Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
arbre de la creu
Cristianisme
Figuració al·legòrica, que apareix ja als s. II-III, basada en la comparació d’Adam amb Jesús i en la de l’Arbre del Bé i del Mal amb la creu del calvari, la fusta de la qual fou identificada aviat amb la d’aquell.
N'hi ha representacions artístiques, com les de rerecor de Notre-Dame de París i de la catedral de Toledo, les vidrieres de Troyes i els relleus del claustre de la catedral de Barcelona, on apareix Set, darrer fill d’Adam, en l’acte de rebre de l’àngel guardador del Paradís les llavors de l’Arbre del Bé i del Mal i en el de plantar-les en el cadàver d’Adam, d’on sorgirien tres plançons, de xiprer, palma i cedre, que després de molts esdeveniments proporcionaren la fusta de la creu del calvari Un retaule atribuït a Pere Nicolau, del Museu de València, representa l’escena de Set…
Blanquerna

Coberta de l’edició del 1521 de Blanquerna
Biblioteca de Catalunya
Literatura catalana
Cristianisme
Nom amb què és conegut el Llibre d’Evast e d'Aloma e Blanquerna, de Ramon Llull, el protagonista del qual en els manuscrits del segle XIV apareix també amb el nom de Blaquerna o Blacquerna.
Aquest nom fou potser suggerit pel de la basílica de Santa Maria de Blaquernes de Constantinoble És una novella enciclopèdica, de tall realista , per oposició a les creacions de la narrativa artúrica i sentimental, que parteix d’ Art Abreujada de trobar veritat , i exposa un pla de reforma del món El llibre primer mostra l’ideal de vida familiar en la dels pares de Blanquerna, Evast i Aloma La donzella Natana, destinada a esdevenir la seva muller, es fa monja quan ell decideix de seguir la vida contemplativa El llibre segon descriu l’ordenació del convent del qual Natana és abadessa i la…
,
topofòbia
Psicologia
Angoixa que apareix convulsivament davant determinats àmbits i llocs que realment no presenten perill.
Aquestes emocions poden anar des d’un cert disgust fins a un rebuig absolut del lloc Segons Mûnir Cerasi, hi ha una connexió entre la percepció, els afectes i l’experiència del subjecte si aquesta experiència és negativa, la percepció del lloc lligat amb aquesta experiència també pot ésser negativa
fracció del pa
Cristianisme
Expressió que significa la celebració de l’eucaristia.
Apareix en el Nou Testament i en la tradició patrística i litúrgica més antiga
improperis
Cristianisme
Texts cantats el Divendres Sant en el ritu llatí, però amb paral·lels en altres tradicions, que són com uns retrets de Déu al seu poble.
Basada en texts bíblics, una forma molt semblant d’improperis apareix en l’homilia pasqual de Melitó de Sardes s II
dona
Cristianisme
Senyora.
Actualment apareix en l’expressió Nostra Dona , amb què hom invoca la Mare de Déu Nostra Dona del Carme, de Montserrat, etc
ubiqüisme
Cristianisme
Doctrina eucarística sostinguda per M.Luter i molts dels seus seguidors que afirma que Crist, per la seva infinitud, és present a tot arreu (ubiquitas corporis Christi), i, doncs, també en l’eucaristia.
Bé que ja apareix en alguns escrits de Luter, sobretot a Bekenntnis vom Abendmahl Christi 1528, la doctrina fou formulada per JBrenz —en polèmica contra els calvinistes— en el sínode luterà de Stuttgart del 1559
litúrgia celestial
Cristianisme
Expressió que designa la lloança eterna, d’acord amb la visió del llibre de l’Apocalipsi.
En la tradició bizantina, aquesta expressió com també la de “divina litúrgia” és molt corrent, per tal com la celebració litúrgica és vista sempre com una imatge de la del cel, i apareix com a tema iconogràfic en la decoració de les esglésies, normalment la cúpula
estadi oral
Psicologia
Primer estadi de l’evolució de la libido, segons S. Freud i la psicoanàlisi, que comprèn el primer any de vida de l’infant.
Els impulsos libidinals s’estructuren sota la primacia de la boca i, també, dels òrgans digestius, del llenguatge i la respiració, i d’altres òrgans dels sentits i de la pell Cap a la meitat del primer any, amb la sortida de les dents, apareix una dimensió sàdica
àgape
Cristianisme
Mot ( gr: ’
αγάπη) emprat pels primers autors cristians per a designar l’amor cristià en oposició a ’έροέ (‘amor’) per a designar l’amor sensual.
Apareix dues vegades als evangelis sinòptics i sovint a les epístoles de Pau i de Joan, referit a l’amor de Déu o del Crist, o a l’amor dels cristians entre ells Passà al vocabulari dels pares grecs de l’Església els escriptors llatins el traduïren per caritas ‘caritat’
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina