Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
afinitat electrònica
![](/sites/default/files/media/FOTO/4400.jpg)
Afinitats electròniques
Química
Tendència que manifesta un àtom a guanyar electrons, mesurada per l’energia E de la reacció:
Les afinitats electròniques poden, en certs casos, ésser mesurades i, per als halògens, poden ésser deduïdes de les energies reticulars dels cristalls iònics dels halurs alcalins Les dels metalls, positives o feblement negatives
llei de Raoult
![](/sites/default/files/media/FOTO/Raoult_lleide.jpg)
Llei de Raoult
Química
Relació descoberta per F. M. Raoult l’any 1887 en estudiar la pressió de vapor de solucions salines.
Estableix que el descens relatiu de la pressió de vapor d’un líquid pur i en dissoldre-hi una substància no volàtil s , és proporcional a la fracció molar d’aquesta p i o - p i /p i o = x s = 1- x i La llei de Raoult pot ésser també aplicada a mescles líquides binàries i d’ordre superior amb la següent formulació la pressió de vapor parcial del component i p i és igual a la pressió de vapor del líquid i p i o pur a la mateixa temperatura multiplicada per la seva fracció molar en la mescla p i = p i o x i Molt poques solucions compleixen la llei de Raoult en un interval ample de…
aluminosilicat
Química
Designació genèrica dels silicats dobles d’alumini i d’un altre metall, monovalent o divalent.
Els aluminosilicats són sòlids, generalment d’origen natural i de constitució complexa Hom interpreta llur estructura, com la dels silicats en general, considerant la manera com estan units els grups tetraèdrics SiO 4 en l’edifici cristallí En alguns aluminosilicats, tals com el beril , aquests grups formen estructures cícliques, i en d’altres, com ara les miques , formen capes de dues dimensions El cas més corrent és, però, aquell en què formen estructures contínues de tres dimensions, amb substitució parcial, de manera regular i ordenada, del silici per alumini també tetracoordinat amb…
zwitterió
Química
Denominació genèrica dels composts d’estructura betaínica, que presenten càrregues positives i negatives simultàniament ionitzades, com els aminoàcids lliures.
polaritat
Química
Propietat d’un enllaç, un àtom, una molècula, per la qual existeix una separació estable de les càrregues positives i negatives.
bescanvi spin-càrrega
Física
Química
Fenomen fisicoquímic de caràcter fonamental, consistent en el moviment (o permutació), no ressonant, d’electrons solitaris i càrregues positives o negatives, de forma intramolecular, a determinat tipus de substàncies orgàniques fortament clorades.
El mecanisme d’aquest fenomen és, ara per ara, desconegut
camp dels lligands
Química
Segons una teoria desenvolupada per primera vegada el 1930 per Hans Albrecht Bethe i van Vleck, camp elèctric creat pels lligands d’un complex al voltant de l’ió d’un metall de transició central.
Aquest camp afecta els seus cinc orbitals d que, en un àtom o ió lliure, són situats tots en un mateix nivell d’energia i els separa en nivells d’energia diferent, depenent el mode i la magnitud de la separació de la natura dels lligands i de llur configuració absoluta al voltant de l’ió metàllic Així, per exemple, en un complex octaèdric MX 6 en el qual sis lligands X, que són ions negatius o molècules polars, envolten un ió metàllic central M en les posicions dels vèrtexs d’un octàedre, la repulsió originada per les càrregues negatives de X incrementa l’energia dels electrons situats en els…
ànode
Electrònica i informàtica
Química
Elèctrode receptor de càrregues negatives en tots aquells dispositius a l’interior dels quals existeix un medi no metàl·lic (gas més o menys enrarit, electròlit o semiconductor) que esdevé conductor sota determinades condicions.
Per l’ànode entra el corrent al dispositiu i, per tant, en surten els electrons cap al circuit exterior L’ànode és, doncs, l’elèctrode positiu en els dispositius alimentats per una font exterior de tensió i l’elèctrode negatiu en els dispositius generadors, piles o acumuladors En els tubs electrònics l’ànode, dit també placa , rep els electrons procedents del càtode gràcies a la tensió existent entre ambdós elèctrodes En un electròlit, l’ànode rep els anions de la solució, els quals són neutralitzats elèctricament, de forma que els electrons alliberats surten cap al circuit exterior En una…
càtode
Electrònica i informàtica
Química
Elèctrode fornidor de càrregues negatives i receptor de les positives en tots aquells dispositius a l’interior dels quals hi ha un medi no metàl·lic (gas més o menys enrarit, electròlit o semiconductor) que esdevé conductor sota determinades condicions.
Per tant, en els dispositius alimentats per una font de tensió exterior, pel càtode entren els electrons del circuit exterior cap a l’interior del dispositiu, i, per això, és l’electrode negatiu en canvi, és el positiu en els generadors electroquímics, piles o acumuladors En els tubs electrònics el càtode produeix electrons per algun tipus d’emissió termoelectrònica, fotoelectrònica, etc, els quals són atrets per l’ànode segons el tipus d’emissió hom parla de càtode termoelectrònic, càtode fotoelectrònic, càtode fred, etc En un rectificador sòlid, el càtode forneix també els electrons que, a…
solució
Química
Mescla en la qual els components són distribuïts homogèniament en tota l’extensió del sistema.
En els sistemes binaris, hom acostuma a denominar solut el component minoritari, i dissolvent el majoritari, classificació que pot ésser estesa als sistemes de més components D’acord amb l’estat físic en què ocorren, hom sol distingir les solucions sòlides, les líquides i les gasoses Les solucions sòlides es formen mitjançant la interpenetració de les xarxes cristallines dels components, i llur formació exigeix no solament l’existència de forces atractives entre aquests, sinó també estructures cristallines idèntiques, cosa que ocorre principalment entre els sòlids que originen cristalls molt…