Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
tiocianogen
Química
Líquid incolor que hom obté per oxidació controlada dels tiocianats.
És estable únicament en dissolució, i es polimeritza en forma lliure a politiocianogen
hexanal
Química
Líquid que bull a 131°C.
S'autooxida i polimeritza, especialment en presència de traces d’àcid, i té una densitat de 0,839
fulvè
Química
Hidrocarbur cíclic insaturat de fórmula C6H6
.
Thiele l’obtingué, cap a l’any 1900, en fer reaccionar ciclopentadiè amb formaldehid Presenta l’aspecte d’un oli groc, i es polimeritza ràpidament
àcid propiòlic
Química
El més simple dels àcids carboxílics de la sèrie acetilènica.
És un sòlid, d’olor semblant a la de l’àcid acètic, que es fon a 18°C i bull a 144°C amb descomposició És soluble en l’aigua, l’alcohol i l’èter Hom l’obté per acció del diòxid de carboni sobre l’acetilur sòdic Es polimeritza per acció de la llum i és emprat en síntesi orgànica
subòxid de carboni
Química
Diòxid de tricarboni, de fórmula empírica C3O2 (la qual correspon a l’estructural O=C=C=C=O).
Hom l’obté per deshidratació del malonat d’etil o de l’àcid malònic amb un excés d’anhídrid fosfòric a 300°C CH 2 COOC 2 H 5 →C 3 O 2 + 2C 2 H 4 + 2H 2 O En condicions ambient és un gas incolor el punt de fusió és —111°C el punt d’ebullició, + 6°C és poc estable i es descompon a 200°C segons la reacció C 3 O 2 →CO 2 + 2C g r a f a la temperatura ordinària es polimeritza i dóna un sòlid vermell, soluble en l’aigua, de composició no definida
formaldehid
Química
Primer terme de la sèrie dels aldehids alifàtics, descobert el 1868 per A.W.Hofman.
És un gas sufocant i inflamable que bull a —19,5°C, molt soluble en l’aigua i en l’alcohol etílic Es polimeritza i produeix una sèrie de glicols polioximetilènics Reacciona amb el fenol, la urea i la melanina i dóna derivats hidroximetilènics —CH 2 OH que per policondensació produeixen resines fenòliques, ureiques i melaníniques Hom l’obté per oxidació catalítica de l’alcohol metílic mitjançant l’aire i emprant catalitzadors d’argent o de ferromolibdè És emprat en la fabricació de resines sintètiques, en la indústria tèxtil i del paper, en adoberia, en tintoreria i com a…
etilè

Principals aplicacions de l’etilè
Química
El més simple dels hidrocarburs de la sèrie olefínica.
Gas incolor, molt inflamable, crema amb flama brillant i forma amb l’aire mescles explosives Estructuralment, els sis àtoms de la molècula són situats en un pla segons el model dels orbitals moleculars, tres dels quatre electrons de cada àtom de carboni són en un estat d’hibridació sp 2 planar, i el quart, en un orbital p perpendicular als anteriors, és el que forma l’enllaç del doble enllaç Presenta totes les reaccions típiques d’addició de les olefines addició electrofílica, com l’halogenació, hidrohalogenació, hidratació, epoxidació, etc també es polimeritza Totes aquestes…
acrilonitril
Química
Líquid volàtil, tòxic, molt inflamable, que bull a 77,4°C, miscible amb tots els dissolvents orgànics usuals, una mica soluble en aigua.
Es polimeritza en presència de peròxids, i comença per donar un dímer de fórmula NCCH 2 CH 2 C=CH 2 CN És obtingut per diversos procediments, el principal dels quals fou, durant molts anys, l’addició d’àcid cianhídric sobre l’acetilè La reacció té lloc en fase líquida aquosa, a 80-90°C, en presència de clorur de coure I solubilitzat amb clorur amònic Els procediments més moderns utilitzen com a primeres matèries propilè i amoníac La reacció pot ésser feta fent reaccionar a 380° amb MoO 3 com a catalitzador l’amoníac sobre l’acroleïna obtinguda oxidant el propilè, o bé, més…
àcid acrílic
Química
Líquid corrosiu, d’olor acre, miscible amb aigua, alcohol i èter, que bull a 141,3°C i es congela a 12,3°C.
Es polimeritza molt fàcilment en presència d’oxigen, donant primerament un dímer de fórmula H 2 C = CHCOOCH 2 CH 2 COOH i a continuació polímers solubles en aigua Per copolimerització permet d’introduir grups carboxil en els copolímers, amb totes les propietats que en deriven Les seves reaccions són les generals dels àcids carboxílics i les dels composts vinílics Pot ésser obtingut per oxidació de l’acroleïna o per hidròlisi de l’acrilonitril, però és fabricat industrialment pels mateixos procediments que els seus èsters acrilat , és a dir, a partir de l’acetilè, de la β-propiolactona i del 2…
fibra acrílica
Química
Nom genèric de les fibres tèxtils constituïdes per un polímer sintètic de cadena llarga compost, almenys en una proporció del 85% en pes, per unitats acrilonitril —CH2CH(CN)—.
L’acrilonitril pur es polimeritza fàcilment en poliacrilonitril, però aquest compost té, per a la fabricació de fibres, l’inconvenient de no fondre's, sinó solament d’estovar-se i després de descompondre's per efecte de la temperatura, de no ésser soluble en solvents volàtils barats i de donar fibres que no poden tenyir-se pels procediments corrents Per aquesta darrera raó especialment, hom acostuma a modificar-lo per copolimerització amb altres monòmers tals com acetat de vinil, clorur de vinil, estirè, isobutilè, acrilats, acrilamida i vinilpiridina La tria entre els monòmers…