Resultats de la cerca

Des d’un punt de vista físic, apareixia dividida en una franja costanera, l’estepa i el desert sirià i, des d’un de polític, en una Síria meridional, amb Damasc, Biblos, Sidó, Tir, i Kadeš com a principals nuclis de població una Síria central, amb regnes importants Neye, Nukhašše i Amurru i amb Ugarit, Hamath, Ṣumura i Qatna com a ciutats estat més característiques, i una Síria septentrional on radicaven, entre d’altres, dues ciutats estat de primera magnitud Karkamiş i Alep El regne de Māri, vora l’Eufrates, quedava un xic despenjat respecte a aquest conjunt Cruïlla, i, doncs, lloc de pas…

L’organització eclesiàstica cristiana hi acomodà també pràcticament el patriarcat d’Antioquia, els titulars del qual porten sempre el títol de “patriarca d’Antioquia i de tot l’Orient”

És la zona del ducat de Borgonya que després de la mort de Carles el Temerari 1477 restà sota la sobirania dels Habsburg, reconeguda per França pel tractat de Senlis 1493 El cercle adquirí entitat jurídica el 1512 a la dieta de Colònia, en què l’Imperi fou dividit en deu cercles El 1551 Carles V el cedí a la branca austríaca espanyola

La República Batava fou substituïda l’any 1806 pel regne d’Holanda, establert per Napoleó a favor del seu germà Lluís Països Baixos

Després d’una ocupació dels normands, vers el 950 passà sota l’autoritat del Sacre Imperi, i el 1008 fou erigit en marquesat sota la dependència de l’Imperi i del duc de Brabant El primer marquès fou Goteló I o Gozzo, el gran duc de la Baixa Lorena, i des d’aleshores tots els ducs de la Baixa Lorena després Brabant foren marquesos d’Anvers El territori seguí les vicissituds històriques dels Brabant

Fou la pàtria dels fenicis fenici i tingué com a ciutats principals Biblos, Beirut, Tir i Sidó

Dominada successivament pels romans i pels francs, a la partició de l’imperi Carolingi 843 fou atribuïda a Lluís el Germànic Des del s XI constituí un comtat, després ducat, que el 1288 s’incorporà al ducat de Brabant Per la pau de Westfàlia 1648, les Províncies Unides obtingueren la part oriental del Limburg, mentre que l’occidental romania en poder dels Àustria hispànics Durant el s XIX Bèlgica reclamà el Limburg neerlandès, al qual renuncià el 1939

Es casà amb Maria d’Arkel, hereva del ducat de Geldern i del comtat de Zutphen, en els quals la succeí llur fill gran, Arnold I El fill segon continuà el llinatge i la casa comtal d’Egmont Guillem IV d’Egmont mort el 1483, segon comte d’Egmont, senyor de Buren 1472 i baró de Baer per la seva muller Waldburga de Moers Llur fill Joan III d’Egmont mort el 1516, tercer comte d’Egmont, fou stathouder d’Holanda, de Zelanda i de Frísia i fou avi de Lamoral I d'Egmont El fill d’aquest, Lamoral II d’Egmont , vuitè comte mort el 1617, vengué Egmont 1607 als Estats Generals, i fou besoncle de Felip II…

Comprenia, ultra la costa, la cadena libanesa fins a la sortida a la vall de l’Orontes En fou el primer senyor Bertran de Sant Gèli 1109-12, fill del comte Ramon IV de Tolosa, un cop conquerida Trípoli i mort el seu contrincant Guillem II de Cerdanya Poblat per llenguadocians i provençals, fou el centre principal del comerç teixits, seda, pells de camell i vidre amb Occident Bertran es posà sota la sobirania de Jerusalem el seu fill Ponç 1112-37 reconegué la del príncep d’Antioquia Boemond II Durant el govern de Ramon II 1137-52, perduda Rafanea 1137, començaren les incursions àrabs, i per…