Resultats de la cerca

És composta de carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i altres components no volàtils argila, sílice, carbonats, òxids de ferro, etc que formen, després de la combustió del carbó, les cendres L’estudi dels carbons és considerat més aviat un capítol de la geologia aplicada que no de la mineralogia o petrologia clàssiques, car llur gènesi és clarament excepcional dins el temps i dins l’espai Només dos períodes geològics, en efecte, són rics en jaciments de carbó el que va del Carbonífer inferior al Permià i el que, iniciant-se en el Cretaci, continua en el Terciari D’altra banda, el 95%…

Les sals, de fórmula M I NO 3 , són obtingudes per reacció de l’àcid nítric amb un metall, un hidròxid o un carbonat Gairebé tots els nitrats són solubles en aigua, i alguns NH 4 , Li, Be, Na són higroscòpics Per piròlisi, els nitrats de metalls pesants tenen les reaccions següents Són utilitzades com a fertilitzants i, pel fet d’ésser bons agents oxidants a temperatures elevades, com a components d’explosius Els nitrats d’alquil, de fórmula R-ONO 2 , obtinguts per reacció d’un alcohol amb àcid nítric, són utilitzats com a explosius La importància econòmica dels nitrats deriva essencialment…

Abans s’anomenava aiguarràs només l’essència de trementina actualment la denominació s’estén a productes molt semblants, però no idèntics, que són les essències de fusta de pi, de carbonització de fusta de pi i de fusta de pi de papereria L’essència de trementina s’obté modernament fluïdificant la trementina amb la pròpia essència a fi de separar l’aigua i les impureses i destillant-la després en aparells continus, amb injecció de vapor o al buit El residu de la destillació és la colofònia L’essència de fusta de pi s’obté destillant amb vapor les deixes de fustes resinoses o, més modernament…

Aquesta definició, bé que és la més estesa, pot induir a error a causa de la vaguetat del terme “capacitat”, i, per tant, és millor de definir l’energia com allò que, en produir-se un treball, disminueix en una quantitat igual al treball produït L’energia, doncs, és mesurada en les mateixes unitats que el treball La noció d’energia, latent ja en la mecànica clàssica, apareix definida com a conseqüència de les investigacions de JP Joule i NLS Carnot sobre la interconversió calor, treball mecànic i gràcies a la teoria de HLF Helmholtz que relaciona el treball fet per un sistema isotèrmic amb l’…

El producte natural és format per cinc isòtops estables 58, 60, 61, 62 i 64 Hom n’ha pogut obtenir set isòtops radioactius Té una tonalitat d’un color blanc grisenc, i és malleable, però és fràgil quan conté petites quantitats de sofre El metall fou aïllat el 1751 per AF Cronstedt, a partir de la niquelina NiAs La seva abundància a l’escorça terrestre és d’un 0,018% Es troba en l’estat natiu en els meteorits, on forma aliatges amb el ferro a les roques lunars portades per l’Apollo-11, hom el troba en uns percentatges del 0,004% Els minerals més importants són la polidimita i la pentlandita El…

Propietats físiques del molibdè Pot presentar les valències +2, +3, +4 i +6, però aquesta darrera és la més estable És de color blanc grisenc Fou descobert el 1778 per Scheele, i fou aïllat el 1872 per Hjelm El molibdè natural és constituït per una mescla isotòpica de set núclids Es troba a la natura en forma de molibdenita MoS 2 , wulfenita PbMoO 4 i powellita CaMoO 4 En la indústria, el molibdè és obtingut per reducció del seu òxid MoO 3 , en corrent d’hidrogen, a la temperatura de 1 050°C, segons l’equació MoO 3 + 3H 2 →Mo + 3H 2 O El molibdè polvoritzat és estable en l’aire i en l’…

Fou aïllat per JG Gahn el 1774 De dotze isòtops radioactius coneguts, només n’hi ha un d’estable El manganès és de color gris amb reflexos vermellosos, i es presenta en tres varietats allotròpiques la forma α, cúbica, d’una densitat 7,44 i estable per sota de 742°C, la forma β, també cúbica i estable en l’interval 742-1 191°C, i la forma γ, tetragonal, del manganès electrolític, que és estable per sobre de 1190°C El manganès és molt difós a la natura, i és indispensable per a la vida els principals minerals són l’hausmannita Mn 3 O 4 , la pirolusita o manganesa MnO 2 , la braunita Mn 2 O 3 i…

El làtex és constituït per una suspensió colloidal de cautxú en medi aquós, amb partícules a la ratlla de 05μm que coagula en medi àcid El cautxú és un polímer de l’isoprè o 2-metilbutadiè, amb llargues molècules filiformes, constituïdes per l’agrupament en posició cis de 3000 a 4000 grups isoprè, d’un pes molecular mitjà a la ratlla de 200000 a 300000 Presenta les reaccions d’addició pròpies dels dobles enllaços La molècula es trenca per oxidació bo i iniciant un procés de degradació el primer resultat del qual és un augment de plasticitat, que és total quan ha fixat l’1% d’oxigen, amb la…

Malgrat trobar-se rarament en estat natiu i ésser relativament escàs constitueix un 10 -4 per cent del pes de l’escorça terrestre, és localitzat en dipòsits extensos, la qual cosa facilita notablement la seva explotació La seva mena més important és la galena PbS Altres menes, menys abundants, són l’ anglesita PbSO₄, la cerussita PbCO₃ i el mini Pb₃O₄ L’obtenció del metall té lloc transformant els minerals en l’òxid PbO i reduint posteriorment aquest amb carbó El refinatge del metall és efectuat mitjançant un procés electrolític El metall té un color blanc blavós característic, amb llustre…

Fou descobert el 1735 per Antonio de Ulloa a l’Amèrica del Sud Dona nom al grup de metalls constituït per ruteni, rodi, palladi, osmi, iridi i el mateix platí, els quals presenten propietats en molts casos similars i ocorren sovint conjuntament a la natura El platí és un element rar, i constitueix un 10 -6 per cent del pes de l’escorça terrestre Es troba principalment a la natura en forma nativa, associat amb els altres elements del seu grup i, en molt més petita proporció, en diverses menes de níquel i coure, de les quals hom pot obtenir-lo dels residus del refinatge electrolític dels…