Resultats de la cerca

Les ruïnes del santuari foren descobertes per arqueòlegs anglesos a mitjan segle XIX el British Museum i el museu de Madràs, entre d’altres, conserven colleccions de relleus procedents de les excavacions El monument més important és la gran stūpa , que segueix el model de les de Sānchī , i és recoberta de rics revestiments esculpits A les parts exemptes d’escultures sembla que hi havia aplicacions d’estuc policromat i daurat Les escultures, d’un naturalisme profund i luxuriant Triomf de Buda sobre l’elefant Nālagiri , són de l’època d’apogeu 150-320 dC i semblen influïdes per l’art romà Els…

Pompeia fou fundada pels oscs i sotmesa a les influències grega i etrusca al llarg dels segles VI i V aC Ocupada pels samnites vers el 425 aC, rebutjà un atac de la flota romana ~310 aC, però a partir del 290 aC s’alià amb Roma Poc després del setge de Sulla 91 aC fou elevada a colònia sota la denominació de Colonia Veneria Cornelia Pompeianorum La ciutat, que arribà a comptar uns 25000 habitants, servia de port a les poblacions de l’interior i, des del final de la República, era lloc d’estiueig per als romans opulents Ciceró hi tenia una villa L’amfiteatre de Pompeia Wendy CC BY-NC-ND 20…

El jaciment de Mesa de Setefilla és format per un turó artificial de 8 m d’alçada màxima, situat en un ampli altiplà rocallós Hom hi ha constatat una ocupació ininterrompuda des de l’edat del bronze mitjà entorn del 1600 aC fins a la plena època ibèrica vers el 400 aC, moment en què fou desocupat fins a època medieval La superposició de tretze estrats d’habitació preromana permet de constatar l’existència de fases sense solució de continuïtat des d’una societat altament organitzada durant el bronze mitjà, a l’horitzó tartessi, fins a la cultura ibèrica Les excavacions del turó,…

Fou descoberta el 1963 i hom hi porta a terme excavacions arqueològiques, que, fins a la primera dècada del segle XXI, han donat a conèixer una xarxa de galeries de més de 80 m de profunditat i de fins a vuit nivells Hom en data l’inici de la construcció entre els segles VIII-VII aC, atribuïda als frigis , i fou habitada fins al final del segle XIX Com la resta de les ciutats subterrànies de la regió, acomplia una finalitat defensiva, eludint les successives invasions que periòdicament assolaven la regió Durant els segles I i II dC fou un refugi dels cristians contra la persecució de l’imperi…

Amb els anys i les successives excavacions ha esdevingut un dels més importants de la primera edat del ferro europeu i de la cultura ibèrica peninsular Identificat l’any 1974 per l’arqueòleg Emili Junyent, les excavacions començaren el 1985, a càrrec el Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida, i posteriorment ha rebut el suport dels departaments de Cultura i Treball de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida Institut d’Estudis Ilerdencs, l’Ajuntament d’Arbeca i els ministeris de Cultura i Foment Aspecte del poblat ibèric dels Vilars © CIC-Moià…

Comprèn quatre unitats diferents una factoria grega establerta a l’antic illot on avui hi ha el poble de Sant Martí d’Empúries , que els mateixos grecs, quan ja havia estat fundada la ciutat de terra ferma, anomenaren Palaiapolis ‘ciutat vella’, dita avui pels arqueòlegs Paleàpolis d’Empúries , una ciutat grega al costat de la platja, avui gairebé totalment excavada, que ha estat anomenada modernament Neàpolis ‘ciutat nova’, un poblat indígena dels indigets, creat arredossat a Neàpolis i que sembla que s’anomenà Indikḗ, les ruïnes del qual no han estat localitzades, i una ciutat romana que…

És un dels nuclis ibèrics més intensament estudiats de Catalunya Situat damunt d’una plataforma de poca altitud, durant el segle V aC hi existí un petit assentament fortificat d’uns 10000 m 2 , que protegia un extens camp de sitges Aquest hàbitat fou substituït al segle IV aC per un petit assentament rural uns 2000 m 2 de traçat regular La presència de nombroses sitges indica també en aquesta fase el caràcter agrícola de l’assentament A més, s’hi ha documentat un taller metallúrgic i una capella dotada d’un altar Des del 1968 es tenia constància d’aquest jaciment, però no fou fins el 1990…

Correspon a l’antiga Akhetaton, dedicada per Akhenaton al seu déu Aton Ciutat de nova planta, estigué habitada des de l’any 6 del seu regnat 1374 aC fins a l’inici del de Tutankamon 1361-1352 aC És, junt amb Ilahum, de la dinastia XII, i Dayr al-Madīna, de les dinasties XVIII-XX, un dels tres nuclis de població que es conserven d’època faraònica Coneguda la seva necròpoli des del 1883, la ciutat fou descoberta en 1891-92, per Flinders Petrie i en excavacions posteriors d’alemanys i britànics Tenia tres sectors meridional, amb les cases dels funcionaris importants central, amb les…

Les excavacions efectuades a la segona meitat del s XIX posaren al descobert diversos habitatges sobre palafits i una gran quantitat d’objectes de fusta i metall bronze i, principalment, ferro, en especial armes destaquen les espases de ferro, ben forjades, amb beines que tenen una part de bronze decorades amb animals estilitzats i objectes domèstics i d’artesania Correspon a la segona meitat de la segona edat del ferro i sembla que era un recinte sagrat i que els objectes constituïen ofrenes a una divinitat local El jaciment ha donat nom a la segona edat del ferro —continuació de l’època de…

Origen i evolució El poblat de l’Esquerda, antigament anomenat Roda, és objecte d’excavacions arqueològiques periòdiques des de l’any 1977, les quals han evidenciat la seva ocupació des del final del segle VIII aC, durant el bronze final, fins a l’època medieval Al final del segle V aC els ibers hi bastiren un important oppidum fortificat, que fou abandonat durant el segle I aC En època visigòtica, el lloc es tornà a ocupar, i s’hi construí una potent muralla de gairebé 150 m de longitud Les investigacions apunten que la creació de la civitas —un nucli de control amb un territori adscrit— és…