Resultats de la cerca

Hom aplica el nom sobretot a les peces de cant Kyrie , Glòria , Credo , Sanctus i Agnus

Posteriorment hom aplicà aquest terme als laics que habitaven en un monestir o que hi tenien relació, sense, però, el lligam dels vots

La metàfora eclesiàstica s’inspira en la imatge del pastor, que l’Antic Testament aplica a Déu i als dirigents del poble d’Israel i el Nou Testament a Crist i als apòstols

Amb aquest nom en llatí Lucifer la Vulgata tradueix el mot hebreu helel , “estel brillant”, que Isaïes aplicà al rei de Babilònia A l’edat mitjana hom interpretà que el text es referia a Satanàs

Per extensió, hom també aplica el terme a frases amb d’altres verbs de sentit similar, com semblar i fins i tot a frases que introduiexen un atribut de l’objecte directe aquest llibre, l’he trobat avorrit

Aplicà aquest terme per primera vegada Luter per indicar els seguidors de Zwingli i de JOecolampadius, que s’oposaven a la doctrina de la consubstanciació, en la controvèrsia que els oposà durament 1524- 36 i que finí en el concordat de Wittemberg 1536

L’oració dubitativa forma part d’una classificació feta segons un criteri que analitza el contingut significatiu d’un enunciat, i no pas d’acord amb punts de vista estrictament gramaticals Així, la frase Potser no vindrà és dubitativa, perquè manifesta un dubte Per a atribuir el caràcter dubitatiu a una frase, la llengua empra formes adverbials, el significat de les quals condiciona l’existència del dubte adverbis dubitatius a la frase anterior, potser n'és un De vegades, el període dubitatiu va interrelacionat amb un altre període, del qual depèn sintàcticament aleshores, l’articulació d’…

Nomenat controlador general de les finances per Lluís XV, aconseguí de sanejar les finances estatals i disminuir el deute públic mitjançant l’augment de la pressió fiscal i altres mesures financeres, que li reportaren una forta impopularitat Aplicà també una política econòmica intervencionista En començar el regnat de Lluís XVI, fou substituït per Turgot 1779

Dominicà des del 1883, fou professor a l’Institut Catholique de París 1900-20 Restaurador del tomisme, s’aplicà a confrontar-lo amb l’evolució històrica de la filosofia occidental És autor de Saint Thomas d’Aquin 1910, Le Christianisme et les philosophies 1941 i de nombroses obres d’apologètica, entre les quals cal citar Les sources de la croyance en Dieu 1905 i Catéchisme des incroyants 1930