Resultats de la cerca

Inhibeix l’agregabilitat plaquetària i actua a nivell de les petites artèries coronàries tot produint vasodilatació En medicina és emprat en la insuficiència coronària

Actua com a antiemètic i accelera el trànsit digestiu, multiplicant les contraccions gàstriques, produint obertura del canal pilòric i augmentant el calibre duodenal És útil en el tractament dels vòmits per causes gastrointestinals com intoxicació per morfina, alcaloides del sègol banyut i digital, entre altres

Fou descobert el 1889 per T Curtius Hom l’obté mitjançant el procés de Raschig Actua com a reductor enèrgic, reacciona amb els composts carbonilats donant hidrazones i amb els derivats dels àcids carboxílics produint hidrazides És emprada en anàlisi química i, sobretot, com a monergol i com a propergol líquid en alguns coets

Hom distingeix els grups de formació endotèrmica, que en descompondre's alliberen una quantitat de calor igual a llur entalpia de formació com és ara el grup azida, -N=N≡N, que es descompon produint nitrogen, dels grups de formació exotèrmica, en els quals la calor generada és deguda a reaccions entre els elements del grup

Tots ells són solubles en dissolvents orgànics, excepte la cefalosporina-N, soluble en aigua, més coneguda per penicillina-N La cefalosporina-C conté un anell de dihidrotiazina en lloc del tiazolidina per hidròlisi pot ésser-hi eliminada la cadena α-aminodipoílica, produint-se l’àcid 7-aminocefalosporànic, del qual deriven les cefalosporines semisintètiques, d’ampli interès medicinal, sobretot la cefalotina , puix que són actives contra els estafilococs penicillinoresistents i els bacteris gramnegatius

La seva sal sòdica nitroprussiat sòdic és emprada per al reconeixement de l’ió sulfur S = , amb el qual dóna una coloració vermella fugaç, que és deguda al compost Na 4 FeNCN 5 NOS La sal sòdica té activitat com a fàrmac vasodilatador El seu dihidrat es presenta en forma de cristalls de color vermell, molt poc solubles en alcohol, i solubles en 2,3 parts d’aigua La solució aquosa és inestable en presència de llum En medicina és emprat per via intravenosa en les crisis hipertensives ja que actua produint vasodilatació perifèrica directa

La seva fórmula és CH 3 2 NH 2 Es presenta com un gas incolor amb una forta olor d’amoníac el seu punt de fusió es troba a −92ºC i el d’ebullició, a 7ºC Reacciona violentament amb oxidants forts i és altament inflamable Els seus gasos són densos i poden cremar en presència d’aire produint vapors tòxics d’òxids de nitrogen Es fa servir com a intermediari en la fabricació de fertilitzants, en síntesi orgànica i en la fabricació de productes farmacèutics, colorants i explosius

L’efecte anòdic és causat per la formació, entre l’ànode i l’electròlit fos, d’una pellícula gasosa contínua que actua com a aïllant En la fabricació de l’alumini hom observa l’efecte anòdic quan l’electròlit s’empobreix en alúmina La tensió passa de 5-6 volts a 20 volts o més el corrent s’estableix per formació d’un arc que trenca la capa de gas tot produint un so característic, i la cèllula s’escalfa en excés Per a cessar el fenomen cal afegir alúmina i remenar per accelerar-ne la dissolució per a prevenir-lo hom limita les dimensions dels ànodes per tal de facilitar el despreniment gasós

Hom l’obté per combinació de l’oxigen amb òxid nítric, segons la reacció NO + 1/2O₂ →NO₂ + 13,57 kcal És anomenat també diòxid de nitrogen NO monòmer , o tetròxid de nitrogen N₂O₄ dímer L’equilibri N₂O₄ ⇌2NO₂ depèn de la temperatura i de l’estat físic Pot ésser obtingut per descomposició del nitrat de plom, segons la reacció PbNO₃₂ →PbO + 2NO₂ + O₂ És una substància tòxica i molt reactiva en presència de bases sofreix dismutació i dóna nitrits i nitrats, segons la reacció N₂O₄ + 20H₂ - →NO₂ - + NO₃ - + H₂O El diòxid de nitrogen és un agent oxidant emprat en el procés de les cambres de plom…

L’aire líquid està a la temperatura de -190°C i es conserva i transporta en vasos de Dewar La seva fabricació industrial fou iniciada l’any 1898 a Alemanya per Karl Linde En l’aparell de Linde l’aire és comprimit a 200 atm, refredat amb amoníac líquid a -60°C i expansionat a 40 atm, amb la qual cosa es refreda d’uns 40°C per l’efecte Joule-Thomson Inicialment no s’obté liquidació, però l’aire que surt de la cambra d’expansió refreda, abans de reciclar-se, l’aire que entra, i al cap d’un cert temps aquest ja és prou fred per a liquidar-se parcialment en expansionar-se En evacuar l’aire líquid…