Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Círcol Barceloní
Esport general
Entitat cultural de Barcelona.
Fundada el 1887, pretenia instruir, moralitzar i organitzar actes benèfics per a les classes obreres i humils Durant els anys vint creà diverses seccions esportives com l’equip de bàsquet CIB, que estigué adscrit a les competicions de la Delegació Diocesana d’Esports el 1949 També disposa de secció excursionista, que fomentà el cicloturisme els anys setanta, i d’escacs Tingué una publicació mensual que s’anomenava Portaveu del Círcol Barceloní d’Obrers de Sant Josep des del 1917 fins a mitjan anys trenta
Gol
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada a Reus el 25 de setembre de 1923.
Tractava la informació esportiva de les comarques del Camp de Tarragona, però dedicava especial atenció al futbol perquè era l’esport que més es practicava En fou director Enric Bali i tingué redactors i collaboradors com J Duran i Juncosa, Snob M Soler Moreu, Penalty , i Pere Nieto, entre d’altres Demostra l’expansió del futbol arreu de Catalunya i fuig del model del periodisme esportiu barceloní
Manuel Ibáñez Escofet
Periodisme
Esport general
Periodista.
Inicià la seva trajectòria professional al diari El Matí abans de la Guerra Civil Treballà a El Correo Catalán 1952-69, del qual fou subdirector els dos darrers anys Collaborà a Barça i la Revista Barcelonista , on incorporà una columna d’opinió També fou subdirector de La Vanguardia 1976-79 i director de Tele-exprés 1968-76 Publicà Kubala, un barceloní de Budapest 1962 i alguns dels seus articles foren aplegats a Parlem del Barça de Samitier a Cruyff 1991 Rebé la Creu de Sant Jordi 1983 i el Premi Ciutat de Barcelona de periodisme 1996
Jocs Olímpics de Seül 1988
Esport general
XXIV Jocs Olímpics de l’era moderna, que se celebraren a Seül (Corea del Sud) del 17 de setembre al 2 d’octubre de 1988.
Dels 169 països que hi competiren, l’URSS aconseguí 132 medalles 55 d’or, la RDA, 102, i els EUA, 94 El protagonista masculí indiscutible dels Jocs fou Ben Johnson, que, després de guanyar els 100 m llisos al seu gran rival Carl Lewis i de batre el rècord del món, fou desqualificat per dòping, obligat a retornar la medalla i expulsat de la vila olímpica En l’atletisme femení cal destacar Florence Griffith, triple campiona de 100, 200 i 400 m llisos, i Jackie Joyner, campiona en llargada i heptatló amb rècord del món, 7291 punts També l’equip soviètic de 4 × 400 i l’americà de 4 × 400…
Lluís Aymamí i Baudina
Periodisme
Literatura catalana
Esport general
Periodista i assagista.
En la seva joventut s’especialitzà en el periodisme esportiu i treballà successivament en la revista Futbol , primera publicació d’aquest gènere que es publicà a l’Estat espanyol, i en la redacció de Las Noticias , El Mundo Deportivo i La Nau Participà en la fundació del setmanari esportiu La Rambla 1930, des d’on va esdevenir un dels màxims propagandistes del lema ‘esport i ciutadania’ Amb l’adveniment de la República es decantà cap a la crònica política, de primer a La Publicitat i després a La Humanitat , on fou nomenat redactor en cap l’any 1933 Del 1936 fins al 1938 dirigí La Rambla…
, , ,
Futbol Club Martinenc

Equip del Futbol Club Martinenc
FC Martinenc
Esport general
Club poliesportiu del barri del Guinardó de Barcelona.
Fundat l’any 1909 amb el nom de FC Martinense Considerat un dels històrics del futbol barceloní i ubicat inicialment a la barriada de Sant Martí de Provençals, l’any 1917 es fusionà amb el Centre d’Esports Martinenc, fundat tres anys abans, i adoptà el nom actual S’inicià en les competicions de la federació catalana la temporada 1910-11 a la Copa Catalunya júnior i, a la següent, al Campionat de Catalunya de segona categoria El 1920 ascendí a primera categoria B, de la qual es proclamà campió 1923 Després jugà el Campionat d’Espanya de la sèrie B i fou campió en vèncer l’…
antropologia de l’esport

Portada del llibre Antropologia del deporte (1986) dels nord-americans K. Blanchard i A. Cheska
Xavier Medina
Esport general
Disciplina de les ciències socials que analitza l’activitat fisicoesportiva des d’una perspectiva sociocultural.
Dins les ciències socials de l’esport, l’antropologia es caracteritza sobretot pel mètode etnogràfic treball de camp, observació participant, diari, entrevistes obertes en profunditat i informants clau la vocació holística, integradora i transdisciplinària la metodologia comparativa l’interès pels aspectes liminars i menys institucionalitzats i per la "mirada distant" sobre els aspectes més normalitzats de la pràctica esportiva Els inicis de la preocupació de l’antropologia per l’esport s’han de buscar al segle XIX i s’emmarquen dins la problemàtica de la difusió dels trets culturals, on…
pintura d’esport
Pintura
Esport general
En la pintura catalana no es troben representacions esportives, lògicament, fins que l’esport queda tipificat com a tal, a les acaballes del segle XIX.
Abans, potser es poden trobar representacions de persones que fan esforç en el terreny físic o d’acròbates –per exemple, a les pintures murals de Sant Joan de Boí segle XII, conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya MNAC Una de les primeres pintures catalanes en què l’esport és vist amb solemnitat és el retrat que Josep Cuchy va fer a Josep Bea Aragay, professor d’esgrima de l’Ateneu Barcelonès, vestit amb l’uniforme i el floret a la mà, en una data imprecisa entre el 1887 i el 1890 és una pintura a l’oli, conservada al mateix Ateneu De fet, el modernisme afavorí que activitats…
olimpisme
Esport general
Doctrina que té per objectiu posar l’esport al servei del desenvolupament harmònic de l’ésser humà.
El 1892 Pierre de Coubertin anuncià la seva intenció de recuperar els Jocs Olímpics de l’antiga Grècia com a gran manifestació esportiva de caràcter internacional Poc després, sota la presidència del grec Dimítrios Vikelas, es fundà el Comitè Olímpic Internacional 23 de juny de 1894 que esdevingué el màxim rector del moviment olímpic i el principal promotor de l’esport al món a través dels organismes internacionals corresponents El 1896 Atenes acollí la celebració dels primers Jocs Olímpics de l’era moderna Des de llavors s’organitzen cada quatre anys excepte el 1916, el 1940 i el 1944 per…