Resultats de la cerca

Fundat l’any 1981, nasqué vinculat a les figures de Marià Cañardo, president honorífic del club, i de Fernando Múrcia El seu primer president fou Fidel Asensio, que ocupà el càrrec fins el 1998 L’any 1983 organitzà la primera edició del Trofeu Marià Cañardo El 1992 inclogué dins les seves activitats cicloturistes la clàssica Barcelona-Puigcerdà, que també rebé el nom de Gran Premi Esteban Olivas També es feu càrrec de la Ripoll-Coll d’Ares i de la Ripoll-Berga Participa en les clàssiques de l’àmbit estatal i internacional

Fundat l’any 1993, practica les especialitats de ciclisme de carretera, bicicleta tot terreny, trial i ciclisme adaptat, a més de triatló Té escola de base Ha organitzat alguna edició del Campionat de Catalunya de ciclocròs, curses de l’Open infantil de BTT i la Diada de Sabadell Ciclista Tingué diversos equips de competició de BTT, en els quals participaren ciclistes com Sandra Santanyes, Víctor del Corral i Mercè Pacios

Començà a competir amb el Club Natació Reus Ploms el 1974 Com a amateur passà pels equips Kelme, EC Barcelona i Cirsa, i fou campió d’Espanya de fons 1980 i de contrarellotge per equips 1984 Guanyà les voltes a Tarragona i Llagostí Un cop deixà la competició fou director dels equips del Club Ciclista Mollet

Competí com a amateur amb l’Esport Ciclista Mataró i el Club Ciclista l’Hospitalet i destacà en la modalitat de pista Es proclamà tres cops campió de Catalunya de persecució individual, dos de persecució per equips i una vegada de cursa a l’americana El 1972 guanyà el Trofeu Intervelòdroms Un cop deixà la competició entrà com a tècnic de pista i de carretera a l’EC Mataró El 1984 formà part del grup de tècnics de la Federació Catalana de Ciclisme que treballà al velòdrom de Mataró primer i, un parell d’anys més tard, passà al de Barcelona Fou seleccionador català de ciclisme en…

L’any 1984 inicià la Challenge Ciclista de la Canonja L’any 2003 inicià el Critèrium Ciclista de la Canonja

Es desenvolupa íntegrament sobre asfalt, bé siguin competicions en línia, curses contrarellotge individuals o per equips, proves d’un dia o per etapes La bicicleta de carretera és el prototipus sobre la qual s’han desenvolupat la resta de màquines per a les altres especialitats La versió lúdica del ciclisme de carretera és el cicloturisme Els primers models de bicicleta es remunten al principi del segle XIX, i es divulgaren amb èxit per Europa amb un objectiu de transport i lúdic primerament i competitiu després El 1868 Saint-Cloud França acollí la primera competició ciclista i amb els anys…

Els circuits, que combinen terra, gespa i obstacles naturals i artificials, incloent-hi també escales, són d’uns 2 o 3 km i tenen el pas per meta sobre asfalt La bicicleta de ciclocròs és similar a la bicicleta de carretera, amb el mateix manillar, però amb rodes més grosses, per la irregularitat del terreny, i frens de tipus cantilever, per evitar que el fang resti efectivitat a la frenada Té la forquilla davantera més separada, l’eix pedaler més elevat i pedals de bicicleta tot terreny La roba de competició és similar a la d’altres disciplines ciclistes Els orígens francesos Les primeres…

Les diverses modalitats de ciclisme es diferencien segons el lloc carretera, muntanya, velòdrom i la superfície asfalt, terra sobre la qual es disputen les proves Les dues principals són el ciclisme de carretera i el ciclisme de pista, ambdós admesos en el programa olímpic i cadascun amb les seves especialitats A la carretera es distingeixen les proves d’un dia, amb una distància que sol situar-se al voltant dels 200 km i que els competidors disputen de forma conjunta, i les proves per etapes En aquest cas, els ciclistes recorren un traçat diferent, entre 150 i 250 km, durant una sèrie de…