Resultats de la cerca

Competí com a amateur i guanyà dues edicions del Circuit de Llevant 1934, 1935 i dues Pujades al Coll de Parpers 1935, 1936 Fomentà la creació d’un velòdrom a Mataró i hi promocionà la celebració de competicions de ciclisme de pista d’àmbit internacional Presidí el club Amics del Ciclisme d’Argentona al principi dels anys vuitanta, el qual donà lloc posteriorment al Club Ciclista El Càntir Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993 i la medalla President Macià al mèrit al treball

S’inicià l’any 1997 en el Club Ciclista Medina Posteriorment fou membre del Club Ciclista Bon Pastor 2000-02, de la Unió Ciclista l’Hospitalet 2003-06 i del Catalunya Track Cycling Team des del 2006 Guanyà cinc Campionats d’Espanya de velocitat per equips 2005-09 El 2006 començà a competir en l’àmbit internacional, participà en diverses proves de la Copa del Món i guanyà el Campionat d’Hivern de velocitat de Bordeus Guanyà la West Indies vs The World Cycling Series, a Trinitat i Tobago 2007, el Gran Premi d’Edimburg 2008, el Trofeu Ciutat de Barcelona de velocitat 2008, la prova d’eliminació…

Format al Velo Club Excursionista, el 1976 ingressà a la Unió Ciclista la Salut, on guanyà uns quants títols de pista juvenil El 1977 competí com a aficionat a l’Associació Ciclista El Prat El 1987 començà a exercir de jutge de ciclisme estatal Ocupà el càrrec de secretari general de l’Associació de Ciclistes Professionals ACP del 1991 al 1998, de la secretaria de l’Associació Internacional de Ciclistes Professionals AICPro del 1994 al 1996, i la direcció de l’organització del Critèrium de l’ACP del 1996 al 1998 També fou membre del Consell de Ciclisme Professional 1992-98 Des del 1992 fou,…

Fou ciclista amateur del Velo Club Excursionista, del Club Ciclista Sant Boi i de la Unió Ciclista l’Hospitalet Des del 2002 collaborà com a fotògraf en mitjans vinculats amb el ciclisme, com Meta 2Mil i Ciclismo en Ruta El 2006 fou membre fundador del Catalunya Track Cycling Team, del qual fou tècnic i cap de premsa fins el 2009, any que assumí el càrrec de mànager Fou coordinador general del Trofeu Ciutat de Barcelona 2007, 2008 i de la Copa d’Europa de ciclisme en pista 2009 Publicà el llibre fotogràfic Campionats d’Espanya, les imatges de 2003 2003

Germà de Ramiro Espinosa, el 1917 entrà a collaborar a l’Sport Ciclista Català, entitat de la qual arribà a ser president durant tres períodes 1952-57, 1961-62 i 1968-69 També exercí de vicepresident i de vocal, a més de responsable de l’edició del butlletí de l’entitat Des del 1972 assolí la condició de soci honorari de l’Sport Ciclista Català

Germà de Ramón Espinosa, el 1899 fou vicepresident de la Unió Velocipèdica Espanyola El 1915 entrà dins l’Sport Ciclista Català exercint al mateix temps de cronometrador de la UVE També exercí de tresorer, de vocal i de vicepresident El 1918 fou nomenat cap de control de les organitzacions de l’Sport Ciclista Català i d’altres clubs i dirigí els cronometratges de curses com les copes Pedalier, de la Victòria i Marquès d’Alella, i de les voltes a Tarragona i a Catalunya, així com de competicions de pista També figurà com a cronometrador de la Setmana Catalana El 1943 fou cronometrador en cap…

Membre de la Penya Ciclista Baix Ebre, s’inicià en el ciclisme de carretera i l’any 1966 se centrà en les curses de sis dies i en persecució individual i per equips El 1968 passà a les files del Picadero Damm i guanyà alguns trofeus provincials Fou campió d’Espanya de persecució individual quatre anys consecutius 1972-75 Participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 en la prova de persecució de 4 000 m Guanyà el Campionat del Món en pista en l’especialitat darrere moto 1975 També aconseguí la medalla de plata 1975 i la de bronze 1974 al Campionat del Món de ciclisme de mig fons Després de la…

S’inicià en el ciclisme de la mà del seu pare, Adolf Espinal Participà en nombroses excursions ciclistes, fins que l’any 1985 endegà, amb l’ajut de Josep Rojas, la Volta Cicloturista al Cor de Catalunya Fou creada amb motiu del cinquantè aniversari de l’Esport Ciclista Manresà i en memòria del seu pare

Començà treballant de mecànic de bicicletes mentre competia com a ciclista amateur També regentà la botiga de bicicletes Cicles Espinal L’any 1935 fou un dels fundadors de l’Esport Ciclista Manresà i el primer president de l’entitat El 1943 es retirà com a corredor i el 1951 abandonà la presidència del club

Ciclista professional entre el 1948 i el 1956, fou un corredor habitual de les curses catalanes Fou el company de Guillem Timoner en nombroses curses a l’americana Participà en diverses edicions de la Volta a Catalunya El 1950 es proclamà campió d’Espanya de persecució, guanyà el Gran Premi de Catalunya, fou segon en el Campionat de Barcelona i tercer en el Trofeu Canto Arroyo i en la Pujada a Arrate El 1951 guanyà, amb Miquel Poblet, una cursa a l’americana al velòdrom del Pavelló de Barcelona Participà en competicions internacionals, com els Sis Dies de Berlín 1952