Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
sabó

Esquema de la fabricació de sabó d’olor per un procés de saponificació continu
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Denominació genèrica dels detergents constituïts per una sal metàl·lica alcalina, amònica o alquilamònica d’un àcid gras (tensioactiu).
Fabricació dels sabons Històricament, els sabons foren els primers detergents emprats i la seva producció és coneguda des de fa més de dos mil anys Originàriament, els sabons foren emprats des del punt de vista mèdic i no adquiriren importància com a agents netejadors fins als primers segles de la nostra era Probablement, els primers fabricants de sabó empraren greixos animals afegits a una dispersió aquosa de fusta o de cendres de plantes, la qual contenia carbonat potàssic En bullir la mescla i evaporar-ne l’aigua diverses vegades, es produïa una descomposició natural del greix…
sabó metàl·lic
Farmàcia
Química
Denominació genèrica del detergent constituït per una sal d’un metall alcalinoterri o de metalls pesants, d’un àcid carboxílic de cadena llarga (superior als set àtoms de carboni), saturat o no, o que també pot ésser de tipus naftènic.
Hom els obté, bé per escalfament directe de l’àcid corresponent amb l’òxid o hidròxid metàllic, bé per metàtesi a partir de la sal sòdica de l’àcid carboxílic i una sal, com pot ésser el clorur, del metall corresponent, treballant també a temperatura elevada Són exemples de sabons metàllics l’estearat i el palmitat d’alumini, el naftenat de cobalt i el naftenat de manganès Els sabons metàllics troben aplicació com a agents assecants de pintures i vernissos, en la protecció de plàstics halogenats, com a fungicides i com a greixos lubrificants
detergent
Química
Barreja o preparació comercial, d’aplicació en el rentatge.
Aquest conté l’agent tensioactiu juntament amb uns altres productes, adjuvants o vigoritzants com el silicat de sodi, o bé el carbonat, el tripolifosfat o el pirofosfat, uns altres additius com la carboximetilcellulosa, els blanquejants òptics, els oxidants i matèries de càrrega El sabó fou, durant molt de temps, l’únic detergent emprat quan fou advertida la possibilitat d’un dèficit de greixos i olis comestibles foren desenvolupats els detergents sintètics, els quals, de mers substitutius del sabó, passaren ràpidament a una posició preponderant deguda a llurs propietats, en molts de casos…
2-amino-1-butanol
Química
Líquid que bull a 178°C, miscible amb l’aigua i soluble en alcohols, obtingut per reducció del 2-nitro-1-butanol.
Té aplicacions per a absorbir gasos àcids, en síntesi orgànica i, sobretot, en forma de sabó, com a emulsionant d’olis minerals, greixos i ceres
amino-2-etil-1,3-propandiol ,
2
-
Química
Massa cristal·lina que es fon a 38,5°C, miscible amb l’aigua soluble en alcohols.
Té aplicacions com a absorbent de gasos àcids, en síntesi orgànica, en la indústria de pintures i, sobretot, en forma de sabó, com a emulsionant d’olis minerals, greixos i ceres
palmitina
Química
Triglicèrid de l’àcid palmític.
És un sòlid cristallí blanc que es fon a 65,5°C, soluble en èter i cloroform i insoluble en l’aigua Hom l’obté per l’esterificació de l’àcid palmític amb la glicerina És emprat en medicina i en les indústries del sabó i del cuir
aigua dura
Farmàcia
Química
Denominació tècnica d’una aigua dolça quan conté en solució quantitats importants (per exemple, de l’ordre de 50 mg/l o més) d’ions Ca 2 +
o Mg g +
.
Qualsevol altre ió de metall pesant present contribueix també a la duresa Les aigües dures precipiten el sabó de les seves solucions i impedeixen la formació d’escuma La duresa d’una aigua es mesura pel mètode clàssic de la hidrotimetria, o, més modernament, per complexometria amb EDTA
2-amino-2-metil-1-propanol
Química
Líquid incolor que bull a 165°C, o sòlid cristal·lí que es fon a 31°C, anomenat també isobutanolamina.
És miscible amb aigua i soluble en alcohols i és obtingut reduint el compost nitrat corresponent És emprat com a absorbent de gasos àcids, en síntesi orgànica i, en forma de sabó, com a emulsionant d’olis minerals, greixos i ceres, en productes cosmètics, poliments, taladrines, productes per a les indústries tèxtil i del cuir, etc
espermaceti
Farmàcia
Química
Cosmètica
Substància cèria extreta dels greixos continguts en les cavitats pericranials i dorsal dels cetacis fisetèrids (catxalot) i zífids (balena amb bec).
És constituït per una mescla de palmitat de cetil, de notable quantitat d’alcohol cetílic lliure, d’èsters de l’àcid làuric i esteàric, d’àcid mirístic i d’èsters d’alcohols de cadena llarga Es presenta en forma de masses untuoses blanques que es fonen entre 42° i 50°C És emprat com a base per a ungüents en la fabricació de sabó, cosmètics i com a emollient