Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Diyarbakir
Ciutat
Ciutat de l’Anatòlia Oriental, Turquia, capital de l’il homònim, al SE, a la vora del Tigris.
És un centre comercial dels productes agrícoles de la regió fruita, llana i un nucli industrial indústria tèxtil Fou seu del patriarcat catòlic caldeu, anomenat posteriorment de Babilònia dels Caldeus
Veliko Târnovo

Panoràmica de Veliko Târnovo
Oficina de Turisme de Bulgària
Ciutat
Ciutat de la província de Loveč, Bulgària.
Nucli industrial indústria tèxtil, alimentària, de la fusta i maquinària Capital de l’imperi búlgar del 1185 al 1396, que fou ocupada pels turcs, i seu del patriarcat búlgar fins el 1572, el 1908 hi fou proclamat el regne independent de Bulgària Conserva diverses esglésies medievals o posteriors, especialment la de Sant Pere i Sant Pau, amb frescs dels segles XIII i XIV
Cesarea de Palestina
Ciutat
Antiga ciutat de Judea, a la costa, 30 km al sud de Haifa, construïda (25-13 aC) per Herodes el Gran.
Posseïa notables monuments Esdevingué el port més important del regne i, des del 44 dC, fou residència del procurador romà de Judea Tingué un paper predominant en el desenvolupament del cristianisme primitiu Fou seu metropolitana de Palestina, subjecta posteriorment 451 al patriarcat de Jerusalem Decaigué sota el poder àrab s VII, però durant les croades fou fortificada en part El 1265 fou conquerida i destruïda pel soldà mameluc Baybars
Antioquia
Ciutat
Capital de l’il d’Hatay, Turquia, vora el riu Orontes.
Centre administratiu, comercial i agrícola d’una fèrtil àrea cereals, cotó, oli, fruita amb indústries derivades de l’agricultura Ciutat de l’antiga Síria, fou una de les grans capitals de l’època hellenística i romana Fundada vers l’any 301 aC per Seleuc Nicàtor en memòria del seu pare Antíoc L’època més brillant durant el període hellenístic fou la del regne d’Antíoc III 223-187 aC Quan Síria passà a esdevenir província romana 64 aC, fou el lloc de residència del governador Durant tota l’època imperial romana mantingué una gran importància estratègica, administrativa i econòmica, i fou un…
Kíiv
Ciutat
Capital d’Ucraïna i de l’oblast’ homònima, situada a la vora del Dnièper.
L’economia i la població És un nucli industrial molt actiu motors elèctrics, motocicletes, indústria tèxtil, de la confecció, mecànica, química centre de transport i de comunicacions terrestres, aèries i fluvials i un important centre cultural acadèmia de ciències d’Ucraïna, universitat fundada el 1834, escoles d’enginyeria, de comunicacions, de medicina, de mestres i d’agricultura Seu metropolitana ortodoxa dependent del patriarcat de Moscou, té també un metropolita catòlic de ritu bizantí Entre els monuments cal destacar la catedral de Santa Sofia segle XI, amb mosaics, l’…
Sant Petersburg
L’Ermitage de Sant Petersburg, un dels museus més importants de tot el món
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de l’oblast’ de Leningrad, Rússia.
Situada en el delta del riu Neva, sobre 42 illes, és el principal port de Rússia, en el golf de Finlàndia Fundada el 1703, inicià tot seguit una ràpida expansió demogràfica, gràcies, sobretot, al període en què fou capital de Rússia 1712-1918, cosa que la convertí en un destacat centre polític, comercial, industrial, cultural i científic, actualment el segon en importància de Rússia 1750 90000 h 1853 500000 h 1926 1690065 h 1939 3191304 h La branca principal de la indústria és la de la maquinària, de la qual sobresurt la de la construcció naval, l’energètica i la instrumental Té nombrosos…
Istanbul
El port de la ciutat d’Istanbul, centre cultural i comercial de Turquia
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de l’il d’Istanbul, a la regió de Màrmara (Turquia).
Istanbul és la ciutat més gran de l’estat, el seu centre cultural i comercial i el port més important Té indústries mecàniques, químiques i tèxtils i manufactures del tabac Hi ha universitat i té aeroport internacional Yesiköy Correspon a l’antiga Constantinoble , capital de l’imperi Bizantí i de l’imperi Otomà, rang que perdé en ésser constituïda Ankara , el 1923, capital de la moderna Turquia El nom és la deformació de l’expressió grega εις τhν πόλιν ‘cap a la ciutat’ El Bòsfor, la mar de Màrmara i el Corn d’Or divideixen la ciutat en tres parts, dues a Europa i una a Àsia El vell Istanbul…
Bucarest
Ciutat
Capital del judeţ homònim i de l’estat de Romania, situada a la regió de Muntènia o Gran Valàquia.
Travessen la ciutat el riu Dîmboviţa, que la divideix en dues parts gairebé iguals, i el seu afluent, el Colentina El clima és continental temperatura mitjana anual, 11,3°C amplitud mitjana anual, 25,7°C precipitacions anuals, 532 mm El nucli antic de la ciutat és a la vora esquerra del Dîmboviţa, però a la vora dreta hi ha els edificis més típics, que permeten de veure els límits de la població al segle XVI la ciutat té més de vint parcs i jardins públics, com el Herǎstrǎu 107 ha, a les vores del llac del mateix nom El riu Colentina forma al nord nombroses llacs Bǎneasa, Herǎstrǎu, Floreasca…
Lisboa
La torre de Belém, mostra d’estil manuelí, obra de Francisco Arruda
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de Portugal, del districte homònim i d’Estremadura.
És situada a la vora del Tejo, a pocs quilòmetres de la desembocadura, a la sortida de l’estuari, anomenat Mar da Palha Des del 1900 ha experimentat un gran creixement demogràfic 360 000 h el 1900 709 179 h el 1940, que ha comportat l’expansió territorial per ambdues riberes de l’estuari del Tejo El terratrèmol del 1755 la destruí quasi per complet, i fou reconstruïda pel marquès de Pombal La part baixa Cidade Baixa, vora el riu, fou la part més castigada, i la seva reconstrucció fou feta sobre un pla regular, l’eix urbanístic del qual és la Praça do Comércio, oberta al Tejo pel Cais das…
Venècia
Vista de l’illa de San Giorgio Maggiore, a Venècia
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del Vènet, Itàlia, i de la província homònima.
Situada a la vora de la mar Adriàtica, sorgeix al mig d’una llacuna, sobre un arxipèlag de més d’un centenar d’illes petites, separades per una xarxa de canals, en part regulats per l’home, entre la llacuna viva i la llacuna morta, a 4 km de la terra ferma i a 2 km de la mar oberta, de la qual és separada per un cordó litoral Pellestrina, San Pietro in Volta, Alberoni, Lido Actualment, ocupa una àrea d’uns 7 km 2 , i el nucli urbà central comprèn 18 illes, entre les quals San Giorgio Maggiore i la de La Giudecca, amb 160 canals, les ribes dels quals són unides per prop de 400 ponts L’artèria…