Resultats de la cerca

La modelització pot estar basada tant en la mecànica clàssica com en la mecànica quàntica i anar dirigida a conceptes estructurals, energètics o de reactivitat que permetin avaluar de manera teòrica les característiques físiques dels sistemes per tal de predir quin serà el seu comportament químic

Hom la representa per la lletra M L’expressió HCl12M significa que 1 litre de la solució conté 12 mols d’àcid clorhídric 12 T 36,45 g, és a dir, 438 g/l de HCl Si hom agafa 0,5 l de la solució precedent, la concentració serà 12M, però contindrà només 6 mols de solut

És administrat com a sal potàssica per via oral o parenteral És molt soluble en el medi gàstric amb absorció molt ràpida i màxima concentració plasmàtica a les dues hores Segons la dosi que hom n'administri, l’efecte obtingut serà ansiolític o bé hipnòtic És emprat en el tractament de neurosi amb tensió i ansietat, en l’abstinència alcohòlica i com a anticonvulsiu

El pes molecular és un múltiple exacte del pes fórmula A algunes substàncies que no contenen molècules diferenciades, hom assigna pes fórmula però no pes molecular, com és el cas del clorur de sodi En el cas del benzè, per exemple —una anàlisi elemental del qual demostra que la fórmula més simple és CH—, el pes fórmula serà 13,02, suma dels pesos atòmics del carboni i de l’hidrogen Això no obstant, l’estructura de cada molècula de benzè és hexagonal, per la qual cosa la seva fórmula veritable és C 6 H 6 i el seu pes molecular és 78,11

Inicialment rebé el nom d’ unununi Uuu, i des del 2004 el nom definitiu de roentgeni , en honor del científic alemany WC Röntgen És un element artificial que no es troba a la natura S’obtingué per primera vegada el 1994 a l’Institut d’Investigació d’Ions Pesants GSI de Darmstadt Alemanya L’element s’aconsegueix per bombardeig d’àtoms de 209 Bi amb àtoms de 64 Ni, un procés dificultós que ha permès d’obtenir-ne només quantitats minúscules Per la seva situació a la taula periòdica, hom creu que deu ésser un sòlid metàllic a temperatura ambient amb les propietats típiques dels metalls nobles,…

Històricament, bé que el mot havia estat utilitzat en un sentit similar des de més antic Albert Magne, la noció d’afinitat és a dir, d’‘inclinació’ mútua de les substàncies que reaccionen fou introduïda per tal d’explicar els fenòmens químics al segle XVIII, i popularitzada especialment per Boerhaave Per als químics de l’època, l’afinitat era la força desconeguda que provocava i mantenia la unió dels àtoms, i durant molts anys un gran esforç especulatiu fou fet per identificar-la Primerament, seguint el suggeriment de Newton, hom considerà que era una manifestació més de les forces de…

Per portar-ho a terme, hom connecta una pila A, generalment un acumulador de força electromotriu constant i més gran que qualsevol de les que hom vulgui mesurar, a través d’un conductor uniforme BC, de gran resistència La pila X, la força electromotriu de la qual hom desitja mesurar, és connectada a B amb els pols ordenats en la mateixa direcció de la pila A i, a través d’un galvanòmetre G, a un contacte mòbil D, el qual és desplaçable al llarg de BC Hom regula la posició de D per tal que no passi corrent per G, en el qual cas la caiguda de potencial al llarg de BD serà…

L’única propietat absolutament additiva és la massa, però en el cas de les mescles n'hi ha moltes d’altres que ho són de manera força aproximada Quan el sistema considerat és una molècula, només poden ésser propietats realment additives les que no depenen, o depenen molt poc, dels enllaços químics i de la geometria molecular Si considerem, per simplificar, un compost binari A α B β , una propietat F serà additiva quan F A α B β = αF A + βF B , F A i F B essent constants atribuïbles als àtoms A i B Aquest tipus d’additivitat és observat en molt pocs casos, i encara amb no gaire…

Essencialment, consisteix en l’aplicació als sistemes químics del principi de la conservació de l’energia primer principi de la termodinàmica Des del punt de vista termoquímic, una reacció és exotèrmica quan té lloc amb alliberament de calor, i endotèrmica quan cal fornir-li calor perquè evolucioni Atès que l’energia interna d’un sistema és una funció d’estat, la mesura de les calors de reacció serà, sempre que no s’exerceixi cap treball positiu o negatiu, una mesura de la variació energètica del procés considerat Aquesta condició s’acompleix en els processos desenvolupats a…

Les propietats típiques d’ambdós reactius desapareixen pel fet de la reacció, cosa que és interpretada com una neutralització mútua dels àcids i de les bases que dóna composts neutres tals com, per exemple, les sals Aquestes dues propietats essencials van acompanyades, en general, d’altres de menys fonamentals i no sempre presents, com el sabor àcid, l’activitat catalítica i la propietat —en solució aquosa— de dissoldre certes substàncies insolubles com els carbonats i molts metalls A més, els àcids i les bases poden desplaçar-se mútuament de llurs composts correlativament a llurs forces El…