Resultats de la cerca

Esmentada en inscripcions assíries i a la Bíblia, fou anomenada s IV Sergiòpolis , a causa del sepulcre del màrtir Sergi, mort el 305 Abandonada al s XIII, se'n conserven ruïnes s VI de les muralles de l’església bizantina i d’un edifici que hom considera sobre la tomba del màrtir

El seu paper històric fou important, pel fet d’ésser la porta del Delta oriental el 525 aC, Cambises la prengué com a pas previ per a la conquesta d’Egipte i el 343 aC Artaxerxes III Ochus hi derrotà Nectaneb II i inicià així la invasió del Delta que li permeté d’establir la segona dominació persa o dinastia XXXI 343-332 aC A l’època romana 30 aC — 395 dC fou un port florent, i el 639 l’àrab ‘Amr ibn al-'Aṣ la prengué als bizantins El jaciment ha estat poc excavat i d’ací les escasses troballes que s’hi han fet alguns materials faraònics i restes d’un temple a Ammó d’època romana

Fundada segurament per Seleuc I 312-280 aC, destruïda per Alexandre Janneu i reconstruïda per Pompeu 63 aC, fou incorporada a la Decàpolis de Sicília S'hi refugiaren els cristians de Jerusalem poc abans del setge del 70 Escenari d’una batalla famosa entre bizantins i àrabs 633, passà a mans d’aquests darrers Correspon a l’actual Hirbat-Faḥil

Fundada en temps de Buda, sembla que hi residí i que fou el lloc del tercer concili budista 341 aC Conquerida per Chandragupta s IV aC, fou l’esplèndida capital dels màuries màuria, descrita per Megastenes com la ciutat més gran del món

Habitada en els millennis IV i II aC, no adquirí importància fins que Cir II de Pèrsia 559-529 aC la convertí en la seva capital Amb la fundació de Persèpolis, per DariosI 521-486 aC, començà a decaure Entre les seves restes, s’han conservat la tomba de Cir petit edifici rectangular, que s’aixeca sobre una plataforma de sis graons, el palau de les audiències , del qual només es conserven el pla de la sala central 32 m de llarg per 22 d’ample, la base de set columnes de les quatre columnates i una columna sencera, el pla del palau reial 77,50 m de llarg per 44 d’ample, les restes d’una porta…

Realitzat en temps de Pèricles, en el lloc on anteriorment s’erigia un temple hexàstil l’ Hecatòmpedos , fou destruït pels perses el 479 aC Els treballs de reconstrucció duraren del 447 al 438 aC, coincidint amb la collocació de l’estàtua criselefantina d’Atena Pàrtenos La direcció de les obres fou encarregada a Fídies, i hi collaboraren com a arquitectes Ictinos i Callícrates El Partenó presenta un perípter dòric, és amfipròstil i octàstil amb disset columnes laterals Construït en marbre pentèlic i policromat en la seva totalitat, l’accés a l’interior s’efectuava pel prònaos o atri que…

Destruït per un incendi 80 dC, restaurat per Domicià i novament abatut 110 dC, fou reedificat per Adrià, Septimi Sever i Caracalla Església cristiana, consagrada 609 a la Mare de Déu i els màrtirs Sancta Maria ad Martyres , sofrí després diverses innovacions que no n'afectaren, però, l’estructura ni la forma De planta circular, precedit d’un pòrtic amb columnes, l’edifici és coronat per una cúpula gegantina que data del temps d’Adrià amb un ull central de 9 m de diàmetre Capella palatina del regne d’Itàlia, conserva les despulles mortals de Rafael i d’altres artistes i també les de diversos…

Situada en el centre de l’antic reialme, s’alçava damunt la muntanya homònima, excellent “talaia” estratègica Destruïda per Salmanasar V o Sargon II el 722 aC, els seus habitants uns 30 000, deportats a Assíria, foren substituïts per colons assiris Conquerida pels babilonis s VII aC i pels perses s V aC, amb la conquesta d’Alexandre el Gran s IV, els grecs hi establiren una colònia Destruïda per Joan Hircà ~104 aC i repoblada per Alexandre Janneu, Herodes la reconstruí en forma de típica ciutat romana i l’anomenà Sebaste Augusta en honor d’August Evangelitzada pel diaca Felip en temps…

Fou feta fer el 1303 per Jaume II de Catalunya-Aragó