Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Mèsia
Geografia històrica
Província romana del baix Danubi, estesa des dels Balcans, el Pont i el Danubi fins als confins de la Dalmàcia i de la Pannònia.
Habitada per uns pobladors de raça tràcia, fou definitivament conquerida per Marc Licini Cras el 29 aC El territori fou constituït districte militar dependent administrativament de la Illíria i governat per un legat imperial amb rang de cònsol L’organització provincial, iniciada per Tiberi, culminà amb l’administració de Claudi 44 dC Diverses incursions dels dacis i dels sàrmates 68-70 determinaren la intervenció de Domicià, que, l’any 86, la dividí en dues parts la Mèsia superior a Occident i la Mèsia inferior a Orient Trajà féu servir la província com a base de les operacions…
Azawad
Geografia històrica
Nom donat pels tuàregs a un extens territori del nord de Mali, que reivindiquen com a propi i on constitueixen la població més nombrosa.
Des de la independència de Mali 1960, els tuàregs hi han exigit reiteradament la creació d’una regió autònoma en un llarg conflicte amb el govern, al llarg del qual emergí el Moviment Nacional d’Alliberament d’Azawad MNLA, a partir de la sigla del nom en francès com a organització principal Així mateix, des de la segona meitat de la dècada del 2000 el territori ha estat un centre d’operacions d'Al-Qā‘ida del Magrib islàmic i Anṣār al-Dīn, grups terroristes islamistes que en controlen extenses zones A l’abril del 2012, un més després del cop d’estat de Mali i en un context de desgovern, l'MNLA…
Tràcia
Geografia històrica
Regió històrica del SE d’Europa que comprèn el sector més oriental de la península balcànica i que és repartida entre Grècia, Bulgària i Turquia.
Pràcticament correspon a la conca del Marica, i s’estén des del vessant meridional de la serralada Balcànica, al N, fins a les costes de la mar Egea i de la mar de Màrmara, al S, i de les costes de la mar Negra i l’estret del Bòsfor fins a la vall del riu Mesta, que n'assenyala el límit occidental La seva extensió ha variat molt al llarg de la història, i en l’antiguitat hom havia considerat el Danubi com el límit N Hom hi distingeix un sector occidental, que correspon a la Tràcia grecobúlgara, més muntanyós, dominat per la serralada dels Ròdope, amb altituds superiors als 2 000 m, que separa…
Saxònia
Geografia històrica
Regió històrica de l’Alemanya centreoriental, limitada al S per les muntanyes Metal·líferes i travessada, en direcció NW-SE, per l’Elba, origen de la seva prosperitat.
Al N, els seus límits han variat al llarg de la història Habitada per les tribus saxones, que li donaren el nom saxó, comprenia, fins el 1180, un territori immens que arribava fins a la mar del Nord i, a banda i banda, era comprès, més o menys, entre l’Ems i el curs baix de l’Elba territoris que corresponen, en part, als länder actuals de Slesvig-Holstein i de la Baixa Saxònia A la segona meitat del s IX hi fou creat el ducat de Saxònia casa de Saxònia, que, el 1356, fou convertit en electorat Durant la guerra dels Trenta Anys la Saxònia electoral fou gradualment superada per Prússia-…
Valàquia
Geografia històrica
Regió de Romania, al S dels Carpats Meridionals (els quals la separen de Transsilvània), que s’estén des de la gran serralada fins al Danubi.
És una plana formada pels alluvions d’aquest riu al peu de les terrasses plistocèniques que voregen els estreps meridionals de la serralada carpàtica, i solcada de N a S pels nombrosos afluents de l’esquerra del Danubi La vall de l’Olt la divideix en dues subregions l'Oltènia o Petita Valàquia W i la Muntènia o Gran Valàquia E És una regió agrícola cereals, bleda-rave, tabac i també industrial, on hi ha els principals jaciments de petroli de Romania Ha estat sempre una regió d’atracció humana La capital —que ho és també de Muntènia i de tot l’estat— és Bucarest Altres ciutats importants són…
Baden
Geografia històrica
Antic estat d’Alemanya sorgit de la unificació dels dominis de la casa de Baden i del procés de dissolució del Sacre Imperi.
S'estenia a la riba dreta del Rin des de Wertheim fins a Basilea, per uns 284 km, en forma de franja d’una amplada que anava dels 18 als 154 km Tenia una extensió de 15 069 km 2 i una població en començar la Segona Guerra Mundial de 2 813 657 h La capital era Karlsruhe En extingir-se la branca de Baden-Baden 1770, el país fou unificat sota la persona de Carles Frederic I de la branca Baden-Durlach mort el 1811, el qual es convertí en l’únic marcgravi de Baden El 1803, essent aliat de Napoleó, fou elevat a la dignitat electoral i engrandí els seus estats amb l’adquisició d’una part del…
Síria
Geografia històrica
Regió del Pròxim Orient antic que comprenia, aproximadament, la Síria i el Líban actuals.
Des d’un punt de vista físic, apareixia dividida en una franja costanera, l’estepa i el desert sirià i, des d’un de polític, en una Síria meridional, amb Damasc, Biblos, Sidó, Tir, i Kadeš com a principals nuclis de població una Síria central, amb regnes importants Neye, Nukhašše i Amurru i amb Ugarit, Hamath, Ṣumura i Qatna com a ciutats estat més característiques, i una Síria septentrional on radicaven, entre d’altres, dues ciutats estat de primera magnitud Karkamiş i Alep El regne de Māri, vora l’Eufrates, quedava un xic despenjat respecte a aquest conjunt Cruïlla, i, doncs, lloc de pas…
comtat de Pallars

Mapa del comtat de Pallars
© fototeca.cat
Geografia històrica
Territori català medieval situat a la conca alta de la Noguera Pallaresa entre la cresta del Pirineu i la comarca de la Pobla de Segur incloent les valls d’Àneu, Cardós i Ferrera, així com la vora esquerra de la Noguera Ribagorçana i la vall del Flamisell.
Els comtes de Pallars primera dinastia El Pallars restà sotmès al domini sarraí dels primers temps de la invasió aràbiga fins al començament del s IX, en què els comtes de Tolosa, probablement Guillem I i el seu successor Bigó, n'iniciaren l’ocupació juntament amb la de la comarca ribagorçana Hom pensa que en aquest afer els comtes tolosans actuaren a iniciativa particular, fet que explicaria que Pallars-Ribagorça formessin aleshores una sola unitat administrativa restant mig segle units a Tolosa i que llurs comtes, sentint-se'n quasi sobirans, gosessin atorgar als monestirs de la regió uns…
regne de Mallorca
Geografia històrica
Territori que comprenia Mallorca, Eivissa, els comtats de Rosselló i Cerdanya, la senyoria de Montpeller i altres territoris occitans, i poc més tard també Menorca, creat a la mort de Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1276.
La conquesta de Mallorca, el 1229, afegí un nou territori a la corona catalanoaragonesa sota Jaume I de Catalunya-Aragó En el seu testament, atorgat el 21 d’agost de 1262 i confirmat deu anys després, deixà al seu segon fill, Jaume, el regne de Mallorca, que comprenia Mallorca, Menorca encara en mans dels sarraïns, la part reial d’Eivissa i les Balears menors, més els comtats de Rosselló, Cerdanya, Conflent i Cotlliure, Vallespir i Montpeller, amb el vescomtat de Carladès El primogènit, Pere II, considerà excessives les donacions fetes al seu germà Després de la mort de Jaume I, el 1276, a…
comtat de Rosselló

comtat de Rosselló
Geografia històrica
Territori regit per un comte, centrat en l’antiga ciutat iberoromana de Ruscino.
Té l’origen en l’antic comtat visigòtic la jurisdicció del qual corresponia molt probablement al de l’antiga Ruscino i al del bisbat d'Elna creada el 571 pel rei Liuva I i que comprenia el Rosselló, el Conflent i el Vallespir Després de quaranta anys d’ocupació musulmana 721-60, la conquesta carolíngia —que seguí a la presa de Narbona per Pipí el Breu el 759— restablí, amb la mateixa jurisdicció territorial, la diòcesi rossellonesa d’Elna, així com el comtat de Rosselló, la capital del qual fou fixada a Ruscino Els comtes de Rosselló Els comtes hi posseïren un castell, el Castrum o Castellum…