Resultats de la cerca

Són colorants bàsics, generalment vermells, aptes per a la tinció de la llana, la seda i el cotó mordentat amb taní Les safranines són emprades en les tincions biològiques, especialment en microbiologia tinció de Gram La safranina- T, de fórmula i que hom obté per oxidació en medi àcid d’una mescla de 2-metil-1,4-fenilendiamina, o -toluïdina i anilina, en constitueix un exemple característic

En general, el cromòfor d’aquests colorants és un grup de natura química del tipus que hom obté per oxidació i posterior acidificació dels derivats de trifenilmetà Els que contenen grups hidroxil o amino són emprats en la tinció del cotó fent servir taní com a mordent, mentre que els que contenen el grup d’àcid sulfònic són emprats per a la tinció de la llana i de la seda Els colorants del trifenilmetà foren dels primers desenvolupats sintèticament cal esmentar-ne el verd malaquita, la p -rosanilina, la fucsina, el violeta cristall i l’aurina

A diferència del que passa amb l’indi, les dues formes isomèriques possibles del tioindi existeixen en equilibri en dissolució És emprat en la tinció del cotó

Presenten caràcter bàsic i coloració vermella, i són molt més acolorits els derivats N-alquil substituïts Són emprats en la tinció directa de la llana i de la seda i del cotó mordentat amb taní

Existeix en forma de glucòsid en l’arrel de la roja Hom l’obté sintèticament per oxidació de l’alitzarina i és emprat com a colorant per al cotó, en la tinció microscòpica i com a reactiu analític per al calci

Aquesta, per sulfurització a temperatures elevades, condueix a les bases de primulina, que per sulfonació condueixen als colorants i que poden ésser diazotades i copulades amb amines, fenols o naftols per a obtenir colorants azoics de tonalitats vermelles, ataronjades i grogues La pimulina és emprada per a la tinció del cotó

És un sòlid cristallí incolor que es fon a 205°C Hom l’obté per oxidació d’una barreja de toluïdina i anilina Es dissol en àcid clorhídric i dóna la forma acolorida vermella Aquesta pot ésser obtinguda directament a partir de l’anilina i formaldehid, tractant el producte resultant amb clorur d’anilini, en presència d’un oxidant Com a colorant, pertany al grup dels colorants de tina , emprats en la tinció del cotó

Hom l’obté per acció de l’àcid acètic sobre el litargiri o làmines molt fines del metall Forma un trihidrat, anomenat sucre de plom , també cristallí i blanc, que perd aigua per escalfament a 75°C i es descompon a 200°C, i és emprat en la preparació de sals insolubles de plom, com a mordent en la tinció del cotó, com a impermeabilitzant, en la manufactura de vernissos, en medicina i com a reactiu analític

Deixeble de Joan Ametller i de Francesc Carbonell El 1802 aconseguí la tinció del cotó amb roig d’Adrianòpolis, tècnica fins llavors emprada únicament pels turcs El 1815 guanyà la càtedra de física i química del Collegi de Sant Victorià, de Barcelona Amb Piguillem i Yáñez impulsà el Periódico de la Sociedad de Salud Pública de Cataluña 1821, important en el progrés científic català Fou apotecari de cambra de Ferran VII i durant el Trienni Liberal hagué d’emigrar a França El 1824 tornà a la seva càtedra de Barcelona Publicà nombrosos treballs científics i fou membre de diverses…