Resultats de la cerca

Un cas típic d’addició és la hidrogenació dels alquens o alquins, per exemple, la hidrogenació de l’etilè Les reaccions d’addició constitueixen un dels tres grans grups en què les reaccions orgàniques poden dividir-se Allò que específicament les caracteritza és la desaparició en el substrat d’almenys un enllaç ε i la formació d’almenys dos nous enllaços σ amb altres tants àtoms o grups, els quals poden provenir de l’escissió homolítica o heterolítica de l’addent o poden tenir ja prèviament una existència autònoma cas de l’addició d’ions Les reaccions d’addició comprenen reaccions…

Aquesta tècnica utilitza l’enzim luciferasa de Renilla renoformis com a agent donador d’energia i la proteïna fluorescent groga YPF o la proteïna fluorescent verda GPF com a acceptor La bioluminiscència és el resultat de la degradació catalítica en presència d’oxigen d’un substrat per la luciferasa Aquesta degradació genera llum d’una longitud d’ona que depèn del substrat degradat La llum es transfereix a la proteïna YPF o a la proteïna GPF, segons el cas, que emet fluorescència si la luciferasa i la proteïna acceptora són prou properes L’eficiència de transferència…

Hom pot obtenir així un producte dextrogir a partir d’un substrat levogir La inversió de Walden té una gran importància en l’estudi dels mecanismes de les reaccions de substitució

Estan presents en la llet d’alguns mamífers La llet materna en conté, però la de vaca en té molt pocs Industrialment s’obtenen mitjança glicosidases emprant lactosa com a substrat No poden ser digerits pel nostre organisme, però sí pels bacteris del còlon, la flora intestinal, i per això es fan servir com a prebiòtics

Hom els obté mitjançant la reacció d’alcohols dihidroxílics amb diisocianats, d’acord amb l’esquema Una major funcionalització en el component alcohòlic condueix a polímers ramificats i entrecreuats Industrialment, els diïsocianats més emprats en la preparació de poliuretans són el diisocianat de tolilè, conegut com a TDI, i constituït generalment per una barreja dels isòmers 2,4 i 2,6, i el 4,4'-diisocianat de difenilmetà, conegut com a MDI Com a component hidroxílic hom sol emprar un polièter lineal de cadena curta o, per a algunes aplicacions especials, un polièster, també de cadena curta…

Però en un sentit més restringit i per contraposició a substrat, hom acostuma a denominar reactiu l’agent que provoca un determinat canvi sobre la substància que hom desitja transformar En aquest darrer sentit, un mateix reactiu pot actuar de manera semblant enfront d’una gran varietat de substrats que pertanyen a la mateixa categoria química Així, per exemple, el diazometà CH 2 N 2 és un reactiu metilant d’àcids, fenols, alcohols i enols

El concepte de síntesi asimètrica fou introduït per WMarckwald l’any 1904, i aquest camp ha adquirit cada vegada més importància per la seva aplicació a la síntesi de productes naturals òpticament actius El pas fonamental d’una síntesi asimètrica consisteix en una inducció estereoselectiva en un entorn dissimètric, el qual pot ésser un àtom de carboni asimètric, veí o pròxim, o bé un catalitzador, un suport o un dissolvent quirals externs, i en resulta la formació predominant d’un dels enantiòmers

El seu valor pot ésser deduït, coneguda l’equació cinètica d’un procés en particular, a partir de l’expressió de la constant de velocitat

Usualment, hom porta a terme una protecció mitjançant la introducció d’un grup protector, el qual ha de complir les condicions següents ésser fàcil d’inserir mitjançant una reacció de mecanisme conegut i que les condicions d’aquesta no alterin els altres grups funcionals presents, ésser estable en les condicions a què s’hagi de sotmetre el substrat al llarg de la seqüència sintètica i ésser fàcilment eliminable, sense alteració de la resta de la molècula Hi ha una gran varietat de grups protectors per als diferents tipus de grups funcionals, els quals en alguns casos acompleixen…