Resultats de la cerca

Els primers papers pintats aparegueren a França, durant el s XVI, destinats a reemplaçar les tapisseries i les pintures murals Inicialment eren fabricats per estampació del dibuix amb motlles de fusta i acoloriment posterior per mitjà de trepes El 1688, Jean Papillon introduí el sistema d’estampació contínua, que permetia la reproducció de dibuixos complets pintures, tapisseries, ornaments arquitectònics, etc, i a mitjan s XVIII hom adoptà el mateix sistema que per a l’estampació d’indianes Actualment hom realitza la impressió de papers pintats per l’aplicació de…

És un sòlid cristallí, blanc llustrós, de gust amarg, soluble en aigua i alcohol i insoluble en èter, que es fon a 182°C i se sublima al buit amb facilitat Hom l’obté per escalfament del tiocianat amònic Té aplicació en síntesi orgànica, com a reactiu analític, en la preparació de papers fotogràfics i acceleradors de la vulcanització del cautxú i com a repellent d’insectes

Hom el pot preparar a partir del paper quantitatiu, per tractament amb àcid clorhídric concentrat

D’aquesta manera, hom arriba a unes mides de porus prou petites per a permetre la separació de substàncies en fase colloidal, la qual cosa és impossible mitjançant papers de filtre ordinari La ultrafiltració, per a progressar a velocitat apreciable, necessita pressió o succió La mida dels porus és condicionada per la concentració de la dissolució emprada per a la impregnació del filtre, la qual cosa permet, aproximadament, de seleccionar la mida de partícula que hom vol separar En biologia s’empren els anomenats filtres de membrana, que solen ésser pellícules molt fines de nitrat…

Els antiadherents, interposats en pellícula prima, eviten l’adhesió entre superfícies en contacte que normalment s’enganxen Llur eficàcia depèn de llur afinitat pels productes sobre els quals són aplicats i és en raó inversa a llur capacitat de migració a l’interior d’aquests Nombroses substàncies han estat emprades com a antiadherents, en general amb resultats mediocres Hom pot esmentar la utilització dels greixos, en l’art culinari i la pastisseria, i de l’àcid esteàric, en la indústria Actualment hom disposa d’antiadherents molt més eficaços que són, d’una banda, el tefló , aplicat com a…

Així, per exemple, l’anilina dóna el clorur de fenildiazoni el mecanisme d’aquesta reacció, i de la majoria d’aquesta mena, no és encara conegut del tot hom postula, tanmateix, com a ruta possible, que és a través de l’ió fenilnitrosoamoni El clorur de fenildiazoni o de benzendiazoni i d’altres sals de diazoni similars són molt solubles en aigua i completament insolubles en èter i altres solvents orgànics Les sals d’aquesta mena són completament dissociades en solució aquosa, en cations orgànics i en anions inorgànics Les sals de diazoni són substàncies molt descomponibles que, fins i tot en…

La seva preparació industrial fou introduïda l’any 1930, i actualment ha esdevingut una de les resines sintètiques més emprades per les seves característiques de baix cost i facilitat de fabricació, resistència a la humitat, a la intempèrie i als agents químics, incombustibilitat i versatilitat de propietats mitjançant copolimerització Hom l’obté industrialment per polimerització en suspensió del monòmer, emprant un peròxid orgànic com a iniciador D’aquesta manera resulta un polímer granular Pot ésser també obtingut per polimerització en emulsió, d’on resulta un polímer pulverulent, apte per…

La idea de formar un full llis a partir de la unió de fibres vegetals sorgí l’any 105 a la Xina Ts’ai Lun, ministre d’agricultura, proposà la utilització de la fusta de morera, la canya de bambú i el rami Anteriorment a aquesta data hom havia emprat diversos materials per a l’escriptura papirs, pergamins, teixits, etc La utilització del paper restà limitada a la Xina fins que, al començament del segle VII, fou introduït al Japó L’expansió cap a l’Occident fou obra dels àrabs per mitjà de presoners xinesos conduïts a Samarcanda el 751 El 794 fou creada una fàbrica a Bagdad i, després, una…

Les resines alquídiques es preparen escalfant la mescla dels ingredients en atmosfera inerta, amb solvents o sense, fins a aconseguir —essencialment per esterificació i eventualment transesterificació— un pes molecular elevat i una baixa acidesa, però sense arribar, tanmateix, a la gelificació El detall dels mètodes varia segons els ingredients utilitzats i les propietats desitjades La presència de reactants de funcionalitat superior a dos permet d’obtenir estructures ramificades tridimensionals, d’una complexitat molt més gran que la dels polímers corrents Segons quina és la insaturació dels…