Resultats de la cerca

Organitzat per la Unió Ciclista Internacional, la modalitat de carretera celebrà la primera edició a Nuremberg Alemanya l’any 1927 Barcelona fou seu del campionat els dies 1 i 2 de setembre de 1973 En categoria femenina s’imposà la neerlandesa Nicole Van den Broeck La cursa masculina es disputà sobre un circuit de 14,5 km per la muntanya de Montjuïc, amb un recorregut total de 248 km S’imposà l’italià Felice Gimondi, per davant del belga Freddy Maertens i l’espanyol Luis Ocaña Unes 100000 persones presenciaren la competició en directe El 1984 es disputà de nou, només en categoria masculina,…

Segons el tipus de discapacitat, es diferencien tres especialitats de ciclisme adaptat En totes tres es pot competir en velòdroms, a la muntanya o a la carretera, individualment o per equips, tant en categoria masculina com femenina Les persones amb discapacitats motrius, paràlisi cerebral, discapacitat visual o ceguesa poden practicar l’anomenat ciclisme paralímpic Utilitzen bicicletes adaptades a cada tipus de discapacitat, com tricicles, tàndems o bicicletes de mà handcycle o handbike El reglament de competició és el mateix que l’establert per la Federació Internacional Amateur de Ciclisme…

Els circuits, que combinen terra, gespa i obstacles naturals i artificials, incloent-hi també escales, són d’uns 2 o 3 km i tenen el pas per meta sobre asfalt La bicicleta de ciclocròs és similar a la bicicleta de carretera, amb el mateix manillar, però amb rodes més grosses, per la irregularitat del terreny, i frens de tipus cantilever, per evitar que el fang resti efectivitat a la frenada Té la forquilla davantera més separada, l’eix pedaler més elevat i pedals de bicicleta tot terreny La roba de competició és similar a la d’altres disciplines ciclistes Els orígens francesos Les primeres…

Les diverses modalitats de ciclisme es diferencien segons el lloc carretera, muntanya, velòdrom i la superfície asfalt, terra sobre la qual es disputen les proves Les dues principals són el ciclisme de carretera i el ciclisme de pista, ambdós admesos en el programa olímpic i cadascun amb les seves especialitats A la carretera es distingeixen les proves d’un dia, amb una distància que sol situar-se al voltant dels 200 km i que els competidors disputen de forma conjunta, i les proves per etapes En aquest cas, els ciclistes recorren un traçat diferent, entre 150 i 250 km, durant una sèrie de…