Resultats de la cerca

S'estén d’E a W, des de La Mancha, Sierra de la Calderina 1208 m, fins a la serralada portuguesa de San Mamede 1025 m Assoleix la màxima altitud a Las Villuercas, de la serra de Guadalupe 1609m Hom sol distingir-hi dues seccions principals una d’oriental, que comprèn els monts de Toledo pròpiament dits —serralades de Calderina, Chorito, Yébenes, Rocigalpo 1448 m—, i una d’occidental —serralades d’Altomira 1443 m, Guadalupe, Montánchez, San Pedro i San Mamede— Formats per materials paleozoics sobre basament granític, constitueixen la divisòria d’aigües entre les conques del Tajo, al N, i del…

Són formades, entre altres serres, per les de Parapanda, Mágina, Harana, Cazorla, Segura, Sagra i les serres alacantines, que continuen fins al cap de la Nau el grup de Cazorla, Segura i Sagra constitueix un important nus hidrogràfic, on neix el Guadalquivir, el Guadiana Menor, el Segura i el Guadalentín Hi predominen els materials calcaris, que alternen amb les margues, sobre les quals han estat excavats diversos corredors transversals i longitudinals que separen unes serralades de les altres Llevat de les zones plujoses, cobertes de bosc, la vegetació dominant és l’estepària

Constituït per una sèrie de dovelles allargades segons la direcció general NE-SW, aixecades per damunt dels 2 000 metres d’altitud, s’estén des dels contraforts més occidentals de la Serralada Ibèrica fins a Portugal D’orient a occident se succeeixen les serres de Somosierra, Guadarrama, Gredos, Peña de Francia, Gata i la da Estrêla És format per roques del sòcol paleozoic de la Meseta, del qual es diferencia morfològicament a causa de les grans fractures mestres, de direcció general igual que la de la serralada, i que en conjunt l’han aixecat Aquestes fractures tenen la rèplica en d’altres…

Això explica que, vista de migjorn, només aparegui com una serralada seguida, mentre que dels 400-600 m d’altitud de la Meseta apareix com un seguit de serres discontínues de 500-700 m Els nuclis principals són els de Despeñaperros pic d’Estrella, 1 300 m, serres Madrona 1 323 m i d’Alcudia, planell de Los Pedroches, serres de Los Santos, Tudía 1 104 m i Aracena, Picos de Aroche, serra de Monchique Bé que en general separa les conques del Guadalquivir, l’Odiel i els rius de l’Algarve de la del Guadiana, l’erosió remuntant dels afluents del Guadalquivir, més potent Guadalén, Jándula i afluents…

Hi dominen les fàcies detrítiques i continentals amb absència de material paleogen plegat Dins el País Valencià, hom el subdivideix en extern formacions al N d’Alcoi-Bèrnia costa de la Safor i del Marquesat i intern faixa fins a Monòver-Alacant litoral de la Marina

És la més important i més meridional de les anomenades serralades Bètiques i té una altitud mitjana de quasi 2 000 m El nucli principal i més característic és Sierra Nevada, on es troba el cim culminant de la península Ibèrica, el Mulhacén 3 478 m En conjunt constitueix una serralada alpina d’estructura tectònica complexa, amb mantells de corriment i que es presenta en una sèrie de massissos separats per valls transversals d’origen tectònic És constituïda per materials cristallins que formen el nucli primitiu i esquists i calcàries molt metamorfosats, i a la perifèria sediments paleozoics no…

És limitada a l’W pel massís Galaic, i arriba per l’E fins al País Basc vall del riu Mena Geològicament es pot dividir en dos sectors ben diferenciats el paleozoic , d’estructura complicada amb tectònica herciniana, que presenta afloraments harmònicament incurvats formant una forta convexitat cap a l’W per donar lloc a l’anomenat arc astúric , al centre del qual hi ha la conca carbonífera asturiana i el sector mesozoic , aproximadament a l’E del meridià de San Vicente de la Barquera, amb plecs laxos d’estil juràssic produïts per l’orogènia alpina, responsable també de grans falles de…

Hom hi pot distingir tres unitats principals l' àrea prebètica, que va des de prop de Martos, a la província de Jaén, fins al cap de la Nau i és formada per sediments postpaleozoics que presenten una estructura relativament simple a base de plecs de cobertora i de revestiment, de direcció general est-nord-est — oest-sud-oest l' àrea subbètica, formada gairebé exclusivament per sediments marins postpaleozoics amb nombrosos exemples de colades submarines pillow lavas d’edat juràssica, cretàcia i eocènica i abundants afloraments d’ofites del Triàsic i l' àrea bètica, formada sobretot per…

Parallela a la serra de Corbera, amb petites elevacions de 500 a 550 m, amb un màxim de 564, però força accidentades, la natura calcària de la roca ha originat les nombroses fonts Les valls de Casella i de l’Estret limiten la serra pel N i pel S, respectivament

S'estén de NW a SE, entre la depressió de l’Ebre i la Meseta, des del Corredor de la Bureba fins a la Mediterrània Dividida en moltes unitats, les principals son, a l’extrem NW, la serra de la Demanda 2 037 m, els picos de Urbión 2 264 m, la serra Cebollera 2 147 m, el Moncayo 2 313 m i la plana de Sòria entre 1 100 i 1 200 m a la regió central, la conca de Calataiud, la conca de Terol, la serra d’Albarrasí Caimodorro, 1 921 m, la serra de Gúdar Peñarroya, 2 019 m i Penyagolosa 1 813 m, per on enllaça amb la Serralada Prelitoral Catalana al S, la serra de Javalambre 2 020 m, que arriba fins a…