Resultats de la cerca

El nom li prové de l’aparició d’un serafí, al mont Verna 1224, en la qual rebé els estigmes de la passió

Procurador de l’abadia d’Hautvillers, estudià la tendència natural a escumejar dels vins blancs de la Xampanya Descobrí el procediment d’afegir al vi una quantitat de sucre exactament dosada a fi que la gasificació fos sempre regular, cosa que possibilità, un segle més tard, l’aparició del xampany

Des del 1884 fou vicari de Candia Lomellina Pavia Publicà a Casale Monferrato l’almanac “L’Iride”, d’aparició irregular 1887-1908, en el qual tractà habitualment de temes relacionats amb les literatures catalana i occitana, especialment entorn de Jacint Verdaguer i Frederic Mistral, i hi publicà fragments del Canigó , traduïts per ell i per la poetessa Maria Licer

Durant la Reforma i després de la Reforma el millenarisme tingué i té seguidors entre algunes sectes reformades pietistes, adventistes, mormons L’antropologia ha estudiat la presència de creences millenaristes en diferents cultures i religions com una reacció a l’ordre colonial i postcolonial, i a l’expansió dels processos de modernització La destrucció de les formes de vida tradicionals ha estat en molts casos una font de desestabilització espiritual, i en determinades comunitats i individus ha conduït a l’aparició o l’enfortiment de creences millenaristes

Deixeble de FCBaur i de Schleiermacher, després de dos anys de docència de teologia a Tübingen fou obligat a abandonar aquesta tasca, que mai més no pogué reprendre, com a conseqüència de l’aparició de Das Leben Jesu kritisch bearbeitet ‘La vida de Jesús, estudiada críticament’, 1835, obra que suscità la més viva polèmica entorn d’ella girà la major part de la futura producció literària de l’autor i en què era exposada la interpretació de l’esquerra hegeliana sobre l’origen del cristianisme, entès com a invenció humana i encarnació de l’esperit de la humanitat en la figura de…

Afavorit per preteses aparicions d’un àngel des del 1823, escriví el Book of Mormon 1830, traducció d’unes planxes d’or perdudes, que li lliurà l’àngel, i que contenien una curiosa història d’Amèrica, des de la seva colonització per jueus de l’època de la torre de Babel fins a la predicació de l’evangeli pel mateix Crist ressuscitat i la transcripció d’aquests fets pel profeta Mormó vers el 385 Organitzà una església, que presentà com la restauració de la primitiva Església cristiana, fonamentada en profetes, apòstols i ancians, que esperava l’aparició de la Nova Jerusalem a Kirtland Ohio…

De professió comptable, el 1969 pretengué haver presenciat una aparició de la Mare de Déu al Palmar de Troya, al municipi d’Utrera, cosa que el portà a fundar una organització religiosa, els Carmelitas de la Santa Faz Ordenat de sacerdot 1974 i bisbe 1976, per un arquebisbe vietnamita en uns ritus aliens a la jerarquia eclesiàstica catòlica, restà cec arran d’un accident d’automòbil el 1976 A l’agost de 1978, unes hores després de la mort del papa Pau VI, es feu proclamar nou papa amb el nom de Gregori XVII Malgrat el rebuig de l’Església Catòlica i dels seus actes estrafolaris…

Tingué quatre etapes diferents, amb numeració distinta Fundat i dirigit per Rafael de Carvajal, en la redacció participaren, entre d’altres, Vicent Boix, Ramon Ferrer i Matutano i Josep Maria Zacarés També hi collaboraren Lluís Miquel i Roca, Joan Antoni Almela, Francesc i Joan Arolas i Pelegrí Garcia L’orientació moderada dels seus articles es contraposà a una altra publicació coetània, de característiques semblants, però de tarannà més liberal, La Esmeralda , en la redacció de la qual participaren progressistes com Cristòfol Pascual i Genís o Josep Peris i Valero, i demòcrates com Francesc…

Inspirat en setmanaris catòlics europeus i en l’esperit renovador del concili II del Vaticà , fou creat gràcies a l’impuls dels sacerdots Joan E Jarque  i Francesc Melgosa, els quals en concretaren la realització Des del primer moment fou concebut com una publicació de la premsa corrent a Catalunya, dedicada a la informació religiosa dels cristians de les diòcesis catalanes, sense vinculació jurídica amb cap d’elles, ni tampoc amb cap orde, congregació, institut o moviment El mateix Joan E Jarque en fou el primer director, fins el 1993 Successivament han ocupat el càrrec Manuel Valls 1993-98…

Sobre l’origen del mot hi ha dues hipòtesis principals la que el fa venir de l’holandès beggaert captaire i la que el fa procedir del nom del predicador Lambert Begh, que el 1184 fundà a Lieja el primer beguinatge per a dones Les beguines vivien en comunitat, del producte de llur treball, i sovint tenien cura dels malalts No captaven almoines pel carrer No feien vots perpetus, de manera que podien abandonar el beguinatge lliurement i contreure matrimoni La casa més antiga que hom coneix de beguins o begards fou establerta a Lovaina el 1220 i, a diferència de la branca femenina, des de bon…