Resultats de la cerca

El 1946 començà a competir amb el Club Ciclista Provençalenc, i assolí el títol de campió de Catalunya, el Trofeu Uches i el subcampionat d’Espanya de principiants, entre d’altres Del 1951 al 1958 fou corredor professional dels equips Peña Nicky’s, Follis-Dunlop, Mobylette i Ignis Destaquen els seus triomfs al Gran Premi Catalunya 1952, al Trofeu Masferrer 1958 i al Gran Premi de Martorell 1959 El 1954 formà part de la selecció espanyola que participà en la Vuelta a Colòmbia L’any 1958 abandonà el ciclisme després d’una greu lesió que patí mentre disputava el Giro d’Itàlia Posteriorment, fou…

Adquirí la categoria d’àrbitre estatal el 1955 i participà en totes les curses del calendari espanyol En l’àmbit internacional destacà a les proves en pista El 1980, juntament amb Joan Crespo, formà la Comissió Nacional de Ciclisme en pista i establí un calendari de competicions per a amateurs

Fou fundada l’any 1946 a l’entorn de la botiga de bicicletes Can Mazas i amb Celestí Manent com a primer president Muntà una primera estructura d’equip on destacà Francesc Casasayas Progressivament organitzà noves competicions com el Premi Manent, la Copa Avellaneda i el Premi Matadepera 1950, la Pujada a l’Obac 1976 i el Campionat de Terrassa A partir del 1954 Josep Betriu n’assolí la presidència, que ocupà en diferents períodes El seus equips ampliaren els efectius i les categories incorporant juvenils i aficionats amb ciclistes com Joan Crespo, Anicet Utset, Josep…

Es començà a disputar els anys 1930 amb l’organització de l’Sport Ciclista Català Posteriorment, fins el 1988, l’organitzador fou l’Agrupació Ciclista Montjuïc, i registrà guanyadors com Antoni Crespo, Josep Saura, José Pérez Francés, Luis Mayoral, Sebastià Segú i Josep Soria A partir del 1988 el Club Ciclista Manlleuenc i la Unió Ciclista Vic entraren en l’organització El 2002 la Unió Ciclista L’Hospitalet el recuperà sota el nom de Memorial Joaquim Sabaté, fundador de la Setmana Catalana i l’Escalada a Montjuïc, i entrà en el calendari de les Grans Clàssiques amb …

Fou fundat el 1912 per potenciar el vessant no competitiu del ciclisme Entre els seus impulsors destacaren el periodista Francisco Canto Arroyo, l’industrial Sanromà, el dirigent ciclista Joan Esteve i ciclistes com Antonio Crespo i Josep Magdalena Al principi de la dècada de 1920 arribà a 500 socis, amb ciclistes com Jaume Janer i Marià Cañardo El 1924 organitzà el Campionat de Catalunya A partir del 1930 incorporà moltes dones a les seves activitats ciclistes i culturals Des del 1912 publicà el butlletí mensual homònim que es feia majoritàriament en castellà, però s’hi anaren introduint…

La zona central del velòdrom serveix per al treball intern dels equips El material de la pista i l’altitud respecte al mar són factors clau en les marques aconseguides pels corredors La bicicleta de pista té com a característiques l’absència de frens i un pinyó fix per a poder garantir un ritme sense canvis bruscos de velocitat, que en un velòdrom poden ser molt perillosos La geometria varia en funció de l’especialitat practicada i els components de la bicicleta tenen més consistència, sobretot en les proves de velocitat, on s’empra molta força Segons la llargada i la intensitat de les proves…

Els circuits, que combinen terra, gespa i obstacles naturals i artificials, incloent-hi també escales, són d’uns 2 o 3 km i tenen el pas per meta sobre asfalt La bicicleta de ciclocròs és similar a la bicicleta de carretera, amb el mateix manillar, però amb rodes més grosses, per la irregularitat del terreny, i frens de tipus cantilever, per evitar que el fang resti efectivitat a la frenada Té la forquilla davantera més separada, l’eix pedaler més elevat i pedals de bicicleta tot terreny La roba de competició és similar a la d’altres disciplines ciclistes Els orígens francesos Les primeres…

Les diverses modalitats de ciclisme es diferencien segons el lloc carretera, muntanya, velòdrom i la superfície asfalt, terra sobre la qual es disputen les proves Les dues principals són el ciclisme de carretera i el ciclisme de pista, ambdós admesos en el programa olímpic i cadascun amb les seves especialitats A la carretera es distingeixen les proves d’un dia, amb una distància que sol situar-se al voltant dels 200 km i que els competidors disputen de forma conjunta, i les proves per etapes En aquest cas, els ciclistes recorren un traçat diferent, entre 150 i 250 km, durant una sèrie de…