Resultats de la cerca

L’edicte no fou acceptat pel papa Fèlix III, que excomunicà el patriarca Això provocà un cisma, que durà del 482 al 519

Fou proposat per l’emperador Enric III i acceptat pels romans Morí de febres hi ha qui diu emmetzinat, i tot seguit el tron papal fou ocupat militarment per l’expapa Benet IX

Fou imposat per Teodoric i acceptat per la clerecia romana Condemnà el semipelagianisme en una carta adreçada als concilis de Valença 528 i d’Aurenja 529, que aquest darrer convertí en cànons La seva festa se celebra el 24 d'abril

Considerats, en un principi, imperdonables, en multiplicar-se els defalliments, particularment arran de la persecució de Deci 250-251, la disciplina de l’Església es modificà sota la influència de Cebrià, bisbe de Cartago i fou acceptat que els lapsi fossin readmesos a l’Església després d’una seriosa penitència Els intransigents s’hi oposaren, i amb Novacià fundaren una església cismàtica

Franciscà i professor de la Universitat de París, fou elegit papa pel concili de Pisa, que pretenia d’acabar amb el Cisma d’Occident els dos papes que el concili havia deposat prèviament, però, no se sotmeteren, i el cisma s’agreujà i es convertí en tricèfal Martí l’Humà, que no havia acceptat el concili, no reconegué el nou papa i mantingué la seva obediència a Benet XIII Pedro de Luna Alexandre V establí contactes amb l’emperador bizantí per a la unió de les Esglésies

Basat en les tradicions de l’humanisme i de la filosofia italiana del Renaixement, hi conflueixen l’antitrinitarisme de Miquel Servet, l'anabaptisme i una interpretació racionalista del cristianisme Nega els sagraments La salvació no ve del sacrifici de Jesucrist acceptat pel Pare, sinó de la imitació de Jesús per l’esforç ètic Esforç i obediència que porten l’home al veritable coneixement de Déu unitari unitarisme i de Jesús, home divinitzat, que garanteix la resurrecció dels homes que imitin la seva vida El rigorisme moral i la solidaritat evangèlica completa no eren obstacle…

Prior de la cartoixa de Valldemossa 1505-26, on ingressà el 1484, en 1495-96 defensà els interessos de la casa a la cort Assistí als capítols generals de l’orde del 1506, del 1508 i del 1516 fou elogiat per la bona administració i féu millores a la cartoixa El 1521, de tornada de Roma, on havia anat per qüestions de la casa, entrà a la ciutat de Mallorca, en plena guerra de les Germanies, i, si bé fou primer acceptat per ésser fill de menestrals, n'hagué de fugir als crits de “muira lo mal frare” la cartoixa quedà pràcticament desmantellada El 1526 anà a la cartoixa de Nàpols…

Traducció més aviat del mot grec prósopon i no del d' hypóstasis , bé que hom parla generalment de les hipòstasis divines, i en contraposició a l’única natura o ousía de Déu, el terme de persona com també el de natura és emprat en relació amb la Trinitat encara més analògicament que no ho és en la cristologia, per tal com no significa en Déu cap triplicitat d’individus ni de consciències o de voluntats, que són úniques, sinó solament el contrast interrelatiu que la realitat divina manté en ella mateixa com a misteri absolutament transcendent Déu Pare , com a paraula d’amor i de lliurament d’…

No foren escrits fins que en el privilegi reial de la Querimònia 1313 obtingueren confirmació de les llibertats, les franqueses, les immunitats i els costums respectats pels reis predecessors, privilegis confirmats per Alfons III el 1325 Aquest dret consuetudinari havia rebut la influència del dels territoris pirinencs veïns Pere III, que el 1337 moderà algun dels costums sobre danys causats per animals, el 1352 confirmà les consuetuds araneses en matèria de dret successori i patrimonial del matrimoni Per una provisió reial del 1595, les Constitucions de Catalunya foren declarades dret…

Té sentit ple dins la missa La comunió fora d’ella fou reservada de primer als malalts testimoni de Justí, segle II i als presos segons les actes dels màrtirs des del segle III Als segles IV i V era ja estès el costum de guardar l’eucaristia als domicilis privats per combregar oportunament El ritu de la comunió fora de la missa desconegut a l’Orient no fou introduït fins al segle XVII, i fou acceptat amb reserves Antigament els fidels participaven de l’eucaristia amb el pa i amb el vi consagrats És la pràctica vigent encara a les esglésies orientals i ho fou també a Occident fins…