Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
mandatari | mandatària
Dret
Persona que, d’acord amb el contracte consensual anomenat mandat, accepta del mandant la gestió d’un afer.
llibertat de l’aire
Transports
Dret
Dret aeronàutic
Dret a la lliure navegació aèria.
Fins el 1919 era establert que l’aire i la circulació aèria eren lliures A partir del Conveni de París 1919 i Chicago 1944 és vigent el principi de la sobirania de l’estat subjacent, però amb acceptació d’unes regles de llibertat de pas per als avions estrangers hom accepta, però, la llibertat sobre l’alta mar
María del Carmen Riu Pascual
Natació
Nedadora amb discapacitat física.
Fou la primera esportista catalana que guanyà una medalla olímpica Aconseguí la fita en els Jocs Paralímpics de Tel-Aviv 1968 amb l’obtenció de dues medalles de plata en les proves de 50 m lliure i 50 m braça de la classe S3 En l’edició següent Munic, 1972 guanyà una altra medalla de plata, però no l’acceptà, en senyal de protesta perquè volia que les persones amb discapacitat física poguessin competir en els Jocs Olímpics
Arnau de Conques
Dret
Jurista.
Representant de la ciutat de València al parlament de Cullera 1396, advocat de la mateixa ciutat el 1405 i missatger, també de València, el 1410 per a demanar al rei que nomenés successor El 1412 fou proposat, sense èxit, per a representant del parlament català com a membre de la terna valenciana per a elegir rei a Casp El parlament de València el nomenà advocat defensor dels drets del pretendent Frederic de Luna, el mateix any, però no acceptà l’encàrrec
Paulus Wildeboer Hulleman
Natació
Entrenador de natació.
El 1979 acceptà una oferta del Club Natació Barcelona i començà la seva carrera com a entrenador professional L’any següent passà al Club Natació Sabadell 1980-2004, que convertí en el millor club de natació d’Espanya, fins al punt de classificar onze nedadors per a l’Europeu del 2004 Aquell any la federació espanyola el contractà per entrenar a la Residència Blume de Madrid, on es traslladà amb els seus dos fills nedadors, Olaf i Aschwin Després de desavinences amb la federació espanyola, el 2008 es convertí en el màxim responsable de la natació a Dinamarca, on forjà dues campiones mundials…
Niceto Alcalá Zamora y Torres

El president de la República, Alcalá Zamora, a la signatura de la Llei de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya
© Fototeca.cat
Política
Dret
Polític i jurista.
Fou elegit diputat el 1905 com a membre del Partido Liberal En fraccionar-se aquest, s’incorporà al grup de García Prieto, que el nomenà ministre de foment 1917 i de guerra 1922 El 1930 es declarà republicà i formà part del comitè revolucionari Com a cap d’aquest comitè, exigí el traspàs de poders després del triomf electoral de l’abril del 1931 i presidí el govern provisional Davant les posicions laiques i reformistes de la majoria parlamentària, dimití octubre, però, dos mesos més tard, acceptà la presidència de la república Durant el seu mandat es mantingué en una posició conservadora i…
voluntat de l’estat
Dret
Principi d’unitat i de validesa de tots els preceptes jurídics d’un ordenament positiu.
La referència comuna de totes les normes legals a la voluntat de l’estat és el que fa que les lleis es concebin com un tot unitari i harmònic Qualsevol dret positiu, sigui consuetudinari, institucional, jurisprudencial, legislatiu o contractual, té força de llei en tant que es pot referir a aquesta voluntat, la qual és l’única font formal de les normes jurídiques positives vigents Qualsevol norma positiva, independentment del seu origen efectiu, constitueix dret vigent en la mesura que és aplicada i imposada pels organismes de l’estat Així, les clàusules d’un contracte, els estatuts d’una…
concubinat
Dret
Cohabitació d’home i dona no legalment units en matrimoni.
És molt estesa l’existència legal d’esposes de segon ordre en tribus d’Amèrica, d’Àsia i d’Oceania L’islamisme accepta un nombre indeterminat de concubines, ultra les quatre esposes, i el confucianisme permet el concubinat en casos d’infecunditat de l’esposa, costum que fou també usual en el judaisme fins al temps de l’exili En el món grecoromà, el concubinat ja fos amb una estrangera o una esclava, que el ciutadà no podia esposar, ja fos com a unió extramatrimonial era tolerat Mai, però, la concubina no podia tenir els drets d’una veritable muller Aquesta tolerància envers el…
codificació
Dret
Acció d’aplegar en un cos legal únic, denominat codi
, les lleis i els costums que fan referència a una determinada branca jurídica, a través d’una ordenació sistemàtica que simplifiqui i unifiqui.
Té un caràcter englobador i pretén de regular totes les situacions, omplint les llacunes existents i fornint elements d’interpretació de situacions futures i d’aplicacions a fer-hi La seva finalitat és la d’accelerar la política unificadora nacional i de centralització, establir un sistema de seguretat jurídica i garantir la permanència de l’ordre institucional El moviment codificador apareix al segle XIX, fonamentat en les idees racionalistes desenvolupades al segle anterior rebé un gran impuls a partir de Napoleó, que procedí a la codificació del dret privat civil, mercantil, penal i…
gestació subrogada
Dret
Medicina
Gestació resultat d’un acord pel qual la gestant es compromet a donar a una altra persona o persones el nadó, del qual esdevenen els pares a tots els efectes, llevat del biològic en sentit estricte.
La gestació subrogada pot obeir a diversos motius, entre els quals hi pot haver la infertilitat d’una o de les dues persones que la contracten, algun tipus de malaltia en el cònjuge femení que impossibilita la fecundació o l’embaràs, o la impossibilitat biològica de dur a terme la gestació parelles homosexuals masculines D’acord amb aquesta casuística, l’embrió de la gestant subrogada pot procedir d’inseminació artificial o de la fecundació in vitro Anàlogament, les gàmetes poden procedir d’un dels dos progenitors i de la gestant subrogada, dels dos progenitors, de la gestant subrogada i d’…