Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
carborà
Química
Cadascun dels tres isòmers del dicarbadodecaborà B 1 0
C 2
H 1 2
, en els quals els àtoms de bor i de carboni es disposen en forma d’estructura icosaèdrica.
En aquesta estructura, l’isòmer orto- o carborà normal, el més ben conegut de tots tres, conté els àtoms de carboni en les posicions 1, 2 l’isòmer meta - o neocarborà, en les posicions 1,7 i l’isòmer para -, en les 1,12 Els dos darrers són obtinguts per rearranjament tèrmic del primer, el qual és preparat per reacció directa del decaborà B 1 0 H 1 4 amb acetilè en presència de sulfur dietílic El nucli d’aquests carborans és extremadament estable resisteix l’atac dels àcids, dels àlcalis i dels oxidants, i dóna només reaccions de substitució d’àtoms d’hidrogen en l’…
complexona
Química
Agent complexant d’un grup d’àcids aminopolicarboxílics (per als quals la IUPAC recomana el nom genèric de quelons
).
Foren introduïts en l’anàlisi química per B Schwarzenbach vers el 1945 per a la valoració complexomètrica d’ions metàllics complexometria, i que tenen els àtoms de nitrogen amínic i els grups carboxil en posicions adequades per a saturar simultàniament totes les posicions de coordinació dels ions metàllics formant complexos amb diversos anells de quelat que són d’estabilitat molt elevada Les més importants són l’àcid etilendiaminotetraacètic, la seva sal disòdica, l’àcid ciclohexandiaminotetriacètic i el nitrilotriacètic complexones II, III, IV i I, respectivament…
resines fenòliques
Química
Polímers termoenduribles de color i consistència variables segons el mètode d’obtenció, coneguts també amb el nom genèric de fenoplast, que resulten de la condensació de composts fenòlics amb aldehids.
La primera resina fenòlica obtinguda, que fou també el primer plàstic sintètic, fou la baquelita, producte de la condensació del fenol amb el formaldehid Aquesta condensació pot tenir lloc en medi àcid, en el qual hom obté un polímer lineal i fàcilment fusible, o en medi bàsic En aquest darrer cas, segons el grau de substitució del fenol, hom obté el resol d’estructura lineal, amb els substituents en posició orto o para, el resitol polímer bidimensional, sòlid o la resita d’estructura reticulada, on les posicions orto i para són totalment utilitzades L’ús de derivats fenòlics del…
diè
Química
Hidrocarbur que conté dos dobles enllaços en la cadena principal de la molècula.
Si aquests enllaços ocupen posicions pròximes 1,2 o 1,3 en la cadena es produeix una influència recíproca i forneixen a la molècula un sistema de més reactivitat que en el cas dels alquens simples Les propietats d’un diè amb els dobles enllaços aïllats , com l’1,4-pentadiè CH 2 =CH-CHS 2 -CH=CHS 2 , són generalment similars a les d’un alquè simple Per contra, un 1,3-diè o diè amb els dobles enllaços conjugats , ultra presentar les reaccions usuals dels alquens, com la hidrogenació catalítica, l’addició polar i de radical lliure, etc, reacciona més de pressa i dóna productes d’…
transposició benzidínica
Química
Transposició intramolecular de l’hidrazobenzè o dels seus derivats substituïts, que té lloc en escalfar solucions d’aquests en presència d’àcids forts, i que dóna benzidina o els seus corresponents derivats substituïts
Si una de les posicions para de l’hidrobenzè conté un substituent, la transposició produeix aleshores p- semidines
meta-
Química
Prefix que, en un anell benzènic, indica la substitució en les posicions 1,3.
posició al·lílica
Química
En les molècules orgàniques, posició o posicions adjacents a un enllaç doble carboni-carboni.
naftalè

Naftalè
Química
Hidrocarbur aromàtic format per dos anells benzènics ajuntats.
Fou descobert i aïllat el 1856 en el quitrà, i la seva fórmula I, postulada per Erlenmeyer 1866, fou demostrada per CGraebe 1868 La fórmula II del naftalè es presenta abreujada, com en el cas del benzè Les posicions 1, 4, 5 i 8 i 2, 3, 6 i 7 són equivalents Hom anomena les primeres per la lletra α i les segones per la lletra β En una interpretació electrònica hom considera que l’estructura del naftalè és un híbrid de ressonància entre distintes estructures electròmeres Les més importants són la II, la IIa i la IIb, la II essent la més estable El naftalè es presenta en forma d’un sòlid blanc,…
principi de la reversibilitat microscòpica
Química
Principi que estableix que, en un procés reversible, les reaccions directa i inversa segueixen el mateix mecanisme (mecanisme de reacció).
Aquest principi deriva del fet que, al llarg de la coordenada de reacció, els nuclis i els electrons que intervenen en el procés adopten posicions que corresponen a la mínima energia lliure
furan
Química
Compost aromàtic heterocíclic que és preparat industrialment per descarboxilació de l’àcid 2-furoic, el qual és obtingut per oxidació del furfural, que és el derivat del furan més barat i més assequible.
Reacciona per substitució electròfila més fàcilment que el benzè, preferentment per les posicions α El furan pot ésser reduït catalíticament i dóna tetrahidrofuran THF Reacciona amb els àcids forts i dóna un polímer resinós Atès que el seu caràcter aromàtic és moderat, es pot comportar com un diè en la reacció de Diels-Alder