Resultats de la cerca

Es llicencià a la Universitat Tecnològica de Munic, on posteriorment es doctorà en bioquímica 1972 Treballà a l’Institut Max Planck de Martinsried del qual també fou director Juntament amb el seu equip desenvolupà mètodes cristallins de proteïnes L’any 1988 li fou atorgat, juntament amb JDeisenhofer i HMichel, el premi Nobel de química per la seva contribució al treball sobre l’estructura molecular de les proteïnes de les membranes cellulars fotosintètiques i la transferència dels electrons en la fotosíntesi

Es llicencià a Barcelona 1913 i es doctorà el 1917 amb la tesi Electrólisis con corriente alterna Amplià estudis a Alemanya i a Suïssa, i en tornar-ne fou catedràtic de l’escola de perits industrials de Saragossa i de la de Madrid 1930 Collaborà amb Joan Abelló i Pascual en el camp de la indústria farmacèutica El 1940 esdevingué catedràtic d’enginyeria química de la Universitat de Madrid Realitzà tasques de recerca al CSIC El 1944 publicà La corrosión como fenómeno electroquímico

Cursà estudis de farmàcia i es llicencià Treballà als laboratoris de fisiologia i biologia de la Universitat de Barcelona Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a Mèxic Hi exercí com a professor de química a la Universitat de Michoacàn, a Morelia Publicà un manual de química i fou director de la secció de química dels laboratoris de la universitat Dedicat a la recerca, és autor d’investigacions sobre els alcaloides Fou membre de la Sociedad Mexicana de Historia Natural i de l’American Chemical Society Retornà el 1955 a Catalunya Germà del filòsof Joaquim Xirau i Palau

Conreà primerament l’escultura, però l’abandonà i es llicencià en ciències 1898 i en química 1910 Fou un dels fundadors de la Institució Catalana d’Història Natural 1899, i en fou president 1903 Professor de la Universitat de Barcelona i de l’Escola Superior d’Agricultura 1900-12, fou també membre dels Estudis Universitaris Catalans El 1907 fundà una fàbrica de productes químics, i des del 1909 fou director de la revista La Industria Química El seu germà, Antoni Novellas i Roig Barcelona 1879 — , collaborà amb ell i publicà obres, com Farmacodinamia 1930 i Farmacografía de tinturas, gotas y…

Ingressà en la Companyia de Jesús 1887, es llicencià en ciències físicoquímiques a València 1896 i es doctorà en química a Lovaina 1904 Fundà el Laboratori de l’Ebre, a Tortosa 1905, on investigà, dirigí tesis doctorals i feu publicacions importants, com un Manual de química moderna 1910, en castellà, que assolí catorze edicions, amb més de cent mil exemplars Fundà l’ Institut Químic de Sarrià 1916, que dirigí durant quaranta anys Fou president en dues ocasions de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona El 1921 inicià la publicació de la revista de química Afinidad

Es llicencià 1980 i es doctorà 1983 en enginyeria química a la Universitat Tècnica de Dinamarca DTU, on, el 1996 fou nomenat professor Des del 1998 fou també director del Centre de Química Combinatòria Orgànica en Fase Sòlida del laboratori Carlsberg A la Universitat de Copenhaguen, el 2004 se li atorgà una càtedra honorífica al Departament de Farmàcia i el 2011 fou nomenat professor de nanoquímica del Nano-Science Center El 2001 desenvolupà la reacció CuAAC cicloaddició azida-alquí catalitzada per coure, una de les pioneres que donaren les bases a l’anomenada química del clic També ha creat …

Fill d’un metge molt conegut a la ciutat, cursà el batxillerat a l’Institut de Tarragona i l’acabà quan encara no tenia catorze anys Es llicencià en Farmàcia i Ciències Fisicoquímiques a la Universitat de Barcelona 1882 i es doctorà a la Universitat de Madrid en Ciències Fisicoquímiques 1883 i en Farmàcia 1887, on fou ajudant i auxiliar de càtedra El 1903 hi guanyà per oposició la catèdra d’anàlisi química de la Facultat de Ciències de la Universitat de Madrid el mateix any fou nomenat vocal del Reial Consell de Sanitat Elegit membre de la Real Academia de Ciencias Exactas Físicas y Naturales…

Es llicencià en química a la Universitat de València el 1973 i es doctorà a la Universidad Complutense de Madrid Ha treballat en el departament d’enginyeria química de la Queen’s University, a Kingston Canadà i en el Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC Des del 1990 dirigeix l’Institut de Tecnologia Química de València Universitat Politècnica de València — CSIC Les seves investigacions se centren en els catalitzadors i processos catalítics Ha publicat més de 600 articles d’investigació en revistes nacionals i internacionals, i la seva recerca ha donat lloc a més de 100 patents…

Es llicencià en química per la Universitat de Harvard i es doctorà 1993 per la UC Berkeley, amb una tesi sobre la síntesi química d’anàlegs d’oligosacàrids Continuà els estudis postdoctorals a la Universitat de Califòrnia de San Francisco i el 1996 s’incorporà a la UC Berkeley Investigadora de l’Institut Mèdic Howard Hughes des de l’any 2000, el 2015 s’integrà a la Universitat de Stanford Els seus treballs estan dirigits al desenvolupament d’eines químiques per a estudiar la glicobiologia de malalties com el càncer, trastorns inflamatoris com l’artritis i malalties infeccioses com la…