Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Qwaqwa
Geografia històrica
Antic bantustan de Sud-àfrica, situat a l’E de l’actual província de l’estat lliure d’Orange, vora el límit fronterer amb Lesotho.
La capital era Phuthatditjhaba Habitat pels sothos del sud, fou declarat bantustan autònom el 1974 Fou suprimit en finalitzar el règim de segregació racial 1991
KaNgwane
Geografia històrica
Antic bantustan de la República de Sud-àfrica vora el límit fronterer amb Eswatini.
Tenia una extensió de 3823 km 2 i uns 400 000 habitants, majoritàriament swazis, i la capital era Louisville El 1984 fou declarat bantustan autònom Desaparegué amb la supressió de l’ apartheid 1991, i el seu territori passà a formar part de la província de Mpumalanga Transvaal Oriental
Ajmer
Geografia històrica
Antic estat del Rājasthān al NE de l’Índia fundat al final del s. XI per un príncep rajput.
El seu solivā, Prithvī, s’enfrontà amb el gurida Mu'izz al-Dīn i fou mort el 1192 Finalment fou conquerit 1193 pel primer representant de la “dinastia dels esclaus” de Delhi, Quṭb al-Dīn Aybak, i declarat vassall de soldanat fins al 1365, que passà a les mans d’un príncep mewar En temps d’Akbar, Bayrām Khān l’incorporà a l’imperi mogol 1556 El 1770 caigué en poder dels maratha i, després de diverses lluites entre els nouvinguts i els prínceps rajput, fou cedit 1818 a la companyia britànica que colonitzà l’Índia, bé que la seva administració depenia del govern central de l’Índia…
Transdnièster
Geografia històrica
Territori de Moldàvia situat entre el riu Dnièster i Ucraïna.
Té una superfície de prop de 4 000 km 2 i una població de 700 000 h, prop del 60% dels quals són eslaus sobretot russos i, en menor mesura, ucraïnesos i el 40% moldaus La capital és Tiraspol Antiga província ucraïnesa, és una de les dues parts que constituí la República Socialista Soviètica de Moldàvia, creada per Stalin, que des de la frontera fins al Dnièster és majoritàriament poblada per parlants de romanès moldau i històricament vinculada a Romania, de la qual formà part en 1918-40 Dos anys abans de la independència de Moldàvia 1991, el moldau fou declarat llengua oficial…
vescomtat de Fenollet

Vescomtes de Fenollet
©
Geografia històrica
Vescomtat de l’antic comtat de Besalú creat damunt el pagus o comtat de Fenolleda i centrat en el castell de Fenollet en repartir-se els dominis d’Oliba Cabreta entre les famílies comtals de Cerdanya i de Besalú (vers 990-91).
La creació d’aquest vescomtat, igual que la del de Castellnou, responia a la preocupació del comte Bernat I Tallaferro d’articular el conjunt —desproveït d’unitat geogràfica— de les seves extenses possessions al S i al N dels Pirineus i de les Corberes, de Besalú al Perapertusès, a través del Vallespir, l’alt Rosselló i la Fenolleda La dita creació es féu en profit d’un mateix llinatge, fortament arrelat, des de temps anteriors, a la regió dels Aspres, entorn del castell de Camelles, a la xarnera del Vallespir amb…
Palestina

Paisatge prop de Jericó (Palestina)
CC-BY-SA Diego Delso, delso.photo
Geografia històrica
Designació tradicional de l’antic país de Canaan o d’Israel, sobretot a partir de la revolta jueva del 132-135, en què l’anterior Judea formà part de la província romana de Síria. També és anomenada Terra Santa. El nom es relaciona amb els antics filisteus. Actualment està repartida entre els estats d’Israel i de Jordània.
La geografia Al N queda delimitada pels darrers contraforts de l’Hermon i les muntanyes de l’Hauran 1830 m, i al S pel desert del Nègueb De N a S, la vall del Jordà la divideix en dues parts Cisjordània a llevant, fins a la Mediterrània, i Transjordània a ponent, fins al desert de Síria Al S de la mar Morta, la plana de l’‘Araba continua aquesta divisió fins al golf d’‘Aqaba o d’Elat Transjordània presenta una sèrie de valls en direcció EW, fins a la depressió del Jordà, mentre que Cisjordània es caracteritza per la cadena muntanyosa que la travessa en direcció NS al centre del país Samaria,…
Síria
Geografia històrica
Regió del Pròxim Orient antic que comprenia, aproximadament, la Síria i el Líban actuals.
Des d’un punt de vista físic, apareixia dividida en una franja costanera, l’estepa i el desert sirià i, des d’un de polític, en una Síria meridional, amb Damasc, Biblos, Sidó, Tir, i Kadeš com a principals nuclis de població una Síria central, amb regnes importants Neye, Nukhašše i Amurru i amb Ugarit, Hamath, Ṣumura i Qatna com a ciutats estat més característiques, i una Síria septentrional on radicaven, entre d’altres, dues ciutats estat de primera magnitud Karkamiş i Alep El regne de Māri, vora l’Eufrates, quedava un xic despenjat respecte a aquest conjunt Cruïlla, i, doncs, lloc de pas…