Resultats de la cerca

Es formà a l’hospital de Vic 1988-93 i a l’Escola de Medicina de l’Esport de la Universitat de Barcelona 1990 Des del 1991 treballa al Centre d’Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat del Vallès, del qual és cap de servei de l’àrea de medicina de l’esport L’any 2005 entrà en els serveis mèdics del Futbol Club Barcelona Les seves àrees d’interès han estat l’atenció mèdica i la prevenció de les lesions esportives, especialment en els atletes en creixement

Creat l’any 1980 amb el nom de Direcció General de l’Esport, el primer responsable fou Josep Lluís Vilaseca, que ocupà el càrrec fins el 1995 i que facilità la creació del CAR de Sant Cugat el 1987 Li correspon exercir les funcions que li assenyala la Llei de l’esport de Catalunya i alhora dirigir, mitjançant el Consell Català de l’Esport, la política esportiva de Catalunya Té com a objectius l’increment de la pràctica de l’activitat física, els esports de lleure i de competició, la millora dels nivells quantitatius i qualitatius de les àrees que donen suport a la pràctica esportiva, l’…

Fou la tercera ocasió que els Jocs Olímpics tenien lloc a la capital de la Gran Bretanya Les anteriors s’esdevingueren el 1908 i el 1948 IV i XIV Olimpíades de l’era moderna, respectivament Durant el procés de selecció i nominació, competiren prèviament amb Moscou, Nova York, Madrid i París, ciutat juntament amb la qual fou finalista El Comitè Olímpic Internacional anuncià la designació el 6 de juliol de 2005 Hom dividí la ciutat en tres grans àrees amb les installacions per als diversos esports la Zona Olímpica, al districte de Stratford, la Zona Fluvial, al llarg del Tàmesi, i la Zona…

La més àmplia és la que fa referència al fet de dotar o proveir un àmbit territorial determinat d’un espai per a la pràctica esportiva Una altra és la que entén un equipament esportiu com una installació destinada a fer esport Finalment, amb aquest terme també es designen les eines o els materials que s’utilitzen en la pràctica esportiva L’evolució de les pràctiques esportives ha marcat històricament les característiques dels equipaments Els investigadors socials, mitjançant anàlisis de tipus factorial, arriben a relacionar la dotació i el tipus d’equipament amb trets significatius dels…

Llicenciat en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona 1953, s'especialitzà en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia i en Cirurgia General i Medicina del Treball, obtenint el títol de doctor el 1973 Diplomat en Medicina Esportiva 1963 i especialista en Medicina de l'Educació Física i l'Esport 1966 És considerat pioner de la medicina de l’esport a l’Estat espanyol Estigué vinculat al Centre d’Investigació Medicoesportiva de la Residència Blume i de l’INEFC, i fou cap del Departament de Ciències Mèdiques de l’INEFC Treballà al Centre d’Estudis d’Alt Rendiment Esportiu, del qual fou…

La primera seu de l’organització fou a Amsterdam, però a partir del 1932 és a Zuric El 2015 en formaven part 209 federacions nacionals En el seu si hi ha les sis confederacions continentals que controlen més directament el futbol de les respectives àrees Confederació Sud-americana de Futbol CONMEBOL, fundada el 1916 i que té 10 països afiliats  Unió Europea de Futbol Associació UEFA, fundada el 1954 amb 34 afiliats Confederació Asiàtica de Futbol coneguda per les sigles del nom anglès AFC, fundada el 1956 amb 46 afiliats i que l'any 2006 incorporà Austràlia Confederació Africana de Futbol CAF…

També aborda el diagnòstic, el tractament, la prevenció i la rehabilitació de lesions o malalties succeïdes a causa de la participació en activitats físiques, programes d’exercici físic i esports de tots els nivells, o d’aquelles secundàries a l’absència d’aquesta activitat física A més, té cura de la selecció i el control mèdic amb exàmens d’aptitud previs a la pràctica d’exercici físic i esport de competició, amb la finalitat de detectar qualsevol alteració susceptible de provocar problemes amb la pràctica de determinats tipus d’exercici Un altre vessant transcendent rau en el maneig de…

De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular  Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat del projecte olímpic Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992 Primeres…