Resultats de la cerca

Aquest tipus de dilució s’obté partint d’una sèrie de recipients que contenen el mateix volum d’un dissolvent i afegint al primer una quantitat coneguda de la mostra a diluir Un cop convenientment mesclat el contingut d’aquest primer recipient, se n'extreu una part alíquota del mateix volum de mostra afegit, que es passa al segon recipient, i es va repetint l’operació fins a completar la sèrie

El concepte de síntesi asimètrica fou introduït per WMarckwald l’any 1904, i aquest camp ha adquirit cada vegada més importància per la seva aplicació a la síntesi de productes naturals òpticament actius El pas fonamental d’una síntesi asimètrica consisteix en una inducció estereoselectiva en un entorn dissimètric, el qual pot ésser un àtom de carboni asimètric, veí o pròxim, o bé un catalitzador, un suport o un dissolvent quirals externs, i en resulta la formació predominant d’un dels enantiòmers

N'és un exemple característic la comparació dels següents equilibris on l’efecte de quelat determina una estabilitat 10 10 vegades més gran del segon sistema respecte al primer Dels dos factors que determinen en definitiva la formació i l’estabilitat dels complexos, variació d’entalpia i variació d’entropia, l’efecte de quelat és de natura netament entròpica, havent estat explicat el guany entròpic del sistema en el procés de quelació per l’augment del nombre total de molècules lliures o, partint de l’establiment del primer enllaç entre l' agent quelant i l’ió metàllic, pels…

Hom pot obtenir els acetals polivinílics o bé acetalitzant l’alcohol polivinílic isolat prèviament, o bé partint d’un èster polivinílic en general, l’acetat, amb hidròlisi i acetalització, successiva o simultània, però sense separació intermèdia Les resines obtingudes, en les quals s’han creat ponts entre les cadenes macromoleculars, poden, a voluntat, conservar en major o en menor proporció grups èster i grups hidroxil lliures Llurs característiques depenen de quatre factors fonamentals primer, el grau de polimerització del derivat polivinílic inicial com més elevat és aquest…

Normalment actua amb les valències +2 i +3 El nombre considerable de graus d’oxidació del crom s’explica per l’energia similar que posseeixen els electrons dels orbitals 3 d i 4 s , i per la mobilitat dels cinc electrons desaparellats de l’orbital incomplet 3 d , aptes per a participar, juntament amb l’únic que ocupa el nivell 4 s , en enllaços covalents Els orbitals buits dels nivells 3 i 4, que fan possibles els salts d’electrons de l’un a l’altre, i viceversa, quan hom els sotmet a una radiació de llum blanca, expliquen també la viva coloració de les sals de crom En l’escorça terrestre n’…

L’adsorció constitueix un fenomen de la més gran importància per la seva intervenció en els processos vitals, en les reaccions catalítiques i, àdhuc, en certes hipòtesis cosmogòniques, en la formació de l’univers Fou constatada experimentalment per Fontana 1777, i Kayser proposà el terme 1881 Segons les seves característiques energètiques i cinètiques són definits dos tipus d’adsorció l’adsorció física i l’adsorció química L' adsorció física presenta energies d’enllaç petites tipus forces de Van der Waals amb valors entre 2 i 6 kcal/mol És ràpida, i fàcilment reversible L’adsorció química…

L’objectiu fonamental de la química física és d’arribar a conèixer els fonaments teòrics dels fenòmens químics i les lleis que els regeixen La química física pot abordar els seus problemes tant des del nivell macroscòpic o fenomenològic com des del microscòpic o molecular L’eina de treball emprada en l’estudi fenomenològic és la termodinàmica, mentre que la mecànica i principalment la mecànica quàntica proporcionen el mètode per a abordar els problemes microscòpics El buit existent entre aquests dos nivells pot ésser omplert mitjançant l’ús de la termodinàmica estadística, la qual permet,…

És composta de carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i altres components no volàtils argila, sílice, carbonats, òxids de ferro, etc que formen, després de la combustió del carbó, les cendres L’estudi dels carbons és considerat més aviat un capítol de la geologia aplicada que no de la mineralogia o petrologia clàssiques, car llur gènesi és clarament excepcional dins el temps i dins l’espai Només dos períodes geològics, en efecte, són rics en jaciments de carbó el que va del Carbonífer inferior…

L’afinament electrolític és, però, el procediment més corrent la solució electrolitzada conté d’un 15 a un 20% de sulfat de coure CuSO₄, 5H₂O i del 5 al 8% d’àcid sulfúric els ànodes de coure brut i els càtodes de coure pur són disposats en parallel dins una cella electrolítica els metalls més electropositius que el coure són solubilitzats, el plom precipita en forma de sulfat i els metalls nobles constitueixen el fang anòdic juntament amb el sofre, el seleni i el telluri El coure catòdic té un grau de puresa elevat des del 99,9% fins al 99,98%, però conté gasos, i per això, ha d’ésser refós…