Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
argue múltiple
Transports
Cadascun dels diferents tipus d’argues moguts a braç que hom empra per a fer grans esforços quan el nombre d’homes és reduït.
Aquests argues duen a la base un sistema de rodes engalavernades que amplia considerablement l’esforç esmentat
arquitectura naval
Transports
Art de projectar i construir vaixells.
L’arquitectura naval es divideix en construcció naval i teoria del vaixell La primera estudia i projecta la construcció d’un vaixell en tot allò que fa referència a formes, estructura, materials, etc La teoria del vaixell l’estudia com a vas flotant, tenin en compte la seva estabilitat, flotabilitat i les forces a les quals es trobarà sotmès en navegar Els primers llibres sobre arquitectura naval foren publicats a mitjan s XVIII i llur àmplia difusió possibilità els primers estudis i fou la base del ràpid desenvolupament de projectes de vaixells al s XIX Cal destacar la importància dels…
Man

Vista aèria de l’illa de Man
mariusz kluzniak (CC BY-NC-ND 2.0)
Illa
Territori no independent
Illa de l’arxipèlag britànic, situada a la mar d’Irlanda.
La capital és Douglas Morfològicament, constitueix un bloc de materials metamòrfics que culmina al Snaefell, de 620 m La llengua pròpia d’aquestes illes és el manx, una varietat del cèltic, que els anys noranta només era parlada per uns dos centenars de persones Jurídicament és una dependència de la Corona britànica, però no del Regne Unit, i gaudeix d’una considerable autonomia en els afers interns mitjançant una institució legislativa pròpia Tynwald Els recursos tradicionals són l’agricultura i la ramaderia, bé que les especials condicions fiscals sobretot des del 1958, que hom amplià les…
ferrocarril transsiberià
Transports
Via fèrria, la més llarga del món en servei actualment, que, a través de la Sibèria i formant una molt àmplia xarxa, uneix Moscou amb Vladivostok (9.000 km) i penetra a Corea, on arriba a Pusan passant per Seül, i, a través de Mongòlia, a la Xina, on enllaça amb la xarxa del ferrocarril xinès.
Projectat el 1850 i començada la seva construcció el 1891, el 1904 fou acabat el primer tram, que arribava prop del llac Baikal El darrer tram posat en servei fou acabat de construir el 1954 i uneix Magnitogorsk amb Čelinograd
Ferrocarril Metropolità de Barcelona
Vista de l’andana de l’estació d’Urgell del Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA
© Fototeca.cat
Transports
Societat creada el 1920 per tal de construir i explotar la concessió de la línia de ferrocarril subterrani que havia d’unir el nord de Barcelona (passeig de Fabra i Puig) amb el sud (la Bordeta), dita Transversal, obtinguda per G. de Müller.
Hi participaren Horacio Echevarrieta, la Banca Marsans i l’Ajuntament de Barcelona, que, a partir del 1928, passà pràcticament a controlar-la El 1958 l’Ajuntament comprà l’empresa, que el 1961 absorbí el Gran Metropolità de Barcelona , i fou convertida en la societat privada municipal Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA/SPM Juntament amb Transports de Barcelona, que gestiona el transport en superfície, forma el que a partir del 1986 s’anomena Transports Metropolitans de Barcelona TMB L’any 2018 comprenia 8 línies, dues de les quals desdoblades, una xarxa de 119 km de longitud i 156…
tramvia
tramvia El Tramvia Blau del Tibidabo, a Barcelona
© Fototeca.cat
Transports
Ferrocarril, generalment de tracció elèctrica, instal·lat en una via pública per on poden circular al mateix temps tota mena de vehicles o en un sector exclusiu del vial, que circula per uns carrils, de perfil especial, encaixats en el paviment i que rep el corrent elèctric generalment, mitjançant el tròlei o pantògraf, d’una catenària.
Els primers tramvies, que eren de tracció animal, foren posats en servei a Nova York el 1842 Entre l’establiment dels tramvies de tracció animal i el dels de tracció elèctrica, foren installats, en diverses ciutats, tramvies de tracció de vapor A causa de l’augment constant del trànsit a les ciutats, els tramvies va ser substituïts, gairebé arreu, pels troleibusos, primerament, i pels autobusos, després, més fàcils de maniobrar i, teòricament, més ràpids Als Països Catalans el primer tramvia primer també de l’Estat espanyol, de tracció animal, fou el de Carcaixent a Gandia, projectat el 1861…
Jamaica

