Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
virregnat del Perú
Geografia històrica
Demarcació administrativa colonial dels territoris castellans a l’Amèrica del Sud.
Creat el 1542, comprenia Nova Castella Perú, Tierra Firme Panamà, Nova Granada Colòmbia, Quito Equador, Charcas Bolívia, la conca del Riu de la Plata i Xile El primer virrei, Blasco Núñez de Vela, hagué de recuperar l’autoritat reial a la zona i fer aplicar les noves lleis del 1542, fet que provocà una forta resistència entre els encomenderos fins el 1554 Francisco de Toledo 1569-81 organitzà l’administració del virregnat, que esdevingué el més important de l’Amèrica llatina gràcies a la seva producció d’argent, base econòmica del període colonial peruà La capital, Lima, fou el…
Amfípolis
Geografia històrica
Colònia atenesa fundada al segle V aC a uns 5 km de la costa de Macedònia, al N de la mar Egea.
Situada a la vora del riu Estrimó en una zona de gran riquesa aurífera, fou conquerida el 424 aC pels espartans i retornada a Atenes després de la pau de Nícies El 357 aC fou presa per Filip II de Macedònia , que aprofità l’or amfipolità per a començar una encunyació macedònia El seu fill Alexandre el Gran la convertí en una important base naval del seu imperi, i posteriorment formà part del regne dels antigònides Conquerida pels romans 185 aC, fou capital d'un dels districtes autònoms de l'antic regne, posteriorment integrats a la província de Tràcia A la fi de l'imperi Romà hom hi…
vegueria de Tarragona
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (26.709 h [1718]), que comprenia el Camp de Tarragona, a l’W del Gaià excepte el Pont d’Armentera, Cabra del Camp, Figuerola del Camp, la Riba, Mont-ral, la Mussara, Vilaplana, l’Aleixar, Maspujols, Prades, Capafonts, la Febró, Colldejou, Pratdip i Vandellòs.
Un zona costanera a l’E de l’esmentat riu, entre Torredembarra i Vilanova i la Geltrú, fins aleshores de la vegueria de Vilafranca del Penedès, li fou agregada poc abans de la Nova Planta 1716, amb la qual la vegueria de Tarragona esdevingué una de les dues alcaldies majors del nou corregiment de Tarragona
vegueria de Tortosa
Geografia històrica
Antiga divisió administrativa del Principat de Catalunya (15.393 h [1718]).
Comprenia les terres més meridionals del Principat a la dreta de l’Ebre límit de la vegueria de Berrús i Riba-roja a Móra i Benissanet i, a l’esquerra, Ginestar, Rasquera i tot el sector del terme general de Tortosa d’aquesta banda de riu o sia, fins al coll de Balaguer A partir del 1716 esdevingué corregiment de Tortosa
Nueva Tarragona
Geografia històrica
Població fundada a Veneçuela pel conqueridor Joan Orpí i del Pou el maig de 1638.
Assentada a l’extrem de la llacuna d’Uchire, on desemboca el riu del mateix nom Els exploradors hi trobaren bones terres, sabanes per al bestiar i una pesca segura A vint llegües del litoral de Nueva Barcelona, fundada també pel mateix Orpí ja hi havia hagut un poble fundat pels indis tomuces , que havien abandonat Orpí demanà a Felip IV que Nueva Tarragona i Nueva Barcelona, conjuntament amb altres territoris, fossin anomenades Nueva Cataluña, però la seva petició no tingué resposta a causa del malestar polític entre Catalunya i la monarquia hispànica
Transdnièster
Geografia històrica
Territori de Moldàvia situat entre el riu Dnièster i Ucraïna.
Té una superfície de prop de 4 000 km 2 i una població de 700 000 h, prop del 60% dels quals són eslaus sobretot russos i, en menor mesura, ucraïnesos i el 40% moldaus La capital és Tiraspol Antiga província ucraïnesa, és una de les dues parts que constituí la República Socialista Soviètica de Moldàvia, creada per Stalin, que des de la frontera fins al Dnièster és majoritàriament poblada per parlants de romanès moldau i històricament vinculada a Romania, de la qual formà part en 1918-40 Dos anys abans de la independència de Moldàvia 1991, el moldau fou declarat llengua oficial per les…
vegueria de Vilafranca del Penedès
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (23 970 h [1718]), dita també vegueria del Penedès, creada al començament del s. XIII.
El veguer de Vilafranca tenia jurisdicció sobre la sotsvegueria d'Igualada , fins que aquesta passà a dependre el 1381 del veguer de Barcelona Inicialment comprengué tot el Penedès i el sector del Camp de Tarragona a l’esquerra del Gaià a la dreta d’aquest riu, comprenia també el Pont d’Armentera i Salmella, i al N, al límit amb la sotsvegueria d’Igualada, dins Anoia, incloïa la vall de la Llacuna, Cabrera d’Anoia, Vallbona d’Anoia, Piera, Pierola, Masquefa i el Bruc, i, al Baix Llobregat, Collbató, Esparreguera i Abrera Poc abans de la Nova Planta, la zona costanera entre el Gaià i Vilanova…
Raška
Geografia històrica
Antic regne de Sèrbia, establert originàriament al territori banyat pel riu homònim.
Regit per un governador dependent de Bizanci, al s XI passà sota el domini de Dioclea, país del qual s’emancipà amb Petrislav 1060-73 En crear-se el reialme serbi hi restà inclòs
Tràcia
Geografia històrica
Regió històrica del SE d’Europa que comprèn el sector més oriental de la península balcànica i que és repartida entre Grècia, Bulgària i Turquia.
Pràcticament correspon a la conca del Marica, i s’estén des del vessant meridional de la serralada Balcànica, al N, fins a les costes de la mar Egea i de la mar de Màrmara, al S, i de les costes de la mar Negra i l’estret del Bòsfor fins a la vall del riu Mesta, que n'assenyala el límit occidental La seva extensió ha variat molt al llarg de la història, i en l’antiguitat hom havia considerat el Danubi com el límit N Hom hi distingeix un sector occidental, que correspon a la Tràcia grecobúlgara, més muntanyós, dominat per la serralada dels Ròdope, amb altituds superiors als 2 000…
el Cap
Geografia històrica
Antiga província de Sud-àfrica.
El 1994 fou dividida en tres províncies el Cap Occidental 129370 km 2 , 4118000 h est 1996, amb capital a Ciutat del Cap el Cap Oriental 169580 km 2 , 5865000 h est 1996, amb capital a Bisho i el Cap Septentrional 361830 km 2 , 746000 h est 1996, amb capital a Kimberley El relleu és dominat, aproximadament en els dos terços septentrionals, per un conjunt d’altiplans interiors, drenats pel riu Orange i els seus tributaris, que davallen mitjançant escarpaments enèrgics Al terç meridional, una sèrie de cadenes muntanyoses de plegament i altitud mitjana 1 500-2 000 m els cims més alts es disposen…