Resultats de la cerca

Consta de quatre parts generals la cambra seca, el condensador, el sistema de buit i el compressor de fred La cambra seca és el lloc on hom colloca la substància a liofilitzar té una gran superfície, i consta de diferents compartiments superposats, on el tancament és hermètic En el condensador , que comunica amb la cambra, es condensen els vapors procedents de la sublimació de la substància hom el manté a una temperatura més baixa que la cambra seca El sistema de buit i el compressor , que són les parts més importants, produeixen el buit i els canvis de calor necessaris a la…

Consisteix en un recipient que conté un o més electròlits units per ponts salins conductors o per parets poroses, amb dos elèctrodes immergits dins el líquid i connectats entre ells a través d’un circuit exterior En la cella té lloc, en tot cas, una reacció global d’oxidoreducció a l' ànode té lloc la semireacció d’oxidació, i al càtode , la de reducció Quan la cella funciona com a recinte d’una electròlisi, hom aplica una diferència de potencial als elèctrodes, amb la polaritat positiva a l’ànode i la negativa al càtode, per tal de proporcionar a aquest elèctrode els electrons …

Fill de metge, format a diverses universitats Viena, Ferrara, etc , exercí la medicina d’una manera gairebé sempre ambulant, amb escassos períodes d’estabilitat Basilea, 1527-28 Sankt Gallen, 1531-33 Villach, 1538-39 Salzburg, 1540-41 La major part de la seva obra escrita, que revela pregones discordances amb la medicina hipocràtica i galènica, fou publicada pòstumament A les seves obres Paramirum i Paragranum exposà els fonaments d’una nova cosmologia tant el macrocosmos univers com el microcosmos l’home són formats per '' sulphur ', '' mercurius ' i '' sal ', ordenats dinàmicament gràcies a…

Els radionúclids poden descompondre's per emissió de diverses partícules n, α, β, γ o per captura d’electrons orbitals Cada radionúclid és caracteritzat per la seva vida mitjana o període temps necessari per a la desintegració de la meitat d’una mostra qualsevol Històricament, el coneixement dels radionúclids arrenca amb el descobriment de la radioactivitat per AHBecquerel l’any 1896, i es desenvolupà notablement al començament del s XX amb els treballs de PCurie, MCurie i FSoddy de tal manera que l’any 1914 ja n'eren coneguts quaranta Posteriorment, el descobriment de la radioactivitat…

En la pràctica un nanotub de carboni és un fullerè de forma cilíndrica Els àtoms de carboni es disposen hexagonalment, de manera similar a l’estructura del grafit, però amb la diferència que els nanotubs formen una xarxa tancada sobre si mateixa Els carbonis presenten hibridació sp 2 aquesta fa que els enllaços entre carbonis siguin més forts que els enllaços simples, per la qual cosa l’estructura és més resistent Els diferents nanotubs s’alineen gràcies a l’actuació de forces de Van der Waals Els mètodes de producció inclouen descàrregues d’arcs elèctrics sobre carboni, l’ús de làsers o la…

En una resina, l’índex d’àcid és una característica intrínseca en un oli o en un greix indica el grau d’alteració La determinació és feta per alcalimetria

Aquest mètode troba una gran aplicació en l’anàlisi dels greixos

L’índex d’acetil o el seu equivalent, l' índex d’hidroxil indiquen la proporció de funcions alcohol no esterificades que existeixen en un oli o greix i són valors característics d’aquests La determinació pot fer-se per diversos mètodes, les etapes bàsiques dels quals són l’acetilació del greix amb anhídrid acètic, l’aïllament del producte acetilat i la saponificació Si la determinació és feta sobre un greix i sobre els seus àcids grassos, és possible de deduir-ne la quantitat de monoglicèrids i de diglicèrids presents

La unitat reiterativa del polímer és oximetilè —OCH 2 — o un oximetilè substituït —OCRH— segons que derivi del formaldehid o d’un aldehid superior, és a dir, que en les cadenes lineals que arriben a tenir 100 unitats o més alternen regularment carbonis i oxígens Això fa que llur química sigui la dels acetals , dels quals reben el nom Les úniques resines comercials d’aquest tipus són o bé homopolímers de formaldehid o bé copolímers de trioxà En tots dos casos la polimerització és feta fàcilment, però per a obtenir una bona estabilitat tèrmica i assolir els pesos moleculars necessaris…