Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
quelant
Química
Dit de cadascuna de les diverses espècies aniòniques o neutres que poden establir dos o més enllaços per molècula amb un mateix ió metàl·lic (lligand).
La natura dels enllaços establerts entre l’agent quelant i l’ió pot ésser covalent per compartició o per donació L’aptitud d’un agent quelant per a complexar un catió determinat és condicionada principalment per factors de tipus estèric, el més important dels quals és la mida de l’anell que s’arribarà a formar D’aquesta manera, els lligands que contenen únicament enllaços simples en llurs estructures tenen tendència a formar quelats de cinc membres, mentre que els que contenen insaturacions els formen preferentment de sis membres D’altra banda, com més gran és el nombre de grups…
acetilacetonat
Química
Qualsevol dels complexos metàl·lics de l’acetilacetona, que deriven, per substitució, de l’hidrogen àcid de la forma enòlica o del carboni central.
Alguns acetilacetonats de metalls polivalents són quelats cristallins, no iònics, resistents a la hidròlisi, solubles en els dissolvents orgànics i alguna vegada destillables quelat Són utilitzats, principalment, com a catalitzadors i per a metallitzacions en fase vapor
oxina
Química
Sòlid cristal·lí, sensible a la llum, poc soluble en aigua i soluble en els dissolvents orgànics.
Es fon a 73-75°C i bull a 267°C Hom l’obté per fusió alcalina de l’àcid 8-quinoleinsulfònic i és emprat en anàlisi química quantitativa per la seva propietat de formar quelats quelat insolubles amb molts metalls
àcid picolínic
Química
Compost aromàtic que consisteix en un anell de piridina substituït per un grup carboxil en la posició 2.
És isòmer de l’àcid nicotínic, més conegut com a vitàmer de la vitamina B3 o niacina L’àcid picolínic és un agent quelant d’ions de crom, zinc, manganès, coure, ferro o molibdè en el cos humà Està implicat en la producció de fenilalanina, triptòfan i la producció d’alcaloides i s’utilitza per a la detecció quantitativa de calci També és emprat en complements minerals ja que facilita que els ions, quelats, entrin a l’enteròcit i passin al sistema circulatori
reacció de complexació
Química
Tipus de reacció en la qual el producte és un complex de coordinació.
En les reaccions de complexació es produeix la formació d’enllaços entre ions metàllics àtoms centrals i altres espècies lligands que poden ésser tant iòniques com neutres L’enllaç es forma per transferència d’electrons des d’una espècie nucleòfila, el lligand, fins a una espècie que els accepta, el metall L’ió metàllic pot combinar-se amb més d’un lligand sempre que tingui orbitals lliures susceptibles d’ésser ocupats el nombre de lligands amb els quals s’enllaça és el nombre coordinació Els lligands actuen en la pràctica com a bases de Lewis, mentre que els àtoms centrals ho fan com a àcids…
EDTA tetrasodi
Química
Farmàcia
Potent agent segrestant que amb els ions metàl·lics divalents i trivalents forma quelats metàl·lics.
És emprat en anàlisi complexomètrica En forma de la seva sal disòdica és emprat per a prevenir una pèrdua excessiva de calci per l’organisme hom l’empra també per a eliminar el calci, amb el qual forma un complex molt estable
etilendiamina
Química
Diamina, de fórmula H2NCH2CH2NH2, base relativament forta i agent complexant d’ions metàl·lics formant quelats amb cicles de cinc baules.
complex
Química
Compost químic que conté un àtom o un ió central, generalment d’un metall de transició, acceptador d’electrons, voltat d’un grup d’ions o de molècules (anomenats genèricament lligands
), donadors d’electrons, el qual grup tendeix a conservar la seva identitat fins i tot en solució, bé que és susceptible de dissociació parcial.
La càrrega elèctrica del complex és la suma algèbrica de les càrregues de l’ió central i dels lligands, i hi ha complexos neutres, catiònics o aniònics La teoria de la coordinació d’Alfred Werner 1893 donà la primera interpretació de la natura d’aquests composts i postulà per als elements metàllics una valència primària avui designada com a “estat d’oxidació” i unes valències secundàries avui, “índex de coordinació”, dirigides cap a posicions definides en l’espai, les quals valències, segons Sidgwick, són capaces de compartir parelles d’electrons aportats pels lligands i formar, amb aquests,…
efecte de quelat
Química
Fenomen consistent en un gran augment de l’estabilitat dels complexos de coordinació quan llurs lligands són multidentats i originen quelats, respecte a complexos molt semblants amb lligands monodentats.
N'és un exemple característic la comparació dels següents equilibris on l’efecte de quelat determina una estabilitat 10 10 vegades més gran del segon sistema respecte al primer Dels dos factors que determinen en definitiva la formació i l’estabilitat dels complexos, variació d’entalpia i variació d’entropia, l’efecte de quelat és de natura netament entròpica, havent estat explicat el guany entròpic del sistema en el procés de quelació per l’augment del nombre total de molècules lliures o, partint de l’establiment del primer enllaç entre l' agent quelant i l’ió metàllic, pels factors estèrics…
beril·li
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup IIA de la taula periòdica (segon període), de valència 2.
És l’únic element de nombre atòmic parell amb un sol isòtop estable Fou descobert per Louis Nicolas Vauquelin, el 1798, en identificar l’òxid de berilli en una maragda, però no fou isolat per primer cop fins el 1828 per Friedrich Wöhler, i per Antoine Alexandre B Bussy independentment, en fer actuar potassi sobre el clorur de berilli De bon principi, pel sabor dolç dels seus composts, era conegut pel nom de glucini El berilli és un metall dur, brillant, de color gris clar, mitjanament escàs a l’escorça terrestre 0,001-0,0006% ocupa el lloc 32 en ordre d’abundància, i hom el troba molt…