Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
metoclopramida
Farmàcia
Química
Substància descrita l’any 1964 per Justin-Besaçon que es presenta en forma de monoclorhidrat i diclorhidrat; aquest últim es descompon a 145°C.
Actua com a antiemètic i accelera el trànsit digestiu, multiplicant les contraccions gàstriques, produint obertura del canal pilòric i augmentant el calibre duodenal És útil en el tractament dels vòmits per causes gastrointestinals com intoxicació per morfina, alcaloides del sègol banyut i digital, entre altres
barbiturat

Relació entre l’estructura química d’un barbiturat i la rapidesa i durada de la seva acció
Farmàcia
Química
Qualsevol dels derivats substituïts de l’àcid barbitúric.
Hom coneix uns dos milers de barbiturats, però només una cinquantena són emprats en medicina Depressors del sistema nerviós central, hom els empra com a hipnòtics, puix que actuen sobre el centre cerebral de la son, bé que poden ésser d’una manera gradual sedatius, hipnòtics o anestèsics generals, en augmentar la dosi o variar la via d’administració Tenen una reduïda acció analgèsica i antipirètica Llur efecte hipnòtic és degut a la indiferència que produeixen envers els estímuls externs, i causen una sensació de somnolència que va acompanyada d’un lleuger abaixament del metabolisme basal, a…
sulfat de coure
Química
La més important de les sals del coure.
Anomenat caparrós blau , hom el prepara per l’acció de l’àcid sulfúric sobre residus de coure CuO + 2H + SO 4 = →Cu + + SO 4 = +H 2 O pentahidratat CuSO 4 5H 2 O, es presenta en forma de cristalls triclínics blaus que, en calent, perden llur aigua d’hidratació i es transformen en pólvores blanques, les quals s’acoloreixen de nou en contacte amb l’aigua Juntament amb el sulfat ferrós, hom l’utilitza per a tenyir, en negre o en morat, llana i seda És molt emprat en l’electrometallúrgia i la galvanoplàstia i com a generador d’hidròxid de coure en el brou bordelès En solucions diluïdes és…
nitrobenzè
Química
Derivat mononitrat del benzè, el més simple i, alhora, el compost nitrat aromàtic més important.
Es presenta en forma de líquid oliós, incolor quan és pur, i generalment d’un color groc feble quan és impurificat Fa una olor característica d’ametlles amargues essència de mirbà Bull a 210,9°C i es fon a 6°C el punt d’inflamació és de 89°C Industrialment hom l’obté per nitració del benzè per l’àcid nítric concentrat, en medi sulfúric La reducció del nitrobenzè en medi bàsic dóna diversos productes de reducció, que provenen de la condensació, en un primer temps, de dos intermediaris, el nitrosobenzè i la fenilhidroxilamina, segons les reaccions següents En medi àcid, el nitrobenzè pot…
bari
Química
Metall alcalinoterri pertanyent al grup II A de la taula periòdica, de color blanc argentí quan és pur, mitjanament dur i mal·leable, molt electropositiu, que actua amb valència 2.
El bari és una mescla natural d’isòtops de masses atòmiques 130, 132, 134, 135, 136, 137, 138, en la qual el 138 Ba es troba en un 71,66% Forma el 0,04% de la crosta terrestre i ocupa el divuitè lloc en ordre d’abundància hom el troba sobretot en forma de sulfat baritina i de carbonat witherita El 1774, Karl Wilhelm Scheele diferencià la barita de la calç , i el 1790, Crawford diferencià, alhora, l' estronciana monòxid d’estronci de la barita La gran afinitat que té el bari per l’hidrogen, els halògens, l’oxigen, el nitrogen i el sofre, per a formar hidrurs, halurs, òxids, nitrurs i…
mercuri

Gotes de mercuri
© José M. Domínguez / Fotolia.com
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup II B de la taula periòdica, situat entre l’or i el tal·li.
És líquid a la temperatura ambient i d’un color blanc d’argent, per la qual cosa, i també a causa de la seva mobilitat, és anomenat argent viu Fou conegut des de l’antigor —un vas ple d’aquest metall fou trobat en una tomba de Kurna Egipte, tot i que els fenicis ja l’empraven el 700 aC per a purificar l’or— El mercuri és constituït per una mescla isotòpica de set isòtops estables hom n'ha pogut preparar tretze isòtops radioactius No és un element gaire abundant, bé que és molt disseminat n'hi ha en estat natiu, en forma de glòbuls brillants, a la muntanya Avala Iugoslàvia El mineral de…
arsènic
Química
Element amb propietats metàl·liques i no-metàl·liques, pertanyent al grup VA de la taula periòdica (quart període), de valències -3, +3 i +5, de símbol As.
Hom en coneix un sol isòtop natural, el 75 As, i nombrosos isòtops artificials, radioactius, de vida curta Els sulfurs d’arsènic naturals eren ja emprats a l’antiguitat clàssica com a pigments i medicaments, però la primera obtenció de l’element és atribuïda a Albert Magne cap al 1250 Els alquimistes consideraren l’arsènic com un principi actiu mascle i mostraren per ell i els seus composts un interès particular L’arsènic existeix en tres estats allotròpics cristallins l’ arsènic gris , dit també arsènic metàllic , que és l’únic estable l’ arsènic groc i l’ arsènic negre , sense comptar…
coure

Coure
© Fototeca.cat-Corel
Química
Element de transició, situat entre els blocs s i p de la taula periòdica i pertanyent al grup dels metalls nobles.
L’afinament electrolític és, però, el procediment més corrent la solució electrolitzada conté d’un 15 a un 20% de sulfat de coure CuSO₄, 5H₂O i del 5 al 8% d’àcid sulfúric els ànodes de coure brut i els càtodes de coure pur són disposats en parallel dins una cella electrolítica els metalls més electropositius que el coure són solubilitzats, el plom precipita en forma de sulfat i els metalls nobles constitueixen el fang anòdic juntament amb el sofre, el seleni i el telluri El coure catòdic té un grau de puresa elevat des del 99,9% fins al 99,98%, però conté gasos, i per això, ha d’ésser refós…