Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
regla de Walden
Química
Regla enunciada per P. Walden l’any 1906 que relaciona la conductivitat a dilució infinita (Λ0) d’un electròlit donat amb la viscositat (η0) del dissolvent en el qual ha estat feta la mesura de conductivitat, d’acord amb la fórmula Λ0η0 = constant.
Aquesta regla és vàlida únicament de forma aproximada, perquè sofreix desviacions a causa de la solvatació dels ions, que provoca variacions en llur radi eficaç D’altra banda, els ions voluminosos poc solvatats, com és el cas del tetraalquilamoni R 4 N + , en mantenir radis similars en diversos solvents, l’acompleixen més rigorosament
volum de retenció
Química
En un anàlisi cromatogràfica, volum de fase mòbil necessari per a transportar el solut d’un extrem a l’altre de la columna cromatogràfica.
Hom defineix igualment el volum de retenció net V N segons l’expressió V N = jV´ R , on V´ R és el volum de retenció vertader, havent descomptat el volum mort, i j és un factor de correcció a causa de la compressibilitat que sofreix el fluid portador en travessar la columna El volum de retenció net és un paràmetre obtingut experimentalment i que gaudeix d’una gran importància teòrica i pràctica pel fet d’estar relacionat amb el coeficient de partició , i així és possible de lligar una magnitud cromatogràfica amb una de termodinàmica Consegüentment, perquè dos composts puguin…
diòxid de nitrogen
Química
Líquid que bull a 26°C i es congela a —11°C.
Hom l’obté per combinació de l’oxigen amb òxid nítric, segons la reacció NO + 1/2O₂ →NO₂ + 13,57 kcal És anomenat també diòxid de nitrogen NO monòmer , o tetròxid de nitrogen N₂O₄ dímer L’equilibri N₂O₄ ⇌2NO₂ depèn de la temperatura i de l’estat físic Pot ésser obtingut per descomposició del nitrat de plom, segons la reacció PbNO₃₂ →PbO + 2NO₂ + O₂ És una substància tòxica i molt reactiva en presència de bases sofreix dismutació i dóna nitrits i nitrats, segons la reacció N₂O₄ + 20H₂ - →NO₂ - + NO₃ - + H₂O El diòxid de nitrogen és un agent oxidant emprat en el procés de les…
enduriment
Construcció i obres públiques
Química
Procés que sofreix el ciment en adormir-se i en el qual adquireix resistència mecànica.
alúmina
Química
Sòlid de duresa molt elevada (núm 9 de l’escala d’Homs), soluble amb més o menys dificultat en els àcids minerals i en els àlcalis, que es fon a 2 030° i bull a 2 250°.
Existeix a la natura anhidre i cristallí en forma de corindó en totes les seves varietats, i hidratat a diversos graus alúmina hidratada Químicament és molt estable, i es redueix només amb gran dificultat Hom l’obté al laboratori en forma de pólvores blanques per calcinació de l’hidròxid o d’algunes sals d’alumini, i en forma cristallina mitjançant la reacció L’alúmina obtinguda a baixa temperatura és àvida d’aigua i, essent un òxid amfòter, és soluble en els àcids dóna sals d’alumini i en els àlcalis dóna aluminats Escalfada per sobre de 800°C sofreix una transformació d’estructura…
anàlisi tèrmica
Química
Mètode d’estudi de les mescles, especialment binàries i, en particular, dels aliatges, que té per objecte establir el diagrama d’equilibri, i que consisteix en la determinació de la velocitat de refredament de mescles líquides de composició coneguda.
El disposititu experimental ha d’assegurar un refredament regular i ha de permetre enregistrar la corba de variació de temperatura de la mescla en funció del temps Si és refredat un sòlid que no sofreix transformació polimòrfica, la corba obtinguda és contínua i tendeix asimptòticament vers la temperatura ordinària Qualsevol discontinuïtat amb disminució de pendent, correspon a una disminució de la variància del sistema, és a dir a un augment en el nombre de fases En el cas d’un aliatge binari líquid la primera discontinuïtat indica el començament de cristallització El pendent de…
carbur
Química
Compost binari de carboni en el qual aquest element és unit a un altre d’electronegativitat semblant o menor.
No són, però, considerats carburs, per convenció, els hidrurs de carboni o hidrocarburs Hom classifica els carburs en tres tipus carburs salins , formats amb metalls dels grups I, II i III de la taula periòdica, substàncies iòniques descomponibles per l’aigua i pels àcids diluïts amb despreniment d’hidrocarburs gasosos uns contenen l’anió C 4 - el d’alumini Al 4 C 3 , el de berilli Be 2 C i alliberen metà per hidròlisi d’altres contenen l’anió C 2 - i alliberen acetilè, i llur estructura i llur comportament són els d’un acetilur d’altres, encara, contenen l’anió C 4 - 3 i desprenen propí per…
procés endotèrmic
Química
Conjunt de canvis fisicoquímics que sofreix una substància en els quals aquesta absorbeix calor, que és emmagatzemada en forma d’energia interna.
amoníac

Propietats físiques de l’amoníac
©
Química
Gas incolor, més lleuger que l’aire, compost de nitrogen i hidrogen.
L’amoníac té una olor pungent característica i irrita els ulls i les vies respiratòries El llindar de percepció se situa a 0,04 g/m 3 53 ppm i la màxima concentració tolerable és de 0,3%o en volum a 4-5%₀ esdevé mortal En la natura, l’amoníac es forma en la descomposició de la matèria orgànica nitrogenada i hom el troba, en petita quantitat, a l’atmosfera i en moltes aigües naturals La solució aquosa d’amoníac era ja coneguda dels alquimistes al segle XV Priestley l’aïllà a l’estat gasós el 1774 i Berthollet establí la seva composició el 1785 La molècula d’amoníac és piramidal, amb el …