Estat
Illa
Estat insular de l’Amèrica Central, a les Grans Antilles, situat al S de Cuba i a l’W de la Hispaniola; la capital és Kingston.
La geografia L’illa, de forma allargada, té una longitud de 238 km i una amplada de 84 km A l’est hi ha la serralada de les Blue Mountains, amb un punt culminant de 2257 m a l’oest s’estén un planell calcari, que ocupa pràcticament tota l’illa És molt afectada pels ciclons La temperatura mitjana anual és de 27 °C, i la pluviositat anual, de 1980 mm L’economia és basada principalment en el sucre, la bauxita i el turisme L’agricultura ocupa el 18% de la població activa i proporciona el 7,8% del producte nacional brut Els conreus més destacats són la canya de sucre, les bananes, el cafè i el…
Borneo
Borneo “Casa llarga” dels iban-daiak a Segu (Sarawak)
© Fototeca.cat
Illa
Illa de l’arxipèlag malai, la tercera del món per la seva extensió.
La seva superfície és repartida entre diversos estats 539 460 km 2 pertanyen a Indonèsia províncies de Kalimantan Occidental, Kalimantan Central, Kalimantan Meridional i Kalimantan Oriental, 198 160 km 2 formen part de Malàisia estats de Sabah i Sarawak i 5 765 km 2 pertanyen a Brunei Hom hi distingeix dos sectors la part central i septentrional, accidentada per muntanyes d’altura mitjana, de menys de 1 000 m, que en el pic Kinabalu arriben a 4 101 m, i l’orla litoral, més o menys àmplia i de poca altitud, en la qual abunden els aiguamolls El clima és equatorial, molt calorós i humit la…
mar

Alguns accidents de la mar, vora la costa, i el nom popular corresponent
© Fototeca.cat
Geografia
Transports
Extensió d’aigua salada considerada com una petita divisió de l’oceà, més o menys tancada per la massa continental.
Hom distingeix les mars costaneres , les continentals i les interiors o tancades Les mars costaneres són àmpliament obertes als oceans i es caracteritzen per una gran amplitud de marca Quan tenen forma de grans estrets i són obertes per dos extrems hom les anomena mars mànega mar de Noruega, de la Mànega, i si són en forma de golf, mars golf mar d’Oman Les mars continentals són gairebé tancades i només són comunicades amb els oceans mitjançant estrets, amb una salinitat, una temperatura i uns corrents específics Són mars d’aquest tipus la Mediterrània, la Bàltica i la mar Negra Les mars…
Eivissa
Paisatge de l’interior de l’illa d’Eivissa
© Fototeca.cat
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Balears, en porció meridional i occidental amb relació al conjunt de les illes (és situada entre els paral·lels 30°50’40’’, al cap Falcó, i 39°06’22’’, al pla d’en Serra, lat N, i entre els meridians 1°17’27’’, al cap Jueu, i 1°37’48’’, al cap de Campanitx, long E).
La geografia Té una extensió de 567,51 km 2 11,3% de la total de l’arxipèlag, 170 km de costa i unes distàncies màximes de 41 km de N a S i de 15 km d’E a W Per la seva importància física i humana ocupa el tercer lloc entre les Balears, després de Mallorca i Menorca, respecte a les quals presenta diferències ben marcades, tant en el paisatge com en les activitats humanes Forma, per factors geogràfics de formació i veïnatge i sobretot de dependència lligams humans —de poblament, històrics, etc—, econòmics i administratius, la unitat administrativa suprainsular d’Eivissa i Formentera, conjunt…