot assignar un nom unívoc a qualsevol substància simple o composta.
Durant molt de temps els químics, incapaços de determinar la composició i l’estructura dels composts que estudiaven, optaren per designar-los mitjançant noms o símbols, sovint molt arbitraris, que feien referència a llurs històries És així com aparegueren els noms trivials de molts elements i composts, com glicerina o vidriol blau El primer intent sistematitzador fou l’obra Méthode de nomenclature chimique 1787, de Guyton de Morveau, Lavoisier, Berthollet i Fourcroy, que establia una nomenclatura dual en la qual cada compost era designat per un nom genèric, que definia la categoria a què…
reacció de substitució
Química
Tipus general de reacció orgànica en la qual un àtom o un grup, tant en forma aniònica com catiònica, s’integra en un compost orgànic.
Té lloc mitjançant l’establiment d’un enllaç covalent amb un àtom de carboni, desplaçant d’aquest un altre àtom o grup La racionalització de les reaccions de substitució fou iniciada en el decenni 1940-50 amb els treballs de CK Ingold, el qual les classificà en reaccions de substitució nucleofílica i reaccions de substitució electrofílica, atès el caràcter electrònic del reactiu Les reaccions de substitució nucleofílica ocorren finalment sobre àtoms de carboni saturats n’és un exemple característic la transformació d’un halogenur d’alquil en un alcohol, d’acord amb l’esquema HO…
crom

Propietats físiques del crom
Química
Element de transició metàl·lic situat entre els elements dels blocs s i p de la taula periòdica.
Normalment actua amb les valències +2 i +3 El nombre considerable de graus d’oxidació del crom s’explica per l’energia similar que posseeixen els electrons dels orbitals 3 d i 4 s , i per la mobilitat dels cinc electrons desaparellats de l’orbital incomplet 3 d , aptes per a participar, juntament amb l’únic que ocupa el nivell 4 s , en enllaços covalents Els orbitals buits dels nivells 3 i 4, que fan possibles els salts d’electrons de l’un a l’altre, i viceversa, quan hom els sotmet a una radiació de llum blanca, expliquen també la viva coloració de les sals de crom En l’escorça terrestre n’…
indústria química

Planta industral química
© Fototeca.cat-Corel
Química
Sector que integra totes les activitats industrials dedicades a la manufactura d’elements químics i llurs derivats.
Inclou dos grans subsectors el de la química inorgànica o mineral i el de la química orgànica Els productes principals que integren el primer són àcids, bases, anhídrids i òxids inorgànics, gasos nobles, sals inorgàniques de clor, fluor, brom, iode, sofre, nitrogen, fòsfor i silici, entre altres, aigua oxigenada i halurs no metàllics El subsector de la química orgànica engloba principalment tota la química del carboni i els seus derivats, una part molt important dels quals actualment són els hidrocarburs Cal afegir-hi, a més, uns altres sectors importants a la indústria química, com és ara…