Resultats de la cerca
Es mostren 1863 resultats
llei de les proporcions definides
Química
Una de les lleis ponderals de la química, segons la qual dos o més elements que es combinen per formar un compost ho fan sempre en la mateixa proporció.
llei de les proporcions recíproques
Química
Una de les lleis ponderals de la química d’acord amb la qual els pesos de dos elements (o bé múltiples simples d’aquests pesos) que reaccionen amb el mateix pes d’un tercer element poden també reaccionar entre ells.
llei de les proporcions múltiples
Química
Una de les lleis ponderals de la química que estableix que quan dos elements es combinen per formar més d’un compost, els pesos d’un dels elements que es combinen amb el mateix pes de l’altre estan en la relació de nombres enters simples.
200 anys de les Christmas Lectures
Química
Fa 200 anys que la Royal Institution de Londres va iniciar les Christmas Lectures , unes conferències pensades per apropar la ciència als joves El científic britànic Michael Faraday va ser figura clau en la seva consolidació, i de fet, ell és la persona que n’ha fet més de tota la història un total de dinou Descobreix la història d’aquestes conferències emblemàtiques i el seu impacte en la cultura científica, així com la carrera científica de Faraday tot llegint a Divulcat l’article " 200 anys de les Christmas Lectures ", del físic Ramon Pascual, dins el seu blog Sobre física, recerca i…
llei de les octaves de Newlands
Química
Periodicitat descoberta en el comportament dels elements químics el 1864 per J. A. R. Newlands en disposar els elements químics ordenats segons llur pes atòmic creixent i constatar que el primer element de la sèrie era anàleg al vuitè, el segon al novè i el tercer al desè.
La llei de les octaves fixa la divisió dels elements en famílies naturals grups i en períodes
Les (supernano)esponges que reescriuen la química
Química
Quan pensem en la química , sovint ens venen al cap imatges de tubs d’assaig, fórmules complexes i reaccions que semblen gairebé màgia Però la química moderna va molt més enllà És l’art de construir la matèria àtom a àtom, amb una intenció i una precisió que abans eren impensables El Premi Nobel de Química del 2025 ha reconegut precisament una d’aquestes revolucions silencioses, guardonant els pioners Susumu Kitagawa, Richard Robson i Omar M Yaghi pel desenvolupament de les xarxes metalloorgàniques, més conegudes com a MOFs Metal-Organic Frameworks Aquests materials no són més que "…
amina
Propietats físiques de les amines
©
Química
Nom genèric dels composts orgànics que deriven formalment de l’amoníac NH₃ per substitució d’un o més àtoms d’hidrogen per grups hidrocarbonats R.
Les amines són primàries RNH₂, secundàries R 1 R 2 NH o terciàries R 1 R 2 R 3 N, segons que hi hagi un, dos o tres hidrògens substituïts En la nomenclatura sistemàtica, les amines primàries s’anomenen afegint el sufix -amina bé al nom del grup R, bé al nom del compost RH Exemples metilamina CH₃NH₂, benzofuranamina Les amines secundàries i terciàries simètriques s’anomenen afegint els prefixos di- i tri- , i les no simètriques considerant-les productes de substitució de l’amina primària més complicada Exemples trietilamina C₂H₅₃N, N,N- dimetilciclohexilamina Quan el grup NH₂ no és el…
fórmula
Alguns dels signes utilitzats en les fórmules químiques
©
Química
Expressió gràfica de la constitució i estructura d’una espècie química.
Les fórmules, bàsicament, els símbols dels elements, xifres en subíndex per a indicar quantes vegades cal considerar-los repetits i ratlles que indiquen els enllaços Subsidiàriament, hom empra uns altres nombrosos signes, que hi afegeixen informació o n'escurcen l’escriptura La convenció fonamental de la notació química és que cada símbol representa un àtom i, per tant, totes les fórmules donen la composició qualitativa i quantitativa de les substàncies, car contenen els símbols dels elements presents o abreviacions que representen conjunts d’aquests símbols, que repeteixen, si cal, o…
flotació
Secció esquemàtica d’una cèl·lula de flotació amb detall ampliat de les partícules de mineral arrossegades per les bombolles d’aire
© Fototeca.cat
Química
Operació emprada per a la separació d’un component o d’uns quants d’una mescla de minerals, de composts químics, etc, en suspensió aquosa, per mitjà d’un corrent d’aire que hom introdueix en el si del fluid i que arrossega selectivament el component que hom vol separar.
Aquest comportament selectiu és degut a la distinta afinitat superficial dels materials envers l’aigua o l’aire Hom accentua aquesta afinitat mitjançant substàncies que recobreixen les partícules d’un dels components o que modifiquen llur superfície, per tal de millorar el rendiment de l’operació Hom empra la flotació per a concentrar el mineral extret de les mines, del qual elimina una part de la ganga, i disminueix així el volum de mineral que hom haurà de sotmetre a tractaments posteriors, gairebé sempre més costosos