Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
Drancy
Ciutat
Ciutat del departament de Sena-Saint-Denis, a l’Illa de França, França, situada a al nord-est de l’àrea urbana de París.
Nucli industrial construcció d’avions, destilleries, arts gràfiques Durant l’ocupació alemanya, hi hagué un camp de confinament de jueus
Bida
Ciutat
Ciutat de l’estat de Níger, Nigèria, situada a la riba del Bako.
Seu de l’emirat de Nupe fundat el 1531, fou conegut amb aquest nom fins a l’època de l’ocupació britànica, que passà a anomenar-se emirat de Bida
Sidi Bel Abbès
Ciutat
Capital del wilāya de Sidi Bel Abbès, Algèria, a l’Atles del Tell.
Centre d’una comarca productora de grans, vi i bestiar Deu la seva fundació 1843 a l’ocupació francesa del país, i durant anys fou el centre administratiu de la Legió Estrangera
Chi-lung
Ciutat
Ciutat de Taiwan, a la costa septentrional, al SW de T’aipei, que forma un districte metropolità.
És un centre pesquer i un nucli industrial factories de congelació de peix, molins de farina, elaboració d’adobs, drassanes i fabricació de bicicletes Constitueix la principal sortida portuària del país Centre comercial engrandit durant l’ocupació japonesa 1895-1945 Bases militars
Cetinje
Ciutat
Ciutat de la república de Montenegro.
És situada a 683 m d’altitud, en una vall càrstica al peu del Lovcen Es formà al voltant del monestir fortificat, fundat el 1485 per Ivan Crnojević, que esdevingué residència dels prínceps de Montenegro Capital del Montenegro independent, en la primera incorporació a Iugoslàvia 1918-41 fou capital del banat de Zeta Capital encara durant l’ocupació italiana 1941-45, passà novament a Iugoslàvia i perdé la capitalitat a favor de Podgorica Titograd
Lüshun
Ciutat
Ciutat de Manxúria, Xina, al sheng de Liaoning, que juntament amb Dalian forma l’aglomeració urbana de Lüda
.
Base naval britànica durant la guerra francoanglesa contra la Xina 1858, es convertí després en important arsenal xinès fins a la seva ocupació temporal pels japonesos 1895 Rússia l’arrendà 1898 per a base de la seva flota d’Extrem Orient Conquerida pels japonesos, passà, per la pau de Portsmouth 1905, sota control japonès Després del 1945 l’URSS i la Xina se'n serviren com a base naval conjunta, fins que el 1955 tornà a la Xina
Olbia de Provença
Ciutat
Ciutat grega antiga del terme municipal de Hyères (Provença).
Es tracta d’una subcolònia massaliota, fundada poc després de la meitat del s IV aC com a escala de navegació cap a Itàlia i enclavament militar contra els pirates salis i lígurs El nom d’Olbia ‘feliç’,‘afortunada’ li fou donat com a signe de bon auguri De petites dimensions 2,7 ha, té la forma d’un quadrat emmurallat de 165 m de costat i una estructura urbanística ortogonal La seva ocupació continuà en època romana
Wiesbaden
Ciutat
Capital del land de Hessen, Alemanya.
Situada a la dreta del Rin, prop de la confluència amb el Main, al peu del Taunus i enfront de Magúncia, té indústries papereres i de material plàstic És una tradicional estació balneària d’aigües termals, coneguda i ja apreciada en època romana, que era anomenada Aquae Mattiacae Antiga capital del ducat de Nassau, passà a Prússia al s XIX Després de la Primera Guerra Mundial fou seu de la comissió aliada durant l’ocupació 1918-29
Macau
Ciutat
Capital de la regió administrativa especial de Macau, a la República Popular de la Xina.
Capital de l’antiga colònia portuguesa, la seva població constitueix la pràctica totalitat dels habitants de la demarcació Construïda a l’estil europeu sobre una escarpada península, té un port que només pot acollir vaixells de poc calat Té cases de joc i de diversió, i un gran nombre d’establiments bancaris Refugi de fugitius de la Xina durant l’ocupació japonesa, hi ha tingut lloc una contínua immigració procedent de la resta de la Xina És bisbat catòlic
Baden-Baden
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya, a la vall de l’Oos, al peu de la Selva Negra.
Centre industrial mecànica, ebenisteria, cigarrets Estació balneària freqüentada ja pels romans, els quals hi construïren termes Al s II fou anomenada Aurelia Aquensis Possessió dels Zähringen des del 1052, Baden-Baden esdevingué la residència dels marcgravis de Baden fins el 1689, que els francesos destruïren la ciutat Al llarg del s XIX acusà un desenvolupament molt considerable, no solament pel seu casino, sinó també pel fet d’haver esdevingut lloc d’estiueig dels monarques europeus El 1945 es convertí en centre del govern de la zona d’ocupació francesa
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina