Resultats de la cerca

La seva fórmula general és És de gran importància industrial per les seves excellents propietats i baix cost Hom l’obté per polimerització del propè amb catalitzadors del tipus Ziegler-Natta, d’on resulta un polímer d’un pes molecular mitjà de 50 000, pràcticament isotàctic Té una densitat de 0,9, un punt de fusió de 170°C i és insoluble, per sota de 80°C, en l’aigua i en els dissolvents orgànics habituals Les seves propietats mecàniques són, a baixa temperatura, similars a les del polietilè de densitat elevada, però les supera notablement en calent i és utilitzable fins a 140°C És emprat…

Presenta com a característiques principals un mòdul elàstic particularment baix 80 Mpa i una duresa de 90 Shore A, cosa que en fa un material no excessivament tou És usat en tota mena d’objectes antilliscants que hagin d’ésser tous al tacte, com ara mànecs de ganivet, caixes d’eines, fundes d’ulleres, etc Mesclat sobretot amb altres resines de polipropilè, esdevé més dur i serveix aleshores per a fabricar carpetes, teles protectores, botes d’esquí, etc

Són polímers saturats i tenen propietats molt interessants, juntament amb un cost reduït Des d’un punt de vista econòmic, les poliolefines més importants són el polietilè, el polipropilè i els polibutens

És soluble en alcohol i èter i lleugerament soluble en l’aigua És molt inflamable Hom l’obté com a subproducte del craqueig del petroli en la producció de l’etilè, del qual se separa per destillació fraccionada És emprat en la fabricació de l’alcohol isopropílic, d’hexans i nonans per dimerització i trimerització catalítiques, de l’òxid de propilè, glicerol i polipropilè

Són copolímers en blocs obtinguts per polimerització de mescles de monòmers en presència de catalitzadors aniònics de coordinació del tipus Ziegler-Natta Presenten una estructura que pot ésser representada per XXXX n YYYY m Els poliallòmers més estudiats són els de propè amb una petita proporció 5-15% d’etilè, els quals presenten una resistència a l’impacte i una facilitat d’emmotllament molt superiors a les dels homopolímers del propè polipropilè, conservant alhora la duresa, la rigidesa i la temperatura d’estovament d’aquests

En el cas de recobriment de metalls hom pot efectuar aquest recobriment per electrodeposició galvanostègia, per immersió galvanització i per projecció amb bufador especial o un canó de plasma del metall fos En el cas de metallització de plàstics hom diposita, per electrodeposició o per mitjà de vapors metàllics, una pellícula metàllica sobre la superfície plàstica prèviament preparada Els plàstics metallitzables són, principalment, les resines ABS, el politetrafluoretilè i el polipropilè, i hom els utilitza en la indústria de l’automòbil, en la fabricació d’electrodomèstics, en…

Aquest procediment consisteix bàsicament a sotmetre la massa fluida a una extrusió a través d’una filera , i varia solament, segons els materials, en la forma de solidificació del filament així obtingut En la filatura per fusió , aplicada a polímers termoplàstics, com el polipropilè, la poliamida, el polièster, etc, hom fa l’extrusió del polímer fos, i el filament se solidifica per refredament Hom fila el raió de viscosa i el raió cuproamoniacal pel sistema de filatura en moll , on el filament se solidifica en passar per un bany coagulant Finalment, en la filatura en sec aplicada…

El més conegut i més emprat és obtingut per interacció del trietilalumini, CH 3 CH 2 3 Al, amb el tetraclorur de titani, TiCl 4 , en un solvent apolar La polimerització té lloc a la superfície del catalitzador per mecanismes iònics que impliquen la formació simultània d’intermedis del tipus σ i π El trialquilalumini actua com a reductor i agent alquilant, i produeix derivats alquilats del metall de transició en un estat de valència baixa, que s’esdevenen en els llocs actius de la polimerització A més del titani, tenen aplicació com a components de catalitzadors de Ziegler-Natta alguns…

En el camp dels polímers hom l’aplica als materials termoplàstics, especialment als PVC, polietilè, poliestirè, polipropilè, poliamida i alguns derivats cellulòsics, i hom n'obté tubs, barres, films i perfils diversos En metallúrgia hom l’aplica a l’alumini i als seus aliatges, al llautó, al bronze i al cuproalumini L’extrusió de l’acer fou impossible fins que el 1941, amb la utilització de vidre fos com a lubricant procediment Ugine-Sépournet, hom evità el fenomen de soldadura entre l’acer i la filera i l’excessiu desgast d’aquesta La tecnologia d’extrusió començà a aplicar-se…