Resultats de la cerca

Una membrana semipermeable, d’origen natural o artificial, és la que deixa passar uns tipus de molècules les del dissolvent i uns altres no les del solut

En els sistemes binaris, hom acostuma a denominar solut el component minoritari, i dissolvent el majoritari, classificació que pot ésser estesa als sistemes de més components D’acord amb l’estat físic en què ocorren, hom sol distingir les solucions sòlides, les líquides i les gasoses Les solucions sòlides es formen mitjançant la interpenetració de les xarxes cristallines dels components, i llur formació exigeix no solament l’existència de forces atractives entre aquests, sinó també estructures cristallines idèntiques, cosa que ocorre principalment entre els sòlids que originen cristalls molt…

Els gasos nobles són monoatòmics

Els seus vapors són gairebé totalment dissociats en NH 3 i HCl El clorur d’amoni, dit també sal amoníaca, és emprat, per exemple, en la tintura i estampat, com a electròlit en la pila Leclanché i en piles seques, com a desoxidant en la soldadura fa passar els òxids a clorurs fusibles i volàtils i com a enduridor en els adhesius a base de resines amíniques Excita les secrecions de les mucoses i la suor i és emprat en medicina com a expectorant i diürètic

L’adhesió pot ésser mecànica, electroestàtica o per atracció molecular, segons que la seva dependència sigui funció, respectivament, d’una interacció mecànica, d’una atracció de càrregues elèctriques o d’una força de valències Des del punt de vista termodinàmic presenta dos punts que defineixen el sistema les condicions necessàries per a establir el contacte interfacial o mullabilitat les condicions necessàries per a dur a terme aquest contacte, l’adhesió, que controla la força d’adhesió Les condicions termodinàmiques de mullament i estesa d’un líquid sobre un sòlid es basen en l’angle de…

Les fibres de carboni són produïdes en escalfar filaments d’un material que conté carboni fins que desapareixen tots els elements llevat d’aquest, moment en què hom les embeu dins una matriu de resines, i en resulta un material compost que és emprable industrialment Les fibres de carboni són fabricades, generalment, a partir de fibres cellulòsiques o de fibres acríliques, així com de brea d’hulla o de polímers tèrmicament estables Presenten propietats tèrmiques, de fregament i mecàniques molt interesssants, les quals, afegides a la seva baixa densitat, les fan especialment interessants per a…

El α-naftol es troba en petita quantitat en el quitrà, i és obtingut sintèticament a partir de la α-naftilamina, per escalfament a 200°C amb àcid sulfúric diluït, o en autoclau entre 150°C i 160°C en presència de bisulfit de sodi i de NaOH Es presenta en forma de cristalls prismàtics poc solubles en aigua, que es fonen a 96°C Es produeixen substitucions electrofíliques nitració, sulfonació en el cicle que conté l’hidròxid, i en posició 4 i 2 en l’altre cicle els seus derivats nitrats i sulfonats són colorants importants, i intermediaris per als colorants azoics El β-naftol és obtingut per…

Els sistemes aromàtics aromàtic són exemples típics de deslocalització electrònica benzè La deslocalització disminueix l’energia total de la molècula en una quantitat anomenada energia de deslocalització , equivalent a l’energia de ressonància

Històricament, el desenvolupament industrial de les silicones començà als EUA en el decenni 1930-40, en què s’inicià llur ús com a aïllants elèctrics resistents a la calor La preparació de les silicones és feta per hidròlisi i posterior polimerització —catalitzada tant per àcids com per bases— d’alquilhalogenosilans Els alquilhalogenosilans són preparats en la pràctica per un procediment directe, catalitzat per coure, en el qual el silici reacciona amb l’halogenur d’alquil corresponent Aquest procés condueix a mescles de productes, la composició de les quals pot ésser modificada mitjançant un…

En un cristall, nombre d’àtoms o de grups d’àtoms que són els veïns més pròxims a un determinat àtom o ió Hom obté informació directa sobre els nombres de coordinació, i alhora sobre les diverses distribucions geomètriques dels grups coordinats entorn de l’àtom central, per mitjà de la difracció de raigs X i, d’una manera indirecta, per mitjà de l’estudi dels moments dipolars, propietats magnètiques i espectres electrònics del compost