Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
midó

El midó és constituït per moltes unitats de glucosa que formen una llarga cadena
© fototeca.cat
Química
Polisacàrid de fórmula general (C6H10O5)n, amb un alt grau de polimerització i constituït per molècules de glucosa en llur forma pirànica, unides per enllaços α-glucòsics.
De fet, amb el nom genèric de midó hom indica un grup de substàncies que tenen les característiques següents són insolubles en aigua freda, llurs grànuls s’inflen i es trenquen en aigua a 60-75°C, formen sucres per hidròlisi àcida o enzimàtica i, en presència de iode, donen una coloració blava En la fórmula general, n= 1 000 defineix aproximadament l’estructura veritable del midó, que és constituït per un polímer lineal, l' amilosa , i un altre de ramificat, l’ amilopectina Les quantitats d’aquests dos polímers varien en els diversos tipus de midó El midó és el component principal de les…
cadena
Química
Sèrie més o menys llarga d’àtoms de carboni units consecutivament (cadena oberta) formant cicles (cadena tancada) (anell).
Hi ha cadenes lineals i cadenes ramificades , en que sèries curtes d’àtoms de carboni formen cadenes laterals unides a àtoms de la sèrie més llarga o del cicle que constitueix la part principal de la molècula En algunes molècules, una o diversees baules de la cadena poden ésser un heteroàtom O, S, N, principalment
agent penetrant
Química
Qualsevol compost emprat per a augmentar la velocitat i la facilitat amb què un bany o un líquid mullen un material, mitjançant la reducció de la tensió interficial entre el sòlid i el líquid.
Els agents penetrants són molt emprats en la indústria tèxtil, del paper i d’adoberia Els més utilitzats són els sabons, els detergents i els agents tensioactius, entre els quals cal destacar els alquilsulfonats de cadena llarga
níquel carbonil
Química
Compost d’estructura especial, molt tòxic, refringent i d’una olor desagradable, obtingut pel pas del monòxid de carboni sobre níquel finament dividit.
És poc soluble en aigua i soluble en líquids orgànics Per l’acció de la calor es dissocia, segons l’equació El punt d’ebullició és de 43,2°C, i el de solidificació, de -23°C Els vapors produeixen irritació, congestió i edema pulmonar Una exposició llarga pot produir càncer de pulmó
trietilalumini
Química
Líquid incolor, extraordinàriament inflamable i reactiu, miscible amb hidrocarburs saturats, que bull a 194°C.
Hom l’obté per reacció a pressió de l’alumini amb etilè i hidrogen És emprat com a component del catalitzador de Ziegler-Natta per a la polimerització d’olefines a baixa pressió, per a la preparació d’alcohols de cadena llarga i olefines terminals i per a la deposició de l’alumini en fase vapor
naftoquinona
Química
Cadascuna de les quinones derivades del naftalè que tenen les fórmules:
.
Les dues primeres corresponen a les quinones del benzè, mentre que en la tercera els dos anells presenten caràcter quinònic Les vitamines K 1 i K 2 , importants en el mecanisme de la coagulació sanguínia i emprades com a vitamines antihemorràgiques, tenen una estructura que deriva de la metil-2-naftoquinona-1,4 per introducció d’una llarga cadena en posició 3
espermaceti
Farmàcia
Química
Cosmètica
Substància cèria extreta dels greixos continguts en les cavitats pericranials i dorsal dels cetacis fisetèrids (catxalot) i zífids (balena amb bec).
És constituït per una mescla de palmitat de cetil, de notable quantitat d’alcohol cetílic lliure, d’èsters de l’àcid làuric i esteàric, d’àcid mirístic i d’èsters d’alcohols de cadena llarga Es presenta en forma de masses untuoses blanques que es fonen entre 42° i 50°C És emprat com a base per a ungüents en la fabricació de sabó, cosmètics i com a emollient
Joseph Louis Proust
Química
Químic francès.
Després d’haver dirigit la farmàcia de l’hospital de la Salpêtrière, passà a la península Ibèrica, contractat pel govern espanyol, i ensenyà química successivament a Bergara, Segòvia i Madrid Després d’una llarga polèmica amb Berthollet, aconseguí d’imposar al món científic la coneguda llei de Proust que preveu la combinació de les substàncies químiques segons proporcions sempre definides Fou un dels fundadors de l’anàlisi química
carbonil
Química
Radical bivalent positiu C = O, que pot ésser considerat com a derivat de l’àcid carbònic per pèrdua de dos grups OH.
El clorur de carbonil, COCl 2 , és el fosgen , i l’amida, CONH 2 2 , és la urea Els halurs de carbonil són obtinguts per síntesi entre el monòxid de carboni i els halògens lliures sofreixen fàcilment hidròlisi i amonòlisi i donen halur d’hidrogen i, respectivament, diòxid de carboni o urea En tots els composts de carbonil, COX 2 , la distància C—O és més llarga que la del doble enllaç C=O, i la distància C—X, més curta del que correspon a un enllaç simple cal considerar, doncs, aquests composts com a híbrids de ressonància, segons
sulfà
Química
Denominació genèrica dels hidrurs del sofre, de fórmula general H2Sn, dels quals hom coneix els membres fins a n=30.
Hom els obté per l’acció dels àcids forts sobre els polisulfurs alcalins, per reducció catòdica de solucions aquoses de SO 2 o per reacció d’un sulfà inferior amb un clorur de sofre S x Cl 2 Presenten estructures lineals i, d’acord amb la llargària de la cadena, llur estat físic varia del gasós al sòlid Els de cadena llarga són tèrmicament inestables En general, es comporten com a àcids febles i presenten propietats reductores Hom els anomena anteposant al mot sulfà un prefix numèric di, tri, tetra, etc, que fa referència al nombre d’àtoms de sofre de la cadena