Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
base
Química
Cadascuna de les substàncies caracteritzades químicament per les següents propietats:.
provocar el canvi de color o el viratge de determinades substàncies orgàniques, anomenades indicadors , o bé regenerar llur color primitiu quan aquest ha estat alterat prèviament pels àcids, i donar amb els àcids reaccions de neutralització en què es perden les propietats característiques d’ambdues classes de substàncies i es formen sals Trets organolèptics menys generals de les bases són llur sabor amarg i llur tacte untuós El concepte de base s’ha desenvolupat parallelament al d' àcid La primera teoria moderna que intentà de relacionar les propietats àcides o bàsiques amb la composició…
butè
Química
Cadascun dels alquens isòmers de fórmula C 4
H 8
, dels quals existeixen els següents: 1-butè, cis
-2-butè, trans
-2-butè i isobutilè
.
Els tres primers són butens normals, i el darrer és el 2-metilpropè El butè es forma en el craqueig a què és sotmès el petroli per a obtenir gasolina comercialment és obtingut també per deshidrogenació del butà És emprat per a l’obtenció de l’octà per dimerització i del butadiè per deshidrogenació dels isòmers normals
formiat
Química
Anió de l’àcid fòrmic, HCOO -
.
És un híbrid entre les següents estructures de ressonància
nitrofenol
Química
Cadascun dels composts resultants de la substitució en el fenol d’un o més àtoms d’hidrogen de l’anell benzènic per grups nitro.
Hom en coneix els tres mononitrofenols següents L’ortonitrofenol i el paranitrofenol, intermediaris importants en la fabricació de matèries colorants i de medicaments, són substàncies cristallines que es fonen a 45°C i 114°C, respectivament Hom els obté per nitració directa del fenol, d’on resulta una mescla de dos isòmers que es purifica per arrossegament de l’isòmer orto en un corrent de vapor d’aigua Cal esmentar també el 2,4-dinitrofenol, intermediari per als colorants al sofre, i el 2,4,6-trinitrofenol, o àcid pícric, explosiu potent i colorant
Daniel Shechtman
Química
Químic israelià.
Graduat 1966, màster 1968 i doctor 1972 per l’Institut Technion de Haifa, féu recerca a l’Aerospace Research Laboratories de Wright Patterson Ohio, EUA, on estudià durant els tres anys següents la microstructura i les propietats dels alumínids de titani L’any 1975 s’incorporà al departament d’enginyeria de materials de Technion En 1981-83, durant una estada a la Johns Hopkins University, descobrí la fase icosaèdrica, que obrí el camp d’estudi dels quasicristalls Per aquesta descoberta fou guardonat amb el premi Nobel de química l’any 2011 És membre de l’Acadèmia de Ciències d’…
efecte de quelat
Química
Fenomen consistent en un gran augment de l’estabilitat dels complexos de coordinació quan llurs lligands són multidentats i originen quelats, respecte a complexos molt semblants amb lligands monodentats.
N'és un exemple característic la comparació dels següents equilibris on l’efecte de quelat determina una estabilitat 10 10 vegades més gran del segon sistema respecte al primer Dels dos factors que determinen en definitiva la formació i l’estabilitat dels complexos, variació d’entalpia i variació d’entropia, l’efecte de quelat és de natura netament entròpica, havent estat explicat el guany entròpic del sistema en el procés de quelació per l’augment del nombre total de molècules lliures o, partint de l’establiment del primer enllaç entre l' agent quelant i l’ió metàllic, pels…
tipus primari
Química
Denominació d’algunes substàncies de les quals hom pot preparar dissolucions de concentració exactament coneguda.
Són emprades en anàlisi volumètrica volumetria per a valorar dissolucions d’altres reactius dels quals hom no pot preparar, per simple pesada i dissolució, solucions de concentració exactament coneguda Aquestes substàncies poden també ésser emprades per a valoracions directes Un tipus primari ha de complir les següents condicions ha d’ésser fàcilment assequible i purificable, tèrmicament estable a 100°C, i no ha d’absorbir humitat, ni reaccionar amb el diòxid de carboni ni l’oxigen Ha de presentar reaccions simples, ràpides i estequiomètriques i posseir un mètode adequat per a la…
American Cyanamid
Química
Empresa nord-americana fundada el 1908, dedicada a la fabricació de productes químics derivats de l’obtenció de cianamida de calci.
Utilitzà la força motriu de les cascades del Niàgara Durant la Primera Guerra Mundial estengué àmpliament la seva producció, que cresqué a un ritme sostingut i diversificà la seva producció, inicialment circumscrita als adobs químics, vers una àmplia gamma de productes, com ara les fibres sintètiques, els productes farmacèutics, els plàstics i els pigments inorgànics Després de la Segona Guerra Mundial dugué a terme nombroses adquisicions i s’introduí en el camp dels cosmètics, dels productes de neteja domèstics i de la construcció Els anys setanta fou una de les primeres empreses…
protecció
Química
En una síntesi orgànica, operació consistent en la transformació d’un grup funcional en un altre que, en les condicions a què s’hagi de sotmetre la molècula al llarg de la seqüència sintètica, sigui estable, i que, quan hom ho cregui convenient, pugui revertir, mitjançant una desprotecció, en el grup funcional original.
Usualment, hom porta a terme una protecció mitjançant la introducció d’un grup protector, el qual ha de complir les condicions següents ésser fàcil d’inserir mitjançant una reacció de mecanisme conegut i que les condicions d’aquesta no alterin els altres grups funcionals presents, ésser estable en les condicions a què s’hagi de sotmetre el substrat al llarg de la seqüència sintètica i ésser fàcilment eliminable, sense alteració de la resta de la molècula Hi ha una gran varietat de grups protectors per als diferents tipus de grups funcionals, els quals en alguns casos acompleixen, a més, una…
nitrobenzè
Química
Derivat mononitrat del benzè, el més simple i, alhora, el compost nitrat aromàtic més important.
Es presenta en forma de líquid oliós, incolor quan és pur, i generalment d’un color groc feble quan és impurificat Fa una olor característica d’ametlles amargues essència de mirbà Bull a 210,9°C i es fon a 6°C el punt d’inflamació és de 89°C Industrialment hom l’obté per nitració del benzè per l’àcid nítric concentrat, en medi sulfúric La reducció del nitrobenzè en medi bàsic dóna diversos productes de reducció, que provenen de la condensació, en un primer temps, de dos intermediaris, el nitrosobenzè i la fenilhidroxilamina, segons les reaccions següents En medi àcid, el